Please use this identifier to cite or link to this item: https://dipositint.ub.edu/dspace/handle/2445/175737
Title: Monitorització de l’entrenament psicològic de l’activació en una situació de pressió mitjançant l’electroencefalograma
Author: Pineda Hernández, Sònia
Director/Tutor: Moras Feliu, Gerard
Ventura Vall-llovera, Carles
Keywords: Psicologia de l'esport
Rendiment esportiu
Entrenament (Esport)
Electroencefalografia
Sport psychology
Athletic performance
Coaching (Athletics)
Electroencephalography
Issue Date: 20-Jul-2020
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Històricament, els estudis sobre la ment han estat llargament separats dels efectuats sobre el cervell i el comportament; la ment continuava sent un concepte abstracte. No obstant, posteriorment les neurociències i la psicologia de l’esport s’han combinat per superar-se a sí mateixes i construir una nova disciplina: les neurociències aplicades a l’esport, per conèixer els confins físics i mentals de l’esportista i ampliar-los cada vegada més. Les neurociències poden, per tant, ajudar a apropar les àrees psíquiques i biològiques, les estructures cognitives i les mecàniques. En conseqüència, s’han dut a terme diverses investigacions sobre l’activació en situacions de pressió, imatgeria (en hipnosi) i electroencefalograma (EEG), però hi ha una manca evident d’estudis que analitzin com fer la monitorització de l’entrenament psicològic de l’activació en situacions de pressió mitjançant l’EEG, tant a despatx com a pista. Així doncs, l’objectiu de la present tesi és monitoritzar l’entrenament psicològic de l’activació durant una situació neutra i una de pressió a partir de l’anàlisi de la freqüència cardíaca, les ones cerebrals i els registres subjectius en esportistes amb i sense experiència prèvia en imatgeria. A la prova pilot es va analitzar el comportament de la freqüència cardíaca en l’activació de set esportistes durant la imatgeria de situacions de pressió. En aquesta es va advertir un increment de la freqüència cardíaca en les situacions de pressió que va ser experimentat, sobretot, en el moment de màxima pressió. A partir de l’Estudi 1-A i 1-B es va comparar la imatgeria de la situació neutra (execució del servei de tennis) amb la imatgeria de la situació de pressió de setze tennistes. Per una banda, a l’Estudi 1-A es va monitoritzar l’activació durant la imatgeria d’una situació neutra a partir de l’anàlisi de la freqüència cardíaca, les ones cerebrals i els registres subjectius en tennistes amb i sense experiència prèvia en imatgeria. Per altra banda, en l’Estudi 1-B es va monitoritzar també l’activació durant la imatgeria, però en aquest cas d’una situació de pressió d’un partit de tennis. Els resultats mostren que tant la imatgeria de la situació neutra com la de pressió van incrementar la freqüència cardíaca, sobretot en els que presentaven experiència en imatgeria; sent aquest augment superior en el cas de la imatgeria de la situació de pressió i trobant el seu punt més alt en el moment de màxima pressió de la imatgeria: l’interval 5-6. En el cas de les ones cerebrals, tant la imatgeria de la situació neutra com la de pressió ―per intervals, hemisferis, zones o canals―, van provocar una disminució de l’activitat de l’ona gamma, tant en els tennistes que tenien experiència en imatgeria com en els que no. En el cas de l’Estudi 1-B, també es donà un augment de l’ona gamma en l’interval 5-6, que correspon al moment de màxima pressió. Respecte a l’entropia, en l’Estudi 1-A els valors van ser inferiors en la imatgeria de la situació neutra, tant en els que tenien experiència en imatgeria com en els que no; mentre que en l’Estudi 1-B les entropies aproximada i mostral van ser superiors en la imatgeria de la situació de pressió en aquells que no tenien experiència en imatgeria. Pel que fa als registres subjectius, en les habilitats psicològiques (activació, autoconfiança, motivació i concentració) dels Estudis 1-A i 1-B no hi ha diferències significatives entre el pre- i el post-, ni entre abans, durant i després, a excepció de l’Estudi 1-B entre el pre- i el post- per l’activació en el moment durant a un nivell de significació del 10 %. Pel que fa