¿El espacio público de todos? Usos y características psicoambientales de una muestra de espacios públicos abiertos de Barcelona según el nivel de seguridad percibida

Abstract

[spa] Los espacios públicos abiertos (EPA), como son los parques públicos, los jardines y las plazas, contribuyen a la sostenibilidad social urbana a partir de las oportunidades que ofrecen para el recreo, la contemplación, la relajación, la actividad física y la interacción social. Por otro lado, la seguridad percibida (SP), entendida como la sensación personal de ser potencialmente víctima de un delito, es un factor clave a la hora de explicar los procesos de evitación del espacio público. La SP es un fenómeno psicosocial complejo, influido por variables relativas a la vulnerabilidad física o social de la persona ante una potencial situación de agresión, la gravedad de las consecuencias del delito, los procesos de influencia social que contribuyen a la representación de un determinado lugar o colectivo como peligroso, y factores psicoambientales que reflejan un cierto nivel de desorden en esa comunidad. El propósito de esta tesis consiste en proporcionar evidencia empírica acerca de los usos de una muestra de EPA de Barcelona y explorar si, en función del nivel de SP, existen diferencias entre las características de las personas que los utilizan, los usos que estos acogen y los factores psicoambientales relativos al lugar donde se ubican. Comprender mejor el tipo de relaciones que se establecen entre las personas y los espacios públicos, y cómo estas relaciones se vinculan a la SP, resulta fundamental para poder diseñar políticas públicas que promuevan el uso del espacio público y contrarrestar dinámicas macrosociales existentes de evitación de este, a favor de espacios de consumo percibidos más seguros. Esta investigación adopta una estrategia metodológica mixed-methods. Para dar respuesta a su primer objetivo, un equipo formado por seis observadores entrenados y dos digitadores obtuvo, entre septiembre y diciembre del 2010, información relativa a las características de las personas que utilizaban 40 EPA de Barcelona, a las actividades que estas realizaban y a las características psicoambientales del lugar donde se ubicaban. Mediante observación sistemática no participante, se recogieron datos relativos a las conductas en su contexto natural de 16.209 personas solas y 18.268 grupos, con una población total estimada de 75.853 personas Para ello, se utilizó el instrumento de observación y registro ÉXOdES (Examen Observacional de Espacios Públicos), creado ad hoc para esta investigación, basado en la combinación de formato de campo y sistemas de categorías, y puesto a prueba en un estudio piloto (estudio 1). Los datos observacionales relativos a los 40 EPA estudiados se analizaron en su conjunto para describir patrones generales de utilización de los espacios públicos en función de determinadas variables demográficas y de características psicoambientales (estudio 3), y también para identificar diferencias de género en el uso de los espacios públicos (estudio 4). En relación con el segundo objetivo de esta tesis, en primer lugar, se exploró la existencia de diferencias entre los usos y las características psicoambientales de una submuestra de seis EPA, tres de ellos situados en distritos con niveles altos de SP, según la Encuesta de Victimización de Barcelona (2010), y tres en distritos con niveles bajos de SP (estudio 2). En una segunda fase del trabajo de campo, realizada en octubre del 2012, se seleccionó una segunda submuestra de seis EPA con niveles distintos de diversidad racial, incivilidades sociales y personas sin hogar, y se administró un cuestionario con una escala de SP a 975 personas, ubicadas tanto dentro como fuera de los espacios estudiados, dando como resultado tres grupos de espacios según el nivel de SP (bajo, medio y alto). En este último trabajo (estudio 5) se exploran las relaciones existentes entre la SP y determinadas variables demográficas (p. ej., sexo, edad, raza y tiempo residiendo en el barrio), los patrones observados de utilización del espacio público y sus características psicoambientales, las características socioeconómicas del vecindario y los datos policiales sobre los delitos producidos. El análisis descriptivo de los datos observacionales se realizó a partir de las frecuencias de aparición para cada uno de los códigos del instrumento de observación y aplicando pruebas chi-cuadrado y análisis de correspondencias. Para explorar la existencia de regularidades entre los distintos tipos de usuarios de los EPA, los usos observados y las características