Devenir monstrue. Pèls, escames i cicatrius

Abstract

[ca] Monstruositat com a resistència política al gènere imposat. El projecte parla de les identitats dissidents des dels éssers subalterns i aposta per a la reconfiguració del cos no hegemònic a través del tatuatge i de generar espais d’alteració del cos de forma no-mixta i segura. Amb una base de dibuix molt important, s’han retratat les identitats monstruoses de les persones properes per a agrair l’estima mútua i també generar una autovalidació mitjançant l’apropiació d’un terme pejoratiu com el que seria ser monstre. S’abraça el concepte per a donar valor als afectes entre dissidències com a forma d’ajuda mútua per a la supervivència com a acte reivindicatiu. Profunditza en com les identitats dissidents perillen a causa de la culpa i el càstig que han d’arrossegar històricament, que es queda plasmat en el cos. Dona valor als espais dissidents com a forma de superació d’aquest malestar. Tot queda plasmat en tres propostes artístiques. A través d’una sala mural on hi ha representats tots els éssers del meu entorn, en la seva forma més monstruosa, uns tatuatges fets a persones dissidents per acostar el cos no hegemònic als éssers subalterns, i una publicació que recopila tots els processos de creació i la vivència personal del càstig i la culpa a través de textos.

[eng] Monstruosity as a form of political resistance to imposed gender. This project deals with dissident identities from a subaltern being point of view and opts for a non-hegemonic body reconfiguration towards tattooing and also to create body-alteration spaces in an non-mixed and safe way. Mainly based in a drawing technique, a portrait of monstrous identities of close people has been performed in order to acknowledge mutual esteem and also generate selfvalidation towards appropriation of a pejorative condition (as monster is usually considered). We embrace this concept in order to appraise affections between different dissidences as a form of mutual help and to achieve survival as a form or a demanding action. It s tudies deeply how dissident identities are endangered because of guilt and punishment that have been historically imposed and how these are reflected in their bodies. It evaluates dissident spaces as a way to overcome this discontent. All this is reflected in three artistic proposals. First of them is a mural hall (graffiti hall) were all beings from my environment are reflected is their most monstrous way. The second proposal are tattoos made on dissident people in order to bring closer non hegemonic bodies to subaltern beings. Third one is a publication were all creation processes and punishment and guilt personal experiences are collected in different texts.