a la realitat de la imatgeria, en l’Estudi 1-A les dimensions més reals han estat ―de major a menor― la cinestèsica, la visual, l’emocional, la tàctil i l’auditiva (puntuació de 3 a 5). Les que ha costat més percebre com a reals i prendre consciència d’elles han estat la gustativa i l’olfactiva en l’Estudi 1-A i només l’olfactiva en l’Estudi 1-B. En els Estudis 2-A i 2-B es va monitoritzar l’entrenament psicològic de l’activació durant la imatgeria d’una situació de pressió mitjançant un protocol amb i sense entrenament psicològic realitzat a despatx (Estudi 2-A) i a pista (Estudi 2-B) a partir de l’anàlisi de la freqüència cardíaca, les ones cerebrals i els registres subjectius en un jugador de tennis amb experiència alta en imatgeria per tal de veure com evolucionava, sessió a sessió, l’activació a partir de l’entrenament psicològic realitzat. Els resultats mostren que, tant a despatx (Estudi 2-A) com a pista (Estudi 2-B), es va incrementar la freqüència cardíaca del tennista en la imatgeria de la situació de pressió (I.3-8) de manera superior al despatx i en el Protocol 2; va disminuir en la imatgeria d’aplicació de les tècniques psicològiques (I.8-13) en el Protocol 2, sent major al despatx també; i va disminuir encara més en l’atenció a la respiració final (I.13-f), sent superior al despatx i en el Protocol 1. En el cas de les ones cerebrals, l’ona beta va incrementar en la imatgeria de la situació de pressió (I.3-8), tant a despatx com a pista, sent major al despatx en el Protocol 1 i a pista en el Protocol 2 i també van augmentar les ones gamma, theta i delta en el Protocol 2 a pista. Les ones beta, gamma, delta i theta van disminuir durant la imatgeria d’aplicació de les tècniques psicològiques (I.8-13), tant a despatx com a pista, sent superiors a pista, excepte l’ona gamma a despatx. Les ones alfa i beta van augmentar en l’atenció a la respiració final (I.13-f), tant a despatx com a pista, en el Protocol 2, sent majors a despatx. Respecte a l’entropia (entropies aproximada i mostral), aquesta va disminuir en la imatgeria de la situació de pressió (I.3-8), tant a despatx com a pista i tant en el Protocol 1 com en el 2, sent superior a pista i al Protocol 2; va augmentar en la imatgeria d’aplicació de les tècniques psicològiques (I.8-13), tant a despatx com a pista, sent major a pista; i va augmentar encara més en l’atenció a la respiració final (I.13-f), tant a despatx com a pista, en tots dos protocols, sent superior a despatx i, marcadament, en el Protocol 2. Pel que fa als registres subjectius, el tennista va aconseguir sentir la pressió en la imatgeria de la situació de pressió tant a despatx com a pista abans, durant i després de l’entre punts (moment màxim de pressió), sent aquesta superior en el Protocol 2. En la imatgeria d’aplicació de les tècniques psicològiques va regular l’activació per sentir-la a un nivell òptim (7), tot i que li va resultar més difícil a pista. Totes les imatgeries es van realitzar amb gran realitat en totes les dimensions (visual, auditiva, olfactiva, tàctil, gustativa, cinestèsica i emocional), tot i que va resultar més difícil de sentir l’olfactiva en les imatgeries de la situació de pressió a despatx en tots dos protocols i a pista en el Protocol 2; la gustativa a pista i al Protocol 2 i, inesperadament, també l’auditiva a despatx en el Protocol 1; i en les imatgeries d’aplicació de les tècniques psicològiques, la gustativa tant a despatx (Estudi 2-A) com a pista (Estudi 2-B) i també, inesperadament, l’auditiva a pista. Per tant, els resultats de la present tesi reflecteixen la importància de la monitorització de l’entrenament psicològic de l’activació en situacions de pressió; dades de gran utilitat per millorar les imatgeries neutres i amb pressió i els entrenaments psicològics per tal d’ajudar els esportistes a treballar la seva activació; i, també, per generar protocols de neurofeedback per millorar l’habilitat de realitzar imatgeria en esportistes amb experiència tant alta com baixa i millorar el seu entrenament psicològic i la seva autoconsciència sobre les situacions de pressió que viuen habitualment, què les genera, com les experimenten i què han de fer per fer-les front.
