Del cicle biològic a noves estratègies vacunals pel virus de l’hepatitis A

Abstract

[cat][cat] El virus de l'hepatitis A (HAV) s'allibera de cèl·lules infectades principalment embolcallat en membranes de la pròpia cèl·lula, formant partícules quasi embolcallades (eHAV). Es creu que la biogènesis d’eHAV podria utilitzar les vies pròpies que la cèl·lula utilitza per a la biogènesis dels exosomes cel·lulars. Les proteïnes RAB GTPases tenen un paper clau en l'alliberament d'exosomes mediat per syndecan-ALIX. En aquest treball, hem estudiat el patró d'expressió de diversos gens RAB que codifiquen proteïnes que poden estar implicades en l'alliberament d'exosomes a la línia cel·lular Huh7-AI derivada d'hepatòcits. El patró d'expressió gènic no ha diferit significativament entre els hepatòcits no polaritzats i els polaritzats, mostrant una expressió més alta de RAB11A, seguit de RAB35 i RAB7A. Per avaluar com la replicació viral afecta l'expressió gènica, s’han utilitzat dues soques d’HAV diferents en la seva capacitat de replicació: la soca HM175 (L0) i la de replicació ràpida HM175-HP (HP). Independentment de l'estat de polarització, l'expressió de RAB7A i RAB35 ha augmentat després de la infecció, sobretot amb HP. La microscòpia confocal ens ha permès identificar una co-localització clara entre les càpsides d'HP i RAB35. Al contrari, les càpsides L0 co-localitzen preferentment amb RAB7A. Aquests resultats suggereixen que s’utilitzen preferentment RAB35 i RAB7A per a la sortida d'eHAV a les cèl·lules infectades amb HP i L0, respectivament. En l’estudi amb cèl·lules polaritzades, RAB7A, RAB11A i RAB35 han co-localitzat amb marcadors tant de la membrana basolateral com apical i curiosament, RAB35 preferentment a la membrana basolateral. Amb els resultats obtinguts, la nostra hipòtesi planteja que RAB35 estaria implicat en la via de trànsit que es produeix a la membrana basolateral, la qual cosa ajudar a explicar l'alliberament més eficient de la població HP respecte la població L0 a través d'aquesta membrana. Per altra banda, tenint en compte la lenta replicació que presenten la majoria de soques d’HAV en diferents cultius cel·lulars i per tant, la baixa producció d’antigen necessari per una vacuna, el nostre objectiu és avaluar el potencial de la població HP com a candidata vacunal. El nostre estudi ha permès demostrar que la població HP mostra uns nivells de replicació més elevats i és més ràpida que la parental L0 en cèl·lules MRC-5, Vero i FRhK-4. Per tant, la població HP seria una bona candidata per produir una vacuna inactivada més barata i assequible. No obstant, un altre inconvenient present en la producció de vacunes és la falta d’adjuvants segurs i eficaços per immunopotenciar la resposta. Per aquest motiu, s’ha estudiat la immunogenicitat de les partícules del virus nues (HAV) i les partícules del virus quasi-embolcallades (eHAV) en presència o absència d’adjuvant en dos models animals diferents, ratolins i porcs. Els resultats demostren que els quasi-embolcalls serien una bona estratègia per potenciar la resposta immune de ratolins i porcs. Concretament, la nostra proposta vacunal utilitzant la soca de replicació ràpida HP i les partícules quasi- embolcallades seria bona per implementar noves estratègies vacunals per l’HAV que abaratirien els costos de producció. A més, l’ús de l’adjuvant CAF01, juntament amb les partícules quasi-embolcallades, aporta resultats molt prometedors, on s’ha observat una resposta accentuada de Th1.