Please use this identifier to cite or link to this item:
https://dipositint.ub.edu/dspace/handle/2445/193882
Title: | Mataró Delirant. L’Art de revelar l’arquitectura i els seus constructors prodigiosos |
Author: | Anson i Fradera, Martí |
Director/Tutor: | Viladomiu, Àngels Cantalozella i Planas, Joaquim |
Keywords: | Arquitectura contemporània Art urbà Urbanisme Arquitectura domèstica Habitatges Mataró (Catalunya) Contemporary architecture Municipal art City planning Domestic architecture Dwellings Mataró (Catalonia) |
Issue Date: | 10-Nov-2022 |
Publisher: | Universitat de Barcelona |
Abstract: | [cat] El procés de materialització -pensar i fer- en l’art contemporani presenta moltes contradiccions i incoherències si s’analitza només des del punt de vista de projecte artístic. Per introduir un altre enfocament crític, es busca la contraposició entre arquitectura i art per poder obrir les fronteres a l’hora d’analitzar un projecte artístic. Per desenvolupar aquest enfocament s’utilitzen anècdotes relacionades amb l’arquitectura i les arts d’una ciutat qualsevol com ara la ciutat de Mataró. Dos àmbits que serveixen per analitzar com es construeix i habita en l’escena artística.
L’objectiu de l’estudi és alhora projecte i invent, buscant on es revelen les narratives d’allò que estem acostumats a escoltar en els llocs on habitem. Aquelles històries que ens queden properes, a l’abast de la mà, i que poden posar en qüestió allò que ja és reconegut. L’arquitectura, sigui quina sigui, sempre es pot definir com a arquitectura, però quan parlem d’art contemporani necessitem l’autoritat de l’artista o de la institució perquè aquest sigui valorat com a tal. El dilema és quan podem parlar o no d’una obra d’art.
El nostre cas d’estudi rau a indagar en la proposta que va fer l’arquitecte Bernard Rudofsky sobre una arquitectura sense arquitectes i proposar una analogia en la cerca d’un art sense artistes i com una persona pot apropiar-se dels moviments de l’arquitectura de Mataró i revelar-los.
Una investigació que busca com l’art pot trobar un lloc a la vida domèstica, i que per fer-ho, s’insisteix en l’actitud de com es construeix i s’habita l’arquitectura, per posar en evidència certes postures que trobem en la producció artística i la seva presentació pública. [eng] The process of realizing and thinking about contemporary art presents many contradictions and inconsistencies if it is analysed only from the point of view of artistic project. To introduce another critical approach, the contrast between architecture and art is sought in order to be able to open the borders when analysing an artistic project. To develop this approach, anecdotes related to the architecture and arts of any city such as the city of Mataró are used. Two areas that serve to analyze how you build and inhabit the art scene. The goal of the study is both project and invention, searching where the narratives of what we are used to hearing are revealed in the places where we inhabit. Those stories that are close to us, within the reach of the hand, and that can question what is already recognised. Architecture, whatever it may be, can always be defined as architecture, but when we talk about contemporary art we need the authority of the artist or the institution to be valued as such. The dilemma is when we can talk about a work of art or not. Our case of study is based on the proposal made by the architect Bernard Rudofsky about an architecture without architects and to propose an analogy in the search for an art without artists and how an artist can hijack the architecture movements of Mataró and reveal them. The research searches for how art can find a place in domestic life, and to do so, insists on the attitude of how architecture is built and inhabited, to highlight certain positions that we find in artistic production and its public presentation. |
URI: | https://hdl.handle.net/2445/193882 |
Appears in Collections: | Tesis Doctorals - Departament - Arts Visuals i Disseny |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
MAF_TESI.pdf | 60.53 MB | Adobe PDF | View/Open |
This item is licensed under a Creative Commons License