Ètica de les tecnologies: Coordenades teòrico-pràctiques per a la robòtica social

Abstract

[cat] Aquesta investigació doctoral, configurada com a compendi de publicacions, respon a la necessitat d’adreçar, des de l’ètica, el desplegament de la robòtica social, en especial pel que fa a la seva branca assistencial. Tal necessitat s’explica per l’emergència d’aquest camp de la robòtica intel·ligent com a proveïdor d’eines per a contextos d’activitat professional de l’àmbit de la salut, i per les insuficiències de la reflexió ètica que l’acompanya, que deriven d’una mala articulació disciplinària de l’ètica en relació a la robòtica social. Davant d’això, la present tesi es planteja dos grans objectius, els quals es despleguen al llarg dels dos capítols principals que la conformen. El primer objectiu és establir un marc conceptual per a una correcta aproximació ètica a la robòtica social, a través d’una doble tasca. D’una banda, sobretot en el Capítol 2, s’assenten els fonaments disciplinaris per a l’abordatge ètic d’aquesta tecnologia, a partir d’una clarificació de tres qüestions clau: per què la tecnologia demana d’ètica; de quin tipus d’ètica es tracta; i quin és l’estatut de l’ètica de la tecnologia? D’altra banda, en el Capítol 3, es delimiten unes coordenades ètiques específiques per a la robòtica social assistencial, és a dir, per identificar i analitzar les qüestions normativament rellevants per al seu desplegament, d’acord amb l’estatut d’ètica aplicada que li és propi a l’ètica de la tecnologia. El segon objectiu és reexaminar qüestions ètiques centrals de la robòtica social assistencial, entrant en diàleg amb la discussió acadèmica actual. En vistes a aquest fi, en el Capítol 3 s’analitza críticament l’estat de la reflexió i les deficiències de l’aproximació ètica predominant, que es caracteritza per un oblit de la dimensió política d’aquesta tecnologia. En resposta als dèficits, s’examina la robòtica social assistencial des d’una de les coordenades ètiques anteriorment definides, la llibertat, ampliant el terreny de consideració normativa més enllà de l’esfera d’interacció diàdica humà-robot. Complementàriament, davant la necessitat d’una innovació docent en ètica per graus universitaris d’enginyeria, es proposa un pla docent per a una assignatura d’ètica de la tecnologia de 6 crèdits ECTS.

[eng] This doctoral research, configured as a compilation of academic publications, responds to the need to address the deployment of social robotics from the ethics perspective, especially regarding its assistive branch. This need is explained by the emergence of this subfield of intelligent robotics as a tool provider for healthcare professional activities and by the deficiencies of the ethical reflection accompanying it, which derive from an improper disciplinary articulation of ethics on social robotics. Therefore, the current thesis obeys two primary purposes, addressed through this work's two main chapters. The first goal is establishing a conceptual framework for a proper approach to social robotics through a double task. On the one hand, mainly in Chapter 2, the disciplinary foundations for the ethical approach to this technology are grounded through clarifying three key questions: why does technology require ethics, what kind of ethics is it, and what is the statute of technology ethics? On the other hand, in Chapter 3, some specific ethical coordinates for social assistive robotics are defined; that is, coordinates to identify and analyse the normatively relevant issues for its deployment, in line with the status of applied ethics appropriate to the ethics of technology. The second goal is to reexamine some central ethical issues of social assistive robotics, thereby entering into dialogue with the current academic discussion on this theme. To that end, Chapter 3 puts forward a critical analysis of the reflection on this technology and the deficiencies of the prevailing ethical approach, which is characterized by a neglect of the political dimension of technology. In response to such deficits, social assistive robotics is examined from one of the previously defined ethical coordinates, namely freedom, thereby expanding the scope of normative consideration beyond the sphere of dyadic human-robot interaction. Additionally, given the need for innovative teaching programs on ethics in university engineering degrees, the thesis proposes a teaching plan for a technology ethics subject of 6 ECTS credits.