[eng] Historically, mind studies have been separated from those carried out on the brain and behavior; the mind was still an abstract concept. However, later on, neurosciences and sports psychology have gone further and created a new discipline: sports neurosciences, aimed at exploring the physical and mental confines of an athlete and make them grow more and more. Neurosciences can, therefore, help bring closer psychological and biological areas, cognitive and mechanical structures. Several researches have been done on activation in situations under pressure, imagery (in hypnosis) and electroencephalogram (EEG); however, there is an obvious lack of studies that analyze how to monitor mental training on activation in situations under pressure by means of EEG, both in the office and on the field. Consequently, the objective of the present thesis is to monitor mental training on activation during a neutral situation and in a situation under pressure, by analyzing the heart rate, brainwaves and subjective registrations in athletes with and without previous imagery experience. The pilot test analyzed the heart rate behavior in the activation of 7 athletes during imagery of under-pressure situations. In it, there was an increase in the heart rate in the situations under pressure, which was experienced, mainly, at the moment of highest pressure. From Study 1-A and 1-B neutral situation imagery (tennis service) was compared with imagery of under-pressure situations on 16 tennis players. On the one hand, in Study 1-A the activation during imagery of a neutral situation was monitored through the analysis of the heart rate, brainwaves and subjective registrations of tennis players with and without prior experience in imagery; on the other hand, in Study 1-B activation during imagery was also monitored, although this time in a situation under pressure (tennis match). Results show that imageries from both neutral and under-pressure situations increased the heart rate, especially on those subjects with imagery experience; being this increase higher in the case of imagery of situations under pressure and finding its highest point at the moment of maximum pressure of the imagery: interval 5-6. Regarding brainwaves, imagery of both neutral and under-pressure situations (either by intervals, hemispheres, zones or channels) led to a decrease in the gamma wave activity, both in tennis players with previous experience in imagery and without. In the case of Study 1- B, an increase of the gamma wave was also observed in interval 5-6, which corresponds to the moment of maximum pressure. Regarding entropy, in Study 1-A it was lower in the neutral situation imagery, both in those with imagery experience and without; while in Study 1-B, the approximate and sample entropies were higher in the imagery of the situation under pressure in those without imagery experience. With regards to the subjective registrations, in psychological abilities (activation, self-confidence, motivation and concentration) of Studies 1-A and 1-B there were no significant differences between pre and post neither between before, during and after, except in Study 1-B between pre and post for the activation at during with a significance level of 10%. Regarding the reality of imagery, in Study 1-A the most real dimensions, from highest to lowest, were kinesthetic, visual, emotional, tactile and auditory (score from 3 to 5). Those that were more difficult to be perceived as real and to be aware of were the gustatory and olfactory ones in Study 1-A and only the olfactory in 1-B. In Studies 2-A and 2-B mental training on activation during imagery of an under-pressure situation was monitored through a protocol with and without mental training carried out in the office (Study 2-A) and on the court (Study 2-B) based on the analysis of the heart rate, brainwaves and subjective registrations in a tennis player with high imagery experience in order to be able to see how activation developed, session by session, through the mental training carried out. Results show that both in the office (Study 2-A) and on the court (Study 2-B) the tennis player’s heart rate increased in the imagery of the situation under pressure (I.3-8), being higher in the office and in Protocol 2. It decreased in the mental techniques application imagery (I.8-13) in Protocol 2, being also greater in the office; it decreased further in the final breathing attention (I.13-f), being higher in the office and in Protocol 1. In the case of brainwaves, the beta wave increased in the imagery of the situation under pressure (I.3-8), both in the office and on the court, being higher in the office in Protocol 1 and on the court in Protocol 2. Also, gamma, theta and delta waves increased in Protocol 2 on the court. Beta, gamma, delta and theta waves decreased in the mental techniques application imagery (I.8-13), both in the office and on the court, being higher on the court, except for the gamma wave, which was higher in the office. Alpha and beta waves increased in the final breathing attention (I.13-f), both in the office and on the court, being higher in the office in Protocol 2. Regarding entropy (approximate entropy and sample), it decreased in the imagery of the situation under pressure (I.3-8), both in the office and on the court and both in Protocol 1 and 2, being higher on the court and in Protocol 2. It increased in the mental techniques application imagery (I.8-13) in the office as well as on the court, being higher on the court. It also increased in the final breathing attention (I.13-f), both in the office and on the court, being higher in the office in both protocols but markedly in Protocol 2. Regarding subjective registrations, the tennis player managed to feel the pressure in the imagery of the situation under pressure both in the office and on the court before, during and after between points (highest pressure moment), being higher in Protocol 2. In the mental techniques application imagery he regulated the activation to feel it at an optimal level (7), although he found it more difficult on the court. All imageries were realized with great reality in all dimensions (visual, auditory, olfactory, tactile, gustatory, kinesthetic and emotional), being the olfactory dimension more difficult to feel in the situation under pressure in the office for both Protocols, and on the court in Protocol 2, and the gustatory one on the court and in Protocol 2. Unexpectedly, it was also more difficult to feel the auditory one in the office in Protocol 1. In the mental techniques application imagery, the gustatory dimension was more difficult to feel both in the office (Study 2-A) and on the court (Study 2-B) and also, unexpectedly, the auditory one on the court. Therefore, the thesis results reflect the importance of monitoring the mental training of activation in situations under pressure; data of great use to improve neutral and under- pressure imagery and mental training in order to help athletes work on their activation. It is also useful to create neurofeedback protocols to increase the ability to perform imagery in athletes with both high and low experience and thus improve their mental training and self-awareness of under-pressure situations in their lives, what causes them, how they experience them and what they must do to deal with them.
URI: https://hdl.handle.net/2445/175737
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) - Barcelona

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
SPH_TESI.pdf3.18 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.