La circulació ceràmica a Barcelona i el seu territori adjacent al voltant dels segles XV i XVII a través del seu estudi arqueomètric

Abstract

[cat] L’objectiu principal de la Tesi Doctoral és l’estudi de la circulació ceràmica a Barcelona des del segle XIII fins a inicis del segle XVIII. En aquest sentit, bona part de l’estudi s’emmarca en el denominat « segle decisiu » (1550-1640) per Albert García Espuche, que correspon a un període de transformació de la ciutat que va suposar un canvi en les maneres de produir en tot el territori català. És en aquest període quan Barcelona va esdevenir el centre comercial del país, transformant-se en un espai de comercialització i distribució tant dels productes catalans com dels productes estrangers que arribaven a la ciutat. Les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme durant els últims anys han permès donar a llum grans conjunts de materials, la majoria corresponents a ceràmica, provinents del Nord, del Centre i de l’Est d’Europa, evidenciant aquesta dinàmica comercial amb la resta del món. S’ha dut a terme un estudi aprofundit sobre la circulació de la ceràmica a la ciutat a partir del mostreig de conjunts ceràmics recuperats en jaciments arqueològics de tipologies molt diferents. Per dur a terme aquesta tasca s’ha integrat la història, l’arqueologia i l’arqueometria. D’una banda, s’ha estudiat el marc històric i el coneixement actual sobre la producció ceràmica a Barcelona des d’un punt de vista documental. Aquesta part s’ha complementat amb els treballs arqueològics basats en la tipologia de les peces i els motius decoratius. D’altra banda, aquesta informació s’ha contrastat amb l’ús de les tècniques arqueomètriques que han permès atribuir un taller o producció concreta a les peces i conèixer l’àmbit de distribució de les mateixes dintre de la ciutat., així com caracteritzar la tècnica de producció de les ceràmiques. Així doncs, l’estudi s’ha focalitzat en documentar què es troba dintre de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de conèixer quines ceràmiques van arribar, quines eren produccions locals i quin va ser el consum d’importacions en relació a la ceràmica barcelonina. S’ha incidit en qüestions socials i culturals: s’ha estudiat quin tipus de ceràmica es consumia en la totalitat de la ciutat analitzant la seva amortització amb la finalitat de generar hipòtesis relacionades amb l’estratificació social del moment, pressuposant que en determinades zones o àmbit socials i culturals es consumeixen ceràmiques importades, mentre que en contextos religiosos o àmbits relacionats amb les classes populars les produccions que es consumirien haurien de ser locals. En aquest sentit, la caracterització arqueomètrica conjuntament amb les dades arqueològiques, ha permès analitzar l’evolució en la circulació ceràmica i documentar quines importacions arriben en cada període, com es reparteixen i què es consumeix al llarg dels segles XIII al XVIII. D’aquesta manera, l’avaluació de la circulació ceràmica ha sigut el punt central de la tesi, permetent entendre el procés de circulació ceràmic posterior al procés de producció. Finalment, un dels últims aspectes que s’han tingut en compte són qüestions relacionades amb modes i tendències en la població i amb l’adaptació dels tallers tant locals com externs als gustos locals, permetent caracteritzar a la societat del moment. L’estudi sobre la circulació del material ceràmic ens permet entendre qüestions complexes que sovint no apareixen reflectides a la documentació. Els canvis en els motius decoratius poden anar en relació amb els canvis dels gustos locals, de preferències i amb el període econòmic i polític que viu la ciutat. La ceràmica ens permet entendre quines esferes socials consumien determinants productes, entendre si pot estar relacionat amb el context social o polític i en última instància dur a terme una recomposició cultural de la Barcelona en època baixmedieval i moderna.

[eng] The main goal of this study is to understand the circulation of ceramics in Barcelona from the 13th century to the beginning of the 18th century. To do that, the thesis is focused on the study of several ceramics recovered from different archaeological sites in the city. These places included monasteries and convents (such as Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, where the well-off class were, Convent Santa Maria de Jerusalem, convent de Santa Caterina or Monestir de Santa Teresa), hospitals (Hospital de Sant Sever to cure sick priest of the dioceses), domestic sites (El Born, C/Sant pere més Baix, C/Avinyó, 46) and productive areas (C/ d’en Rull, C/Avinyó, 30 related to ceramic workshops and C/Avinyó 46, a store) aiming to go deep in the consumption patterns of different social and cultural sites from the city, related to social and economic differences among people. In this sense, the study is focused on an archaeometric point of view. On the one hand, all the vessels have been chemically and mineralogically studied, using the techniques of X-ray fluorescence (XRF) to attribute them to reference groups, defined before the beginning of this study and by means of X-ray diffraction, to o a mineral characterization with the aim of establish equivalent firing temperatures (EFT). On the other hand, a study based on decoration has been addressed to some of the individuals. Majolica, common ware, and cooking ware glazed pottery have been studied by SEM-EDS to distinguish among production techniques in glazing, and several ways of applying the same pigments to get the decorations with the aim to identify different workshops or potters working at the same time. Besides, a petrographic study based on OM observations of some of the samples has been developed as complementary to the provenance studies. Finally, some of the individuals have been performed in mechanical and thermal proprieties. With that, the thesis aims to identify the existence of several consumption patterns in different parts of the city, relating social, cultural and economic differences, to differences in the quality of the vessels in circulation.