Ubicar las piezas

Abstract

[spa] A partir de la pregunta sobre el papel del Arte Público en los procesos de regeneración urbana, el presente trabajo buscará ahondar en dicha relación a partir del denominado “Modelo Barcelona” como caso de estudio. Las políticas de regeneración desarrolladas a partir de los 80 en Barcelona enunciaron como uno de sus lemas principales la “monumentalización de la periferia”. Pero ¿Cuál es la razón de dicha exclamación? Esto sugiere revisar rol que jugaría la monumentalización en las pretensiones de reconstrucción de un territorio morfológicamente fragmentado a partir de los procesos desarrollistas, de acelerada construcción de vivienda, pero carentes de urbanidad. Es innegable la preponderancia y proliferación del arte público durante las dos primeras décadas de actuación por parte del “modelo”, sin embargo, desde hace varios años se aprecia un evidente desgaste en dicha relación. Indagaremos tanto en la noción de Arte Público en procesos de regeneración urbana, como en la discusión en torno al “Modelo Barcelona” y los elementos que definen, o no, cierta estrategia específica en torno a la implementación de un proceso de monumentalización en la periferia de la ciudad. Es decir, ¿Por qué incorporar arte público en los procesos de regeneración urbana desarrollados en la periferia de Barcelona a finales del siglo XX? y en consecuencia ¿Cómo se desarrollaron dichos procesos de regeneración, en relación a la función del arte público en sus intervenciones? Preguntas que se traducen en el siguiente objetivo: comprender las razones que motivaron la incorporación de arte público en los procesos de regeneración urbana desarrollados en la periferia de Barcelona a finales del siglo XX, a partir del análisis e identificación de los distintos mecanismos que estructuran y articulan el despliegue del proyecto de monumentalización.

[eng] Starting from the question about the role of Public Art in urban regeneration processes, this work will seek to delve into this relationship based on the so-called “Barcelona Model” as a case study. The regeneration policies developed from the 80's in Barcelona stated as one of their main slogans the “monumentalization of the periphery”. But what is the reason for this exclamation? This suggests reviewing the role that monumentalization would play in the claims of reconstruction of a morphologically fragmented territory based on developmental pro- cesses, of accelerated housing construction, but lacking in urbanity. The preponderance and proliferation of public art during the first two decades of performance by the "model" is undeniable, however, for several years there has been an evident wear and tear in this relationship. We will investigate both the notion of Public Art in urban regeneration processes, and the discussion around the “Barcelona Model” and the elements that define, or not, a certain specific strategy around the implementation of a monumentalization process in the periphery from the city. In other words, why incorporate public art in the urban regeneration processes developed in the outskirts of Barcelona at the end of the 20th century? And consequently, how did these regeneration processes develop, in relation to the role of public art in their interventions? Questions that result in the following objective: to understand the reasons that motivated the incorporation of public art in the urban regeneration processes developed in the periphery of Barcelona at the end of the 20th century, based on the analysis and identification of the different mechanisms that structure and articulate the deployment of the monumentalization project.

[cat] A partir de la pregunta sobre el paper de l'Art Públic en els processos de regeneració urbana, el present treball buscarà aprofundir en aquesta relació a partir de l'anomenat "Model Barcelona" com a cas d'estudi. Les polítiques de regeneració desenvolupades a partir dels 80 a Barcelona van enunciar com un dels seus lemes principals la "monumentalització de la perifèria". Però ¿Quina és la raó d'aquesta exclamació? Això suggereix revisar paper que jugaria la monumentalització a les pretensions de reconstrucció d'un territori morfològicament fragmentat a partir dels processos desenvolupistes, d'accelerada construcció d'habitatge, però mancats d'urbanitat. És innegable la preponderància i proliferació de l'art públic durant les dues primeres dècades d'actuació per part de el "model", però, des de fa anys s'aprecia un evident desgast en aquesta relació. Indagarem tant en la noció d'Art Públic en processos de regeneració urbana, com en la discussió al voltant de el "Model Barcelona" i els elements que defineixen, o no, certa estratègia específica al voltant de la implementació d'un procés de monumentalització a la perifèria de la ciutat. És a dir, per què incorporar art públic en els processos de regeneració urbana desenvolupats a la perifèria de Barcelona a finals de segle XX? i en conseqüència Com es van desenvolupar aquests processos de regeneració, en relació a la funció de l'art públic en les seves intervencions? Preguntes que es tradueixen en el següent objectiu: comprendre les raons que van motivar la incorporació d'art públic en els processos de regeneració urbana desenvolupats a la perifèria de Barcelona a finals de segle XX, a partir de l'anàlisi i identificació dels diferents mecanismes que estructuren i articulen el desplegament de el projecte de monumentalització.