Com es poden museïtzar els patrimonis incòmodes? El paper de les biografies personals en els espais i museus de memòria traumàtica

Abstract

[cat] Molts museus de memòria integren en les seves exposicions biografies personals per reforçar les seves explicacions i continguts. L'article reflexiona sobre les tècniques i estratègies utilitzades per recollir i mostrar aquests relats, tot assenyalant-ne les possibilitats però també els límits. S'analitzen diversos exemples de museus d'arreu del món per veure com es presenten i utilitzen els testimonis biogràfics i la seva interrelació amb els objectes exposats, i s'indiquen també els debats sobre els problemes ètics d'aquestes presentacions, en especial els dubtes sobre el grau de literalitat de les narracions que han de fer-se sobre el sofriment de les víctimes. La utilitat social i expogràfica dels relats personals en aquest tipus de museu és molt important, ja que permeten una aproximació més pròxima i vivencial dels fets viscuts. S'assenyala que, malgrat el paper central de les entrevistes i els relats en l'antropologia, la nostra disciplina ha contribuït poc a la configuració d'aquests museus, tot i que un major enfocament antropològic podria contribuir a remarcar el paper dels relats biogràfics en les exposicions i permetria superar alguns dels problemes conceptuals i expogràfics que es plantegen.

[eng] Many memory museums have personal biographies as part of their exhibitions to reinforce explanations and content. The article discusses the techniques and strategies used to collect and show these stories, and points out their possibilities but also their limits. It analyses several examples of museums around the world to see how biographical testimonies are presented and used, describes the relationship they have with the objects exhibited, and points out the debates about the ethical problems of these presentations, particularly the literal nature of the narratives about the suffering of the victims. The social and exhibitive use to which personal stories are put in this type of museum is very important, as it allows a closer and more experiential approach to lived events. Despite the central role of interviews and narratives in anthropology, our discipline has contributed little to shaping these museums, even though a greater anthropological focus could highlight the role of biographical narratives in the exhibitions and overcome some of the conceptual and exhibitive problems that need to be solved.