Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916)

Abstract

[cat] La trajectòria vital d’Antoni M. Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932) és molt àmplia i inclou diversos vessants (folklorista, dialectòleg, historiador, arquitecte, etc.). Una de les seves facetes més desconegudes és la de polemista, que s’inicià en els anys de joventut del canonge. Alcover va sostenir múltiples polèmiques (sobre religió, llengua, patrimoni, educació, etc.) amb moltes persones (Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Joaquim Ruyra, Miguel de Unamuno, etc.) i des de diferents mitjans escrits (El Centinela, El Tambor, el Bolletí del diccionari de la llengua catalana, etc.). Un d’aquests mitjans va ser el setmanari manacorí La Aurora, una de les publicacions periòdiques en les quals va participar més activament, sobretot entre el 1910 i el 1916, anys en què n’assumí la direcció amb la finalitat sobretot de frenar l’auge del moviment obrer que es congriava als principals nuclis urbans de l’illa. La tesi Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916) és un estudi exhaustiu del vessant d’Alcover com a polemista a través dels textos que pràcticament cada dissabte va publicar al setmanari durant aquests gairebé set anys. Per elaborar el treball, s’ha fet un buidatge, una classificació i una anàlisi de tots els textos polèmics que van publicar-se al periòdic durant els anys esmentats. Aquesta feina ha permès obtenir tota una sèrie de dades que s’han organitzat en sis capítols i sis annexos. El primer capítol inclou informació de caràcter eminentment descriptiu: s’explica com s’estructurava el setmanari, les seccions que el configuraven, els canvis que es van produir al llarg dels anys; els inventaris de noms de gran part de les persones que escrivien a La Aurora i de gran part dels adversaris d’Alcover; la llista de pseudònims rere els quals s’ocultaven alguns dels col·laboradors; o els temes al voltant dels quals giraven els textos polèmics. El segon capítol és un repàs a la història de la polèmica des de l’Antiguitat fins als nostres dies. En aquest apartat, s’han estudiat, d’una banda, quins elements del discurs alcoverià s’emmarquen dins una tradició que va iniciar-se a l’antiga Grècia i, d’altra banda, quins elements singularitzen el canonge manacorí com a polemista. El tercer capítol se centra en l’anàlisi dels textos polèmics de La Aurora que tracten sobre política, la qüestió més recurrent que recull aquest setmanari durant el període estudiat. A través de fragments il·lustratius, es mostra quin era el pensament d’Alcover sobre els grans temes del seu temps, fet que ha possibilitat definir en quin estadi de la seva evolució ideològica es trobava el manacorí durant la segona dècada del segle XX, en uns anys clau de la seva vida i de gran projecció pública. El quart capítol és un estudi sobre els elements discursius i els recursos estilístics que caracteritzen els textos polèmics alcoverians. S’hi il·lustren quines estratègies utilitzava Alcover tant per escometre els seus adversaris com per defensar-se’n. El cinquè capítol està dedicat als aspectes lingüístics. És una descripció amb exemples de la varietat escrita que feia servir Alcover a La Aurora i que va anar construint al llarg dels anys. El

capítol inclou diferents apartats que tracten sobre grafies i signes ortogràfics, fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Després d’ordenar i classificar tota la informació esmentada, s’han pogut extreure un seguit de conclusions que s’han explicat al capítol sisè i que tot seguit s’esbossen sumàriament: Alcover, a través dels seus articles a La Aurora, va aconseguir bastir una varietat escrita pròpia, que és el resultat de fer convergir les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb els criteris personals; La Aurora constitueix un corpus de primer ordre per conèixer el vessant polemista d’Alcover i permet fer aportacions a altres facetes de la trajectòria alcoveriana; s’han pogut també aportar noves dades sobre alguns dels pseudònims utilitzats per col·laboradors del setmanari. La informació que inclou és tan àmplia que resten encara diverses línies d’investigació per desenvolupar.

[eng] The career of Antoni M. Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932) was wide as he devoted himself to multiple fields of knowledge throughout his life (folklore, dialectology, architecture, history, etc.). He also made a name for himself as a polemicist, especially in his youth. During this time, he took a very active role in several Catholic papers such as El Tambor and El Centinela but mainly in the Manacor-based La Aurora, which he managed between 1910 and 1916. The aim was to stop the expansion of the labour movement in Majorca’s urban areas. In spite of being among the most renowned polemicists of his time, this aspect of Alcover’s career has been little explored so far. Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916), is a comprehensive study of Alcover’s facet as a polemicist through the exhaustive listing and analysis of all the argumentative texts that he wrote and published in La Aurora on a weekly basis for almost seven years. All this work has made it possible to gather a great amount of information that has been organized into six chapters and six annexes. The first chapter is mainly descriptive, and it provides a comprehensive survey of the contributors, the adversaries to whom Alcover addressed his articles, the pseudonyms used by both the collaborators and the adversaries, the sections that shaped the paper and the contents, which have been organized by topics (politics, religion, education, etc.). The second chapter is a review of the history of argumentation from its beginning in Ancient Greece to the present day. This chapter includes an analysis of the features which make Alcover part of the long-standing established tradition and which ones, on the contrary, singularize him as a polemicist. In the third chapter, the focus is put on political texts, which were, along with texts on religion, the most numerous. The study of such texts offers an insight into Alcover’s view on the main questions of his time, and it is also a contribution to the understanding of his ideological evolution. The fourth chapter is an analysis of the discursive strategies and stylistic resources deployed by Alcover, both when defending his views and when attacking his adversaries. The fifth chapter looks into the linguistic features that define Alcover’s Catalan as a polemicist. It deploys the priest’s written variety that he used when publishing his articles in La Aurora. This chapter is divided into several sections: use of orthographic signs, phonetics, morphology, syntax and lexicon. After classifying and analyzing the data, it has been possible to reach a series of conclusions, which are reported in Chapter 6 and outlined briefly as follows: through the articles published in La Aurora, Alcover was able to build his own written variety, which resulted from merging the official Normes Ortogràfiques of the Institut d’Estudis Catalans and his personal criteria; the texts in La Aurora stand out as a substantive corpus in order to approach Alcover’s facet as a polemicist, and it provides further data to explore other aspects of the priest’s career; it has also been possible to bring in new information about the use of pseudonyms; La Aurora includes so much information that it offers a wide range of research lines.