psicoambientales, se utilizó un análisis secuencial de retardos que se complementó en los últimos dos artículos con la técnica de coordenadas polares, permitiendo la representación de los valores obtenidos en forma de módulos y ángulos de vectores para facilitar la interpretación de los resultados. Los datos obtenidos mediante el cuestionario y las relaciones entre la SP y las características del vecindario se analizaron aplicando pruebas t de Student, ANOVA, y Scheffé. Finalmente, para detectar diferencias entre las características demográficas de los residentes en las proximidades a los espacios estudiados y de las personas observadas utilizando los EPA, se aplicaron pruebas Z. Los resultados muestran que las personas emitimos valoraciones sobre la seguridad de un determinado EPA que se ajustan sólo parcialmente a las probabilidades objetivas de ser víctimas de un delito y que están muy vinculadas a la familiaridad con el entorno y a la opinión que tenemos sobre la seguridad del vecindario, siendo los barrios más económicamente desfavorecidos los percibidos más inseguros. Las mujeres reportan menos SP y utilizan menos frecuentemente los EPA que los hombres, y sus usos a menudo se limitan al contexto de las actividades familiares y del cuidado de otras personas. Las personas de más de 65 años expresan más miedo al delito (el componente emocional de la SP) que las más jóvenes, aunque su nivel de utilización de los EPA, especialmente en el caso de los hombres, es mayor a los observados en varios estudios realizados en otros contextos geográficos. En cuanto a la raza, destaca un nivel inferior de miedo al delito expresado por parte de las personas racializadas, la infrarrepresentación en los EPA de las mujeres racializadas, y la existencia de asociación entre la SP y la presencia de personas racializadas en el espacio público, aunque esta parece estar mediada por la clase social. Los espacios percibidos más seguros son más inclusivos y democráticos, atendiendo a su capacidad de atraer a más mujeres, a personas de distintas edades y a personas con movilidad reducida. Además, tienen una mayor capacidad de promover conductas de juego infantil y actividad física. Finalmente, se identifican varias asociaciones entre los usos observados y las características psicoambientales de los EPA y se cuantifican las incivilidades de tipo físico y social, siendo estas más frecuentes en los espacios con baja SP. El espacio público debe garantizar en términos de igualdad la apropiación por parte de diferentes colectivos sociales y culturales, de género y de edad. Esta tesis muestra cómo la falta de SP es un elemento que dificulta el acceso a los beneficios asociados al uso de los EPA a una gran parte de sus potenciales usuarios y ofrece estrategias metodológicas innovadoras a las futuras investigaciones.

[cat] Els espais públics oberts (EPO), com són els parcs públics, els jardins i les places, contribueixen a la sostenibilitat social urbana a partir de les oportunitats que ofereixen per a l'esbarjo, la contemplació, la relaxació, l'activitat física i la interacció social. D'altra banda, la seguretat percebuda (SP), entesa com la sensació personal de ser potencialment víctima d'un delicte, és un factor clau a l'hora d'explicar els processos d'evitació de l'espai públic. La SP és un fenomen psicosocial complex, influït per variables relatives a la vulnerabilitat física o social de la persona davant una potencial situació d'agressió, la gravetat de les conseqüències del delicte, els processos d'influència social que contribueixen a la representació d'un determinat lloc o col·lectiu com a perillós, i factors psicoambientals que reflecteixen un cert nivell de desordre en aquesta comunitat. El propòsit d'aquesta tesi consisteix a proporcionar evidència empírica sobre els usos d'una mostra de EPO de Barcelona i explorar si, en funció del nivell de SP, existeixen diferències entre les característiques de les persones que els utilitzen, els usos que aquests acullen i els factors psicoambientals relatius al lloc on es situen. Comprendre millor el tipus de relacions que s'estableixen entre les persones i els espais públics, i com aquestes relacions es vinculen a la SP, resulta fonamental per a poder dissenyar polítiques públiques que promoguin l'ús de l'espai públic i contrarestar dinàmiques macrosocials existents d'evitació d'aquest, a favor d'espais de consum percebuts més segurs. Aquesta recerca adopta una estratègia metodològica mixed methods. Per a donar resposta al seu primer objectiu, un equip format per sis observadors entrenats i dos digitadors va obtenir, entre setembre i desembre del 