Descoser lo cosido

Abstract

[spa] Las siguientes páginas presentan los resultados de un Trabajo Final de Grado que pretende explorar los vínculos entre personas y los lenguajes que estos últimos generan. Hemos indagado en las potencialidades plásticas de los diferentes grados y naturalezas del amor, seguidos por la pérdida y la nostalgia, el deseo de construcción o de re-construcción, sin desdeñar los espacios en los que se desarrollan dichos vínculos. Pese a la carga subjetiva que nuestro planteamiento conlleva, consideramos que es posible acercar al lector-espectador a las experiencias que aquí recogemos, pues todas ellas expresan no sólo valores pictóricos y poéticos, sino también diversos aspectos cotidianos reconocibles. Las piezas visuales y los poemas que las acompañan quisieran alzarse cual retratos de vivencias íntimas, sustancia emotiva de nuestra biblioteca de recuerdos. Siguiendo al literato francés Georges Perec (1936-1982), nuestra vida es, acaso, el pasar de un espacio a otro haciendo lo posible para no golpearnos. Asimismo, nuestra aventura plástica es la prueba de que hemos pasado de un lenguaje pictórico a otro, haciendo lo posible para no lastimarnos ni lastimarlos. En definitiva, esperamos que la materia amasada por nuestras manos ponga freno al ocaso de nuestros recuerdos, depositándolos no ya en el rincón del olvido, sino clavándolos en una pared blanca, semejante a una tabla de cirugía sobre la cual estudiarnos a nosotros mismos y, tal vez, reparar en algo los claustros de nuestra alma herida.

[ca] Les següents pàgines presenten els resultats d’un Treball Final de Grau que pretén explorar els vincles entre persones i els llenguatges que aquests últims generen. Hem indagat en les potencialitats plàstiques dels diferents graus i naturaleses de l’amor, seguits per la pèrdua i la nostàlgia, el desig de construcció o de reconstrucció, sense menysprear els espais en els que es desenvolupen aquests vincles. Malgrat la càrrega subjectiva que el nostre plantejament comporta, considerem que és possible apropar al lector-espectador a les experiències que aquí recollim, ja que totes elles expressen no només valors pictòrics i poètics, sinó també diversos aspectes quotidians reconeixibles. Les peces visuals i els poemes que les acompanyen voldrien alçar-se com a retrats de vivències íntimes, substància emotiva de la nostra biblioteca de records. Seguint al literat francès Georges Perec (1936 - 1982), la nostra vida és, potser, passar d’un espai a un altre fent tot el possible per no colpejar-nos. Així mateix, la nostra aventura plàstica és la prova de què hem passat d’un llenguatge pictòric a un altre, fent el possible per no fer-nos ni fer-los malbé. En definitiva, esperem que la matèria pastada per les nostres mans posi fre a l’ocàs dels nostres records, dipositant-los no ja al racó de l’oblit, sinó clavant-los en una paret blanca, similar a una taula de cirurgia sobre la qual estudiar-nos a nosaltres mateixos i, potser, reparar en quelcom els claustres de la nostra ànima ferida.

[eng] The following pages present the results of a Final Degree Project that aims to explore the links between people and the languages they generate. We have explored the moldable potential of the different degrees and natures of love, followed by loss and nostalgia, the desire for construction or re-construction, without disregarding the spaces in which these attachments develop. Despite the subjective charge that our approach entails, we believe that it is possible to bring the reader-spectator closer to the experiences we have collected here, as all of them express not only pictorial and poetic values, but also various recognisable everyday aspects. The visual pieces and the poems that accompany them would like to stand as portraits of intimate experiences, the emotional substance of our library of memories. Following the French writer Georges Perec (1936-1982), our life is, perhaps, the passage from one space to another, doing our best not to hit ourselves. Likewise, our moldable adventure is the proof that we have passed from one pictorial language to another, doing our best not to hurt ourselves or others. In short, we hope that the material kneaded by our hands will put a stop to the downfall of our memories, depositing them no longer in the corner of oblivion, but nailing them to a white wall, similar to a surgical table on which to study ourselves and, perhaps, to repair our wounded souls.