Espai, violència i gènere a la novel·la criminal: les escriptores de la col·lecció «La Negra» (1986-1998)

Abstract

[cat] Aquesta investigació es basa en la lectura crítica, teòrica i historiogràfica de cinc novel·les de gènere criminal escrites per dones: El jaqué de la democràcia, de Maria Aurèlia Capmany; El complot dels anells, d’Assumpció Maresma; El correu de Trípoli, de Margarida Aritzeta; Escapa’t d’Andorra, d’Assumpta Margenat; i Antípodes, de Maria- Antònia Oliver. L’anàlisi d’aquestes obres, publicades entre 1986 i 1998 a la històrica col·lecció «La Negra» d’Edicions de la Magrana, parteix de tres objectius que incideixen en l’aglutinació d’espai i violència, en el vincle entre el discurs de la normalització cultural i el conreu de la literatura de gènere, i en la tensió entre l’autoria femenina i el biaix patriarcal associat a la prototipicitat de la narrativa negra.

La dissertació s’estructura en tres capítols. El primer capítol repassa les bases teòriques de la ficció criminal i examina el desenvolupament històric de la narrativa de crims en el context català, un camí marcat per la discontinuïtat, l’intervencionisme d’alguns crítics literaris i l’estratificació diglòssica.

El segon capítol s’obre amb una panoràmica de la situació que viu el gremi editorial català a l’entorn de 1975, moment a partir del qual s’institucionalitza el paradigma normalitzador, i qüestiona la imatge de progrés continu que, sovint, s’associa al projecte de redreçament cultural. Així mateix, presenta una semblança d’Edicions de la Magrana i de la col·lecció «La Negra».

El tercer capítol s’ocupa de l’anàlisi del corpus de textos. S’enceta amb una aproximació teòrica als conceptes d’espai i violència i es proposen dos termes nous: la noció de violentop, que designa aquell espai el tret definidor del qual és la violència, i la de topicidi, que fa al·lusió a la devastació d’un indret. Tot seguit, s’aborda El jaqué de la democràcia, de Maria Aurèlia Capmany, la narració del corpus en què la dissociació ontològica entre lloc i espai —d’acord amb la distinció d’Henri Lefebvre— es mostra més nítidament. En l’apartat següent, es llegeixen El complot dels anells, d’Assumpció Maresma, i El correu de Trípoli, de Margarida Aritzeta, des de la perspectiva del trencament del consens espacial que es produeix quan la violència surt a la plataforma pública. La darrera secció del capítol és dedicada a Escapa’t d’Andorra, d’Assumpta Margenat, i Antípodes, de

Maria-Antònia Oliver, i para esment a la dislocació que senten les respectives protagonistes en desplaçar-se a espais estrangers.

Finalment, en les Conclusions de l’estudi, es fan tres consideracions. En primer lloc, es confirma la hipòtesi de partida respecte de l’afectació mútua entre espai i violència, i es defensa que la suma d’aquests dos elements narratius mereix continuar essent interrogada i presa en compte en els estudis literaris en general, i no sols en la parcel·la del gènere negre. També es posa en valor que nocions com violentop i topicidi poden resultar funcionals aplicades a tot tipus de creacions literàries.

En segon lloc, se subratlla que les escriptores de «La Negra» no desaprofiten la funció política de la ficció criminal. Tot emprant el to de denúncia social propi del gènere, i a l’entorn de la trama detectivesca, basteixen una crònica de l’estat de les coses al país i s’ajusten a la demanda cultural de l’època d’erigir una novel·la negra característicament catalana. Totes les autores del corpus excepte Margenat es mostren afins a la ideologia nacionalista subjacent al projecte de normalització literària, i conscients de desenvolupar un rol amb la seva labor creativa.

En darrer lloc, es posa l’accent en el fet que el conjunt de textos i autores es caracteritza per la diversitat de posicions respecte de la ruptura amb els motlles de gènere i la integració del vector feminista. Unes narradores conceben obres més conservadores en aquest sentit (Capmany, Maresma i Aritzeta), i d’altres, proven d’innovar, principalment a través de la figura protagonista i de la representació de crims masclistes (Margenat, Oliver).

[eng] This research work is based on a critical, theoretical and historiographical reading of five crime novels written by women: El jaqué de la democràcia (The Morning Coat of Democracy), by Maria Aurèlia Capmany; El complot dels anells (The Conspiracy of the Rings), by Assumpció Maresma; El correu de Trípoli (Package from Tripoli), by Margarida Aritzeta; Escapa’t d’Andorra (Escape from Andorra), by Assumpta Margenat; and Antípodes (Antipodes), by Maria-Antònia Oliver. The analysis of these stories, published between 1986 and 1998 in the historical book collection «La Negra» from Edicions de la Magrana, sets out three objectives that focus on the agglutination of space and violence, the link between the discourse of cultural normalisation and the cultivation of genre literature, and the tension between female authorship and patriarchal bias associated with the prototypical nature of crime fiction.

Our dissertation comes to three conclusions. Firstly, the starting hypothesis of mutual influence between space and violence is confirmed, and we posit that these two elements together are worthy of further examination and consideration in literary studies more generally, not merely within the framework of crime fiction. In addition, we argue that notions of our own creation such as violentope and topicide may also be useful when applied to other literary genres.

Secondly, our reading shows how the writers in «La Negra» take advantage of crime fiction’s political role. By using the genre’s inherent tone of social protest and detective plot devices, they construct a chronicle on the state of play in the country and align with the era’s cultural demand for a characteristic Catalan take on crime fiction. All the authors here, except Margenat, show their sympathy with the underlying nationalist ideology of the literary normalisation project, and their awareness of how their artistic creation plays a role.

Finally, we conclude that the texts and authors studied are characterised by diverse positions regarding a rupture with gender moulds and integrated feminist slants. Some write more conservatively in this sense (Capmany, Maresma and Aritzeta), whilst others attempt to innovate mainly through the main character and the portrayal of misogynistic crimes (Margenat and Oliver).