La narrativa de gènere de Manuel de Pedrolo: erotisme i ciència-ficció

Abstract

[cat] Aquest treball pretén incidir en la importància de la narrativa de gènere de Manuel de Pedrolo, un dels autors més prolífics i representatius de la literatura catalana de postguerra, el qual, amb la seva determinació per contribuir a la normativització i normalització de la llengua va conrear diferents gèneres i registres. L’estudi s’estructura segons una doble mirada, a partir d’una proposta que analitza dos camps que han estat relativament poc tractats: el de la narrativa eròtica i el de la ciència-ficció. L’objectiu és destacar quines són les aportacions que Pedrolo va fer al gènere i com se’n serveix per després fer-ne una reelaboració particular al servei del conjunt de la seva obra i així determinar-ne la presència i l’abast. La producció de narrativa eròtica arriba al lector de manera tardana, amb Obres púbiques, (escrita l’any 1971, però publicada pòstumament el 1991), en forma d’anònim (Els quaderns d’en Marc de 1985) i amb contes esporàdics, tot i que també en trobem marques en obres que no abanderen a priori una sexualitat explícita. Pel que fa a la ciència-ficció, els textos que s’han analitzat es concentren en un marc temporal més delimitat, el de la dècada dels setanta. Per dur a terme aquesta tasca, metodològicament s’ha prioritzat la necessitat de disposar d’un corpus acotat i abordable de l’obra de l’autor, i també s’ha organitzat una bibliografia crítica dispersa, d’una certa dimensió respecte a algunes obres, però, pel que fa a altres, gairebé inconsistent. Així mateix, s’han examinat les aportacions principals de teòrics i estudiosos de diferents àmbits, i s’ha resseguit el debat sobre gèneres i subgèneres literaris. Aquest estudi es completa amb un apèndix que conté un eix cronològic que pondera gràficament la distància entre els textos narratius escrits i les seves publicacions, i una entrevista a Antoni Munné-Jordà, escriptor i especialista de Pedrolo i de la ciència-ficció.

[eng] This paper aims to highlight the importance of the genre narrative of Manuel de Pedrolo, one of the most prolific and representative authors of post-war Catalan literature, who, with his determination to contribute to the standardisation and normalisation of the language, explored different genres and registers. The study is structured from a double perspective, based on a proposal that analyses two fields that have received relatively little attention: erotic narrative and science fiction. The aim is to highlight Pedrolo's contributions to the genre and how he uses them to make a particular re-elaboration at the service of his work as a whole and thus determine the presence and extent. The production of erotic narrative reaches the reader late, with Obres púbiques (written in 1971, but published in 1991), in the form of anonymity (Els quaderns d'en Marc of 1985) and with sporadic stories, although we also find marks in works that do not a priori advocate explicit sexuality. As far as science fiction is concerned, the texts that have been analysed concentrate on a more delimited time frame, the 1970s. In order to carry out this task, it has been given methodological priority to the need to have a limited and accessible corpus of the author's work, and a scattered critical bibliography has also been organised, of a certain dimension with regard to some works, but as regards others, more inconsistent. The main contributions of theorists and scholars from different fields have also been examined, and the debate on literary genres and sub-genres has been reviewed. This study is completed with an appendix containing a chronological axis that graphically weighs up the distance between the narrative texts written and their publications, and an interview with Antoni Munné-Jordà, writer and specialist in Pedrolo and science fiction.