La violència envers les dones en l'obra de Víctor Català. Una aproximació al primer període creatiu de l'autora (1895-1907)

Abstract

[cat] La violència és un dels trets essencials que caracteritzen els textos de Víctor Català i Montseny (almenys, els de la seva primera etapa creativa), i en destaca especialment la que s’exerceix envers la dona. Aquesta violència, però, fonamentada en el món patriarcal de l’època, no és tractada igualment en les diferents obres escrites entre 1895 i 1907, sinó que s’hi ha observat una evolució: els personatges femenins que s’hi retraten passen, progressivament, d’estar totalment sotmesos i anul·lats per l’home (sobretot, al teatre i als primers reculls de contes) a poder gaudir d’una certa autonomia, llibertat i capacitat de decisió (plasmada, principalment, a Solitud i a Caires vius). Justament, aquest treball pretén oferir una anàlisi d’aquest canvi, vehiculat a través dels personatges femenins que apareixen en les obres literàries que Català escrigué en aquell període.

[eng] The violence is one of the most essential characteristics of Victor’s Català i Montseny works (at least, the ones from her first creative stage), and it is specially prominent the one against women. This violence, however, based on the patriarchal world of that time, is not treated equally throughout the different books written between 1895 and 1907, because there is an evolution: progressively, the feminine characters they show abandon a situation of totally submission and dependency from the male (mostly, in the theatre plays and the first story books) to become autonomous, free and self-decision making (reflected, principally, in Solitud and Caires vius). Precisely, the aim of this research project is to offer an analysis of this change, conveyed by the feminine characters that appear in the literary works Víctor Català wrote in that period.