Mecanismos para la ampliación del parque público de vivienda. Entre el urbanismo y la colaboración público-privada

Abstract

[spa] El artículo 47 de la Constitución señala la obligación que tienen los poderes públicos de garantizar el derecho a una vivienda digna y adecuada. La Administración, en especial las Comunidades Autónomas (pues ostentan la competencia exclusiva en materia de vivienda), deben promover las condiciones necesarias para garantizar este derecho. Sin embargo, durante años, la política de vivienda pública ha sido prácticamente inexistente. Esta falta de actuación por parte de las instituciones, acompañada de la escasa inversión económica en este sector y de un marco jurídico deficiente han propiciado la situación actual, en la que la Administración Pública necesita urgentemente incrementar el parque público de vivienda para cubrir la demanda por parte de la población, cada vez más elevada. Para conseguir un parque público de vivienda amplio, la Administración debe establecer una política de actuación global y disponer de todos los recursos y potestades que tiene a su alcance. Toda esta política debe girar en torno a una figura clave, impulsada desde las instituciones europeas y nacionales: la colaboración público – privada, que debe implantarse para proteger, fomentar y garantizar un interés colectivo: el derecho de acceso a una vivienda digna, adecuada y asequible.

[cat] L'article 47 de la Constitució assenyala l'obligació que tenen els poders públics de garantir el dret a un habitatge digne i adequat. L'Administració, en especial les Comunitats Autònomes (ja que ostenten la competència exclusiva en matèria d'habitatge), han de promoure les condicions necessàries per garantir aquest dret. Durant anys, però, la política d'habitatge públic ha estat pràcticament inexistent. Aquesta manca d'actuació per part de les institucions, acompanyada de l'escassa inversió econòmica en aquest sector i d'un marc jurídic deficient han propiciat la situació actual, en què l'Administració Pública necessita incrementar urgentment el parc públic d'habitatge per cobrir la demanda per part de la població, cada cop més elevada. Per aconseguir un parc públic d’habitatge ampli, l’Administració ha d’establir una política d’actuació global i disposar de tots els recursos i potestats que té al seu abast. Tota aquesta política ha de girar al voltant d'una figura clau, impulsada des de les institucions europees i nacionals: la col·laboració públicoprivada, que s'ha d'implantar per protegir, fomentar i garantir un interès col·lectiu: el dret d'accés a un habitatge digne, adequat i assequible.

[eng] Article 47 of the Constitution indicates the obligation of the public authorities to guarantee the right to decent and adequate housing. The Administration, especially the Autonomous Communities (because they have exclusive competence over housing), must promote the necessary conditions to guarantee this right. Yet for years, public housing policy has been virtually non-existent. This lack of action on the part of the institutions, accompanied by the scant economic investment in this sector and a deficient legal framework has led to the current situation, in which the Public Administration urgently needs to increase the public housing stock to cover the demand for a growing part of the population. In order to achieve a large public housing stock, the Administration must establish a global action policy and have all the resources and powers at its disposal. All this policy must revolve around a key figure, promoted by the European and national institutions: public-private collaboration, which must be implemented to protect, promote and guarantee a collective interest: the right of access to decent, adequate and affordable.