Please use this identifier to cite or link to this item: https://dipositint.ub.edu/dspace/handle/2445/184284
Title: La revisión de los actos tributarios y la posibilidad de su retroacción sin que ésta haya sido solicitada por el reclamante.
Author: Jané Baiges, Maria
Keywords: Dret administratiu
Tribunals suprems
Dret fiscal
Administrative law
Courts of last resort
Tax law
Issue Date: 2022
Publisher: Grup de Recerca de Dret Tributari i Política Fiscal
Series/Report no: Papers de treball de Dret Tributari i Política Fiscal; Serie N. 3/2022
Abstract: [spa] El Tribunal Supremo (TS) declara que la resolución de un órgano-administrativo que anula los actos tributarios (en el caso, una liquidación y una sanción) para ordenar la retroacción de las actuaciones con la finalidad de que la Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT) proceda a la correcta calificación de unas determinadas rentas, cuando dicha retroacción no fue solicitada ni directa ni indirectamente por el reclamante, sí es susceptible de recurso contencioso-administrativo, por tratarse de una resolución parcialmente estimatoria, ordenando una retroacción no solicitada, motivo suficiente para que el caso pueda ser conocido por una instancia superior. Además, habida cuenta de que se trata de un acto definitivo que pone fin a la vía administrativa, resulta recurrible en vía judicial dando así cumplimiento al principio que vela por el control ex-post de las actuaciones de las Administraciones Públicas a través de la vía judicial establecido en el artículo 106.1 y al derecho a la tutela judicial efectiva consagrado en el artículo 24.1 de la Constitución Española (CE). Asimismo, el TS dispone que no existiendo vicio formal de procedimiento, el órgano económico administrativo no está facultado para ordenar, tras la nulidad de los actos tributarios cuestionados (liquidación y sanción), la retroacción de las actuaciones, pues la insuficiencia probatoria para calificar unas determinadas rentas con la que el órgano económico administrativo argumenta dicha retroacción, no es un defecto formal acaecido durante la tramitación del procedimiento, sino un vicio meramente sustantivo que debió ser resuelto en la instancia que conoció del caso dando cumplimiento al principio del non liquet1.
[eng] The Supreme Court declares that the resolution of an administrative body that annuls tax acts (in this case, a liquidation and a penalty) to order the retroaction of the proceedings with the purpose that the State Agency of Tax Administration (AEAT) proceeds to the correct classification of certain income, when said retrospective action was neither directly nor indirectly requested by the claimant, it is susceptible to contentiousadministrative appeal, since it is a partially favorable resolution, ordering a retrospective action that was not requested, which is sufficient reason for the case to be heard by a higher instance. Furthermore, given that it is a definitive act that puts an end to the administrative process, it can be appealed through the courts, thus complying with the principle of ex-post control of the actions of the Public Administrations through the judicial process established in Article 106.1 and the right to effective judicial protection enshrined in Article 24.1 of the Spanish Constitution (EC). Likewise, the SC states that in the absence of a formal procedural defect, the economic administrative body is not empowered to order, after the nullity of the tax acts in question (liquidation and penalty), the retroaction of the proceedings, since the insufficient evidence to qualify certain income with which the economic administrative body argues such retroaction, is not a formal defect that occurred during the processing of the procedure, but a merely substantive defect that should have been resolved in the instance that heard the case in compliance with the principle of non liquet.
[cat] El Tribunal Suprem (TS) declara que la resolució d'un òrgan administratiu que anul·la els actes tributaris (en el cas, una liquidació i una sanció) per ordenar la retroacció de les actuacions amb la finalitat que l'Agència Estatal d'Administració Tributària ( AEAT) procedeixi a la correcta qualificació d'unes determinades rendes, quan aquesta reclamació no va ser sol·licitada ni directament ni indirectament pel reclamant, sí que és susceptible de recurs contenciós administratiu, per tractar-se d'una resolució parcialment estimatòria, ordenant una retroacció no sol·licitada, motiu suficient perquè el cas pugui ser conegut per una instància superior. A més, tenint en compte que es tracta d'un acte definitiu que posa fi a la via administrativa, resulta recurrible en via judicial donant així compliment al principi que vetlla pel control expost de les actuacions de les administracions públiques a través de la via judicial establert a l'article 106.1 i al dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l'article 24.1 de la Constitució Espanyola (CE). Així mateix, el TS disposa que no existint vici formal de procediment, l'òrgan econòmic administratiu no està facultat per ordenar, després de la nul·litat dels actes tributaris qüestionats (liquidació i sanció), la retroacció de les actuacions, ja que la insuficiència probatòria per qualificar-ne unes determinades rendes amb què l'òrgan econòmic administratiu argumenta aquesta retroacció, no és un defecte formal esdevingut durant la tramitació del procediment, sinó un vici merament substantiu que va haver de ser resolt en la instància que va conèixer del cas donant compliment al principi del non liquet.
URI: https://hdl.handle.net/2445/184284
ISSN: 2696-8509
Appears in Collections:Papers de treball de Dret Tributari i Política Fiscal (Dret Administratiu, Dret Processal, Història del Dret i Dret Financer i Tributari)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
Papel de trabajo-María Jané.pdf382.29 kBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons