Please use this identifier to cite or link to this item: https://dipositint.ub.edu/dspace/handle/2445/181515
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorMartínez Hernáez, Ángel-
dc.contributor.authorPié Balaguer, Assumpció-
dc.contributor.authorSerrano-Miguel, Mercedes-
dc.contributor.authorBekele, Deborah-
dc.contributor.authorAlegre-Agís, Elisa-
dc.contributor.authorMorales Sáez, Nicolás-
dc.contributor.authorCela Bertran, Xavi-
dc.contributor.authorGarcía-Santesmases, Andrea-
dc.contributor.authorCorrea-Urquiza, Martín-
dc.date.accessioned2021-11-25T14:07:34Z-
dc.date.available2021-11-25T14:07:34Z-
dc.date.issued2020-12-22-
dc.identifier.issn0212-0372-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/181515-
dc.description.abstractEls processos de reforma psiquiàtrica desenvolupats a partir de la dècada dels 70 als països de capitalisme avançat han generat un progressiu reconeixement dels drets de les persones amb un diagnòstic de trastorn mental, especialment dels afectats per un trastorn mental greu (Deegan i Drake, 2006). En aquests processos ha estat rellevant l'augment de la implicació dels usuaris, cuidadors, familiars i altres actors i moviments socials en la implementació de polítiques i serveis comunitaris que han impulsat una transformació de la cultura assistencial on l'usuari ha passat d'una posició passiva a la de responsable i ciutadà actiu (Weisstub i Arboleda-Florez, 2006; McCubbin i Cohen, 1998; OMS, 2001). En aquest context, el consum de psicofàrmacs, especialment d'antipsicòtics, ha estat un repte de primera magnitud per a les polítiques de salut mental, ja que entre un 25 i un 50% de les persones amb un diagnòstic d'esquizofrènia o trastorn esquizo-afectiu afirmen no sentir-se satisfetes amb la medicació que prenen habitualment. Els efectes secundaris i els riscos per la salut (augment de pes, risc de síndrome metabòlica, dany cognitiu, etc.), així com els significats socials associats a aquest tipus de fàrmacs, són factors que han dificultat - i continuen dificultant - l'aliança terapèutica. La prescripció de dosis altes de medicació antipsicòtica s'associen a la presència de més efectes secundaris que obstaculitzen l'autonomia dels pacients, així com l'adherència al tractament i, en conseqüència, afavoreixen l'aparició de més crisis, ingressos hospitalaris i un efecte negatiu en la satisfacció dels usuaris (Lieberman et al, 2005). La iniciativa de la Gestió Autònoma de la Medicació (endavant GAM), creada per grups de recerca, clínics, usuaris i societat civil al Quebec a la dècada dels noranta, és precisament una resposta a aquesta problemàtica.-
dc.format.extent9 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherUniversitat Rovira i Virgili-
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.17345/aec21.215-234-
dc.relation.ispartofArxiu d'Etnografia de Catalunya, 2020, num. 21, p. 235-243-
dc.relation.urihttps://doi.org/10.17345/aec21.215-234-
dc.rightscc-by (c) , 2020-
dc.rights.urihttps://creativecommons.org/licenses/by/4.0/-
dc.sourceArticles publicats en revistes (Treball Social)-
dc.subject.classificationSalut mental-
dc.subject.classificationAdministració de medicaments-
dc.subject.classificationTreball social en salut mental-
dc.subject.classificationAssistència psiquiàtrica-
dc.subject.otherMental health-
dc.subject.otherAdministration of drugs-
dc.subject.otherPsychiatric social work-
dc.subject.otherMental health services-
dc.titleLa gestió col·laborativa de la medicació: cap a una nova cultura assistencial en salut mental-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.identifier.idgrec714825-
dc.date.updated2021-11-25T14:07:35Z-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Articles publicats en revistes (Treball Social)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
714825.pdf3.16 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons