Call Me Home to Leave: Jay Gatsby's Mansion and Tears of Trauma

Abstract

[eng] This research paper explores the role of Jay Gatsby’s mansion as a location of trauma in Francis Scott Key Fitzgerald's novel, «The Great Gatsby». The aim is to examine the mansion as both a physical location and a metaphorical space where various traumas converge and find a fertile ground for manifestation. The study adopts Cathy Caruth's trauma theoretical framework, drawing upon her insights and reflections on Sigmund Freud's seminal work, «Beyond the Pleasure Principle». The mansion, situated on Long Island, is depicted as an idyllic setting for parties and opulence, yet beneath its glamorous façade lies a deep undercurrent of trauma. Through a comprehensive analysis of all the chapters in which the mansion is present, this research illuminates how the mansion functions as a utopian space for trauma. It becomes the perfect breeding ground for the flourishing of various traumas, serving as a magnet for characters haunted by their past experiences. By applying Caruth's theoretical lens, this study sheds light on the intricate dynamics between trauma and its physical surroundings. It reveals how the mansion symbolically encapsulates the unresolved traumas of Gatsby and other characters, functioning as a site of both refuge and torment. The research delves into the complexities of Gatsby's own traumatic experiences and the ways in which the mansion becomes a location for his desperate quest to transcend his past. Through a meticulous analysis of key passages and events, this research highlights the mansion's significance in the narrative, not merely as a backdrop but as an integral component that shapes the characters' trajectories and emotional landscapes. This study contributes to the field of literary analysis by providing a deeper understanding of the psychological implications of physical spaces in literature. It demonstrates how the mansion serves as a potent symbol of trauma and its enduring impact on individuals. Ultimately, this research offers new insights into the intricate interplay between location, trauma, and human experience, prompting further exploration of trauma studies within the realm of literature and beyond. Keywords: The Great Gatsby, Long Island mansion, utopia, post-war trauma, post-traumatic stress disorder (PTSD), dreams and nightmares, psyche

[cat] Aquest treball explora el paper de la mansió de Jay Gatsby com a localització de trauma a la novel·la de Francis Scott Key Fitzgerald, «El Gran Gatsby». L'objectiu és examinar la mansió com a lloc físic i com a espai metafòric on convergeixen diversos traumes i troben un terreny fèrtil per a la seva manifestació. L'estudi adopta el marc teòric sobre trauma desenvolupat per Cathy Caruth, recollint les seves idees i reflexions sobre l'obra seminal de Sigmund Freud, «Beyond the Pleasure Principle». La mansió, situada a Long Island, es presenta com un escenari idíl·lic per a les festes i l'opulència, però sota la seva extravagant façana s'amaga un profund sentiment de trauma. Mitjançant una anàlisi exhaustiva de tots els capítols en què la mansió és present, aquesta recerca il·lumina com la mansió funciona com un espai utòpic pel trauma. Esdevé el terreny de cultiu perfecte per a la representació de diversos traumes, convertint-se en un imant per als personatges afectats per les seves experiències passades. Mitjançant l'aplicació de l'enfocament teòric de Caruth, aquest estudi posa de manifest les dinàmiques entre el trauma i el seu entorn físic. S'evidencia com la mansió encapsula simbòlicament els traumes no resolts de Gatsby i altres personatges, funcionant com a lloc de refugi i turment. La recerca s'endinsa en les complexitats de les pròpies experiències traumàtiques de Gatsby i les maneres en què la mansió es converteix en un lloc per a la seva desesperada cerca de transcendir el seu passat. Mitjançant un anàlisi meticulós de passatges clau i esdeveniments, aquesta recerca posa de relleu la importància de la mansió en la narrativa, no només com a fons sinó com a component integral que dona forma a les trajectòries dels personatges i als seus paisatges emocionals. Aquest estudi contribueix al camp de l’anàlisi literària al proporcionar una comprensió més profunda de les implicacions psicològiques dels espais físics en la literatura. Demostra com la mansió serveix com a símbol potent del trauma i del seu impacte durador en les persones. En última instància, aquesta recerca ofereix noves idees sobre la interacció entre la ubicació, el trauma i l'experiència humana, fomentant una exploració més profunda dels estudis sobre el trauma dins del camp de la literatura. Paraules clau: El Gran Gatsby, mansió de Long Island, utopia, trauma de la post-guerra, síndrome d'estrès post traumàtic (PTSD), somnis i malsons, psique