Estudi correlatiu entre les creences d’autoeficàcia, l’autoconcepte, la motivació i els enfocaments d’aprenentatge en Educació Secundària

Abstract

[cat] La finalitat del present estudi és confirmar la influència que les creences d’autoeficàcia exerceixen sobre la construcció d’un autoconcepte acadèmic favorable així com també sobre la motivació acadèmica de 80 estudiants d’entre 14 i 16 anys de 3r nivell d’Educació Secundària Obligatòria. D’altra banda, s’analitza la relació que el desenvolupament d’un enfocament i estratègies d’aprenentatge profundes manté amb les dimensions de l’autoconcepte i motivació acadèmics. La confirmació de les hipòtesis es duu a terme mitjançant la prova de correlacions de Pearson a partir de les dades recollides de l’aplicació de les escales CEPA (Barca, 2000), EAA (Schmidt, Messoulam, Abal y Molina, 2008), EME – E (Núñez, Martín-Albo i Navarro, 2010) i EAPESA (Palanzuela, 1983). El resultat final de la recerca ha reportat que quan major és l’autoeficàcia percebuda major és l’autoconcepte acadèmic (rxy=.742), el rendiment acadèmic (rxy= .595) i les subdimensions que constitueixen la motivació intrínseca per l’aprenentatge (rxy=.458, rxy=.353), que l’assumpció d’un enfocament profund incrementa els valors en les subdimensions de la motivació intrínseca (rxy=.466, rxy=.355, rxy=.427) que a l’hora s’associa amb un rendiment major (rxy=.332, rxy=.241). Per últim, s’ha constatat la relació de les estratègies profundes amb motius d’aprenentatge intrínsecs (rxy=.410**, rxy=.291) i, l’ús d’estratègies superficials amb la motivació per regulació externa (rxy=.378) les quals han correlacionat negativament amb el rendiment acadèmic (rxy= -.264).

[spa] El objetivo de este proyecto de investigación de grado final es confirmar la influencia que las creencias de autoeficacia ejercen sobre la construcción de un concepto académico favorable, así como la motivación académica de 80 estudiantes de entre 14 y 16 años de 3º nivel de educación secundaria obligatoria. Por otro lado, se analiza la relación que el desarrollo de un enfoque y estrategias de aprendizaje profundo mantiene con las dimensiones del autoconcepto y la motivación académica. La confirmación de las hipótesis se lleva a cabo a través de un estudio correlativo basado en los datos recogidos de la aplicación de las escalas de CEPA (Barca, 2000), EAA (Schmidt, Messoulam, Abal y Molina, 2008), EME – E (Núñez, Martín-Albo i Navarro, 2010) y EAPESA (Palanzuela, 1983). El resultado final de la investigación ha reportado que cuando mayor es la autoeficacia percibida mayor es el autoconcepto académico (rxy=.742), el rendimiento académico (rxy=.595) y los subdimensiones que constituyen motivación intrínseca para el aprendizaje (rxy=.458, rxy=.353), que la asunción de un enfoque profundo aumenta los valores en los subdimensiones de la motivación intrínseca (rxy=.466, rxy=.355, rxy=.427) que al mismo tiempo está asociado con un mayor rendimiento (rxy=.332, rxy=.241) pero no se han reportado correlaciones con el autoconcepto académico. Por último, se ha constatado la correlación de estrategias profundas con motivos de aprendizaje intrínsecos (rxy=.410, rxy=.291) y el uso de estrategias superficiales con motivación de regulación externa (rxy=.378) que han sido vinculadas negativamente con rendimiento académico (rxy= -.264).

[eng] The propose of the present final university degree research project is to confirm the influence of self – efficiency’s beliefs on the favourable academic self-concept and motivation construction of 80 3rd grade’s high school students, aged between 14 and 16 years old. In addition, it analyses the positive link that deep learning approach and strategies development keep with the favourable academic self-concept and motivation of these students. The hypothesis confirmation is carried through by a correlative study with collected data from scales CEPA (Barca, 2000), EAA (Schmidt, Messoulam, Abal & Molina, 2008), EME - E (Núñez, Martín-Albo & Navarro, 2010) and EAPESA (Palanzuela, 1983). The final result of the research has reported that, when the higher perceived self-efficacy is, the higher academic self-concept (rxy=.742), academic performance (rxy=.595) and the subdimensions that constitute intrinsic motivation for learning (rxy=.458, rxy=.353), the assuming of a deep approach increases the values in the intrinsic motivation typologies (rxy=.466, rxy =.355, rxy =. 427) which is associated with higher performance (rxy=.332, rxy =.241) but has not been reported meaningful data with the academic self-concept. Lastly, the relation between deep strategies and intrinsic learning motifs has been ascertained (rxy=.410, rxy=.291) and the use of superficial strategies with external regulation motivation (rxy=. 378) which have been negatively linked with academic performance (rxy= -.264). Lastly, the contrast tests have denoted significant differences in the analysis dimensions of the "sex" grouping variable.