Genealogía, legalidad y realidad del aislamiento penitenciario: el caso de Catalunya

Abstract

[spa] Esta Tesis pretende estudiar el fenómeno del aislamiento penitenciario, centrándose en el caso catalán. La decisión de profundizar sobre este tema de investigación se debe a que considero que representa uno de los asuntos más críticos y complejos de la fase de ejecución penal en el Estado español y, en particular, en Catalunya. A través de una genealogía del aislamiento, estudiaré qué funciones tiene encomendada en el presente esta técnica penitenciaria tan aflictiva y las razones que determinan dichas funciones. Paralelamente, realizaré un estudio de tipo socio jurídico y penológico, acompañado por la perspectiva de los derechos humanos, para obtener elementos que me permitan reflexionar críticamente tanto sobre los testimonios de las personas presas que han experimentado el aislamiento, como acerca de las características de los destinatarios más habituales de medidas de aislamiento en la actualidad de la realidad penitenciaria catalana. Tras el recorrido genealógico llevado a cabo y el estudio respectivamente de la legalidad y de la realidad relativas al aislamiento penitenciario, trataré de verificar si el aislamiento cumple con la función de tratamiento, con la exigencia institucional de garantizar el orden dentro del centro penitenciario y con una “cultura de los derechos humanos”. Finalmente, argumentaré por qué es necesario plantear alternativas al paradigma del confinamiento en solitario, en aras de lograr su superación.

[cat] Aquesta Tesi vol estudiar el fenomen de l'aïllament penitenciari, centrant-se en el cas català. La decisió d'aprofundir sobre aquest tema de recerca és perquè considero que representa un dels assumptes més crítics i complexos de la fase d'execució penal a l'Estat espanyol i, en particular, a Catalunya. A través d'una genealogia de l'aïllament, estudiaré quines funcions té encomanada aquesta tècnica penitenciària tan aflictiva i les raons que determinen aquestes funcions. Paral·lelament, faré un estudi de tipus sociojurídic i penològic, acompanyat per la perspectiva dels drets humans, per obtenir-ne elements que em permetin reflexionar críticament tant sobre els testimonis de les persones preses que han experimentat l'aïllament carcerari, com sobre les característiques dels destinataris més habituals de mesures d'aïllament en l’actualitat de la realitat penitenciària catalana. Després del recorregut genealògic dut a terme i l'estudi, respectivament, de la legalitat i de la realitat relatives a l'aïllament penitenciari, miraré de verificar si l'aïllament compleix amb la funció de tractament, amb l'exigència institucional de garantir l'ordre dins del centre penitenciari i amb una “cultura dels drets humans”. Finalment, argumentaré per què cal plantejar alternatives al paradigma del confinament en solitari, per aconseguir-ne la seva superació.

[eng] The aim of this thesis is to analyze the phenomenon of prison solitary confinement, with a specific focus on the Catalan case. The reason behind this study is based on the consideration that this topic represents one of the most critical and complex issues of the penal execution phase in Spain and, in particular, in Catalonia. Through a genealogy of solitary confinement, I will study the functions assigned to this afflictive penitentiary technique and the reasons that have determined them. At the same time, I will carry out a socio-legal and penological study, accompanied by a human rights perspective, in order to derive considerations that will allow me to critically reflect both on the testimonies of prisoners who have experienced solitary confinement and on the most common receivers of solitary confinement measures in the current reality of the Catalan penitentiary system. Building on the genealogical research, as well as on the analysis of the legality and reality of solitary confinement, I will try to verify whether solitary confinement achieves with the treatment function, the institutional requirement of warranting order inside prison and with a “culture of human rights”. Finally, I will argue why it is necessary to propose alternatives to solitary confinement, in order to overcome its limits.