Learning formulaic sequences from captioned videos: the effect of genre, metalinguistic awareness and statistical learning ability

Abstract

[eng] This doctoral dissertation examines incidental learning of formulaic sequences from exposure to L2 captioned videos of different genres and explores learner-related factors that might affect this process, such as metalinguistic awareness, statistical learning ability, prior knowledge of the items, and age. To this end, data was collected from 114 Catalan/Spanish learners of English during two experimental sessions. During the first session, participants’ metalinguistic awareness, statistical learning ability and vocabulary size were evaluated, and they were pre-tested on the knowledge of the target formulaic sequences. Based on the scores from this session and learners’ background characteristics, they were then assigned to one of the four treatment groups in a way that ensured the comparability of the groups. During the second session, each of the treatment groups watched approximately 30 minutes of captioned videos (in English) from one of the 4 genres: sitcom, TED talks, drama, or action, with the viewing immediately followed by the post-test. All genre groups were exposed to the same 6 target pragmatic formulaic sequences, and each item appeared twice within a genre. The results confirm overall beneficial effect of the exposure to L2 captioned videos on acquisition of formulaic sequences. However, not all the genres equally promoted learning, with the pre- post-test gains not being significant for the action group. Additionally, there were interactions between genre and age as well as between genre and vocabulary size. While sitcom and drama seemed to be suitable for learners of various ages and vocabulary sizes, TED talks were more advantageous for older participants and those with larger vocabulary knowledge. The opposite was the case for the action group, where younger participants and those with less vocabulary knowledge showed higher gains after the treatment. This allows

us to suggest that genres vary in the learning conditions they provide, and these differences can affect learning of formulaic sequences. From learner-related factors, metalinguistic awareness and prior knowledge of the target items emerged as significant predictors of learning gains, with higher metalinguistic awareness having a faciliatory effect on learning and higher pre-test scores leading to lower gains. Individual differences in participants’ statistical learning ability did not have any impact on the learning outcomes. It is therefore proposed that L2 leaners rely more on explicit learning mechanisms than on implicit ones, and it is important to be aware of formulaic language and its main aspects in order to acquire formulaic sequences incidentally. Besides, partial knowledge of formulaic sequences could be a hindering factor in that process. Our findings also suggest that metalinguistic awareness is not a simple by-product of proficiency and can be examined at the level of individual differences. Learners’ awareness varied across formulaic aspects and types as well, showing that they are not fully aware of the full spectrum of formulaic sequences and their defining features. To conclude, this doctoral dissertation explores incidental learning of formulaic sequences from authentic and engaging input and the factors that might influence this process. It therefore advances our general understanding of formulaic language, its nature, and its acquisition.

[cat] Aquesta tesi doctoral examina l'aprenentatge incidental d’expressions idiomàtiques a partir de l'exposició a vídeos amb subtítols L2 de diferents gèneres i explora factors relacionats amb l'alumne que podrien afectar aquest procés, com ara la consciència metalingüística, la capacitat d'aprenentatge estadístic, el coneixement previ dels elements i l'edat. Amb aquest objectiu, es van recollir dades de 114 alumnes d'anglès catalans/espanyols durant dues sessions experimentals. Durant la primera sessió, es va avaluar la consciència metalingüística dels participants, la capacitat d'aprenentatge estadístic i la mida de vocabulari, i se’ls va sotmetre a un pretest del coneixement de les expressions idiomàtiques objectiu. A partir de les puntuacions obtingudes en aquesta sessió i de les característiques de fons de l’alumnat, se’ls va assignar a un dels quatre grups d’intervenció de manera que es garantís la comparabilitat dels grups. Durant la segona sessió, cadascun dels grups d’intervenció va mirar aproximadament 30 minuts de vídeos subtitulats, en anglès, d'un dels 4 gèneres: sitcom, TED talks, drama o acció. Tot seguit, els alumnes van realitzar el posttest. Cada grup de cada gènere va ser exposat a les mateixes 6 seqüències d’expressions idiomàtiques objectiu, i cada element apareixia dues vegades dins d'un gènere. Els resultats confirmen l'efecte beneficiós en general de l'exposició a vídeos amb subtítols L2 sobre els guanys idiomàtics. Tanmateix, no tots els gèneres van propiciar l'aprenentatge per igual, i el vocabulari adquirit entre el pretest i el posttest no va ser significatiu per al grup assignat al gènere d’acció. A més, hi va haver interaccions entre gènere i edat, així com entre gènere i mida de vocabulari. Si bé la sitcom i el drama semblaven adequats per a aprenents de diferents edats i mides de vocabulari, les TED talks eren més avantatjoses per als participants més grans i per a aquells amb més coneixement de vocabulari. En contrast, al

grup d'acció van ser els participants més joves i els que tenien menys coneixements de vocabulari els que van mostrar una adquisició major després de la intervenció. Això ens permet suggerir que els gèneres varien en les condicions d'aprenentatge que ofereixen, i aquestes diferències poden afectar l'aprenentatge d’expressions idiomàtiques. A partir dels factors relacionats amb l’alumne, la consciència metalingüística i el coneixement previ dels elements objectiu van sorgir com a predictors significatius dels guanys d'aprenentatge, on la consciència metalingüística més alta té un efecte facilitador sobre l'aprenentatge i puntuacions més altes als pretests, la qual cosa condueix a guanys menors. Les diferències individuals en la capacitat d'aprenentatge estadístic dels participants no van tenir cap impacte en els resultats d'aprenentatge. Per tant, es proposa que els alumnes de L2 es basen més en mecanismes d'aprenentatge explícits que no pas implícits, i que és important conèixer fórmula el llenguatge idiomàtic i els seus principals aspectes per tal d'adquirir expressions idiomàtiques de manera incidental. A més, el coneixement parcial de les expressions idiomàtiques podria ser un factor obstaculitzador en aquest procés. Els nostres resultats també suggereixen que la consciència metalingüística no és un simple subproducte de la competència lingüística i que es pot examinar a nivell de diferències individuals. La consciència dels alumnes també variava en funció dels aspectes idiomàtics i dels tipus d’expressions, la qual cosa posa de manifest que no són plenament conscients de l'espectre complet d’expressions idiomàtiques i les seves característiques definitòries. Per concloure, aquesta tesi doctoral explora l'aprenentatge incidental d’expressions idiomàtiques a partir de contingut autèntic i atractiu i els factors que poden influir en aquest procés. D’aquesta forma, millora la nostra comprensió general del llenguatge idiomàtic, la seva naturalesa i la seva adquisició.