2010, informació relativa a les característiques de les persones que utilitzaven 40 EPO de Barcelona, a les activitats que aquestes realitzaven i a les característiques psicoambientals del lloc on es situaven. Mitjançant observació sistemàtica no participant, es van recollir dades relatives a les conductes en el seu context natural de 16.209 persones soles i 18.268 grups, amb una població total estimada de 75.853 persones. Per fer-ho possible, es va utilitzar l'instrument d'observació i registre ÉXOdES (Examen Observacional d'Espais Públics), creat ad hoc per a aquesta recerca, basat en la combinació de format de camp i sistemes de categories, i posat a prova en un estudi pilot (estudi 1). Les dades observacionals relatives als 40 EPO estudiats es van analitzar en el seu conjunt per a descriure patrons generals d'utilització dels espais públics en funció de determinades variables demogràfiques i de característiques psicoambientals (estudi 3), i també per a identificar diferències de gènere en l'ús dels espais públics (estudi 4). En relació amb el segon objectiu d'aquesta tesi, en primer lloc, es va explorar l'existència de diferències entre els usos i les característiques psicoambientals d'una submostra de sis EPO, tres d'ells situats en districtes amb nivells alts de SP, segons l'Enquesta de Victimització de Barcelona (2010), i tres en districtes amb nivells baixos de SP (estudi 2). En una segona fase del treball de camp, realitzada a l'octubre del 2012, es va seleccionar una segona submostra de sis EPO amb nivells diferents de diversitat racial, incivilitats socials i persones sense llar. Es va administrar un qüestionari amb una escala de SP a 975 persones, situades tant dins com fora dels espais estudiats, donant com a resultat tres grups d'espais segons el nivell de SP (baix, mitjà i alt). En aquest últim treball (estudi 5) s'exploren les relacions existents entre la SP i determinades variables demogràfiques (p. ex., sexe, edat, raça i temps residint en el barri), els patrons observats d'utilització de l'espai públic i les seves característiques psicoambientals, les característiques socioeconòmiques del veïnat i les dades policials sobre els delictes produïts. L'anàlisi descriptiva de les dades observacionals es va realitzar a partir de les freqüències d'aparició per a cadascun dels codis de l'instrument d'observació i aplicant proves chi-quadrat i anàlisis de correspondències. Per a explorar l'existència de regularitats entre els diferents tipus d'usuaris dels EPO, els usos observats i les característiques psicoambientals, es va utilitzar una anàlisi seqüencial de retards, que es va complementar en els últims dos articles amb la tècnica de coordenades polars, permetent la representació dels valors obtinguts en forma de mòduls i angles de vectors per a facilitar la interpretació dels resultats. Les dades obtingudes mitjançant el qüestionari i les relacions entre la SP i les característiques del veïnat es van analitzar aplicant proves t de Student, ANOVA, i Scheffé. Finalment, per a detectar diferències entre les característiques demogràfiques dels residents en les proximitats als espais estudiats i de les persones observades utilitzant els EPO, es van aplicar proves Z. Els resultats mostren que les persones emetem valoracions sobre la seguretat d'un determinat EPO que s'ajusten només parcialment a les probabilitats objectives de ser víctimes d'un delicte i que estan molt vinculades a la familiaritat amb l'entorn i a l'opinió que tenim sobre la seguretat del veïnat, sent els barris més econòmicament desfavorits els percebuts més insegurs. Les dones reporten menys SP, utilitzen menys sovint que els homes els EPO, i els seus usos sovint es limiten al context de les activitats familiars i de la cura d'altres persones. Les persones de més de 65 anys expressen més por al delicte (el component emocional de la SP) que les més joves, encara que el seu nivell d'utilització dels EPO, especialment en el cas dels homes, és major als observats en diversos estudis realitzats en altres contextos geogràfics. Quant a la raça, destaca un nivell inferior de por al delicte expressat per part de les persones racialitzades, la infrarepresentació en els EPO de les dones racialitzades, i l'existència d'associació entre la SP i la presència de persones racialitzades en l'espai públic, encara que aquesta sembla estar mediada per la classe social. Els espais percebuts més segurs són més inclusius i democràtics, atenent a la seva capacitat d'atreure a més dones, a persones de diferents edats i a persones amb mobilitat reduïda. A més, tenen una major capacitat de promoure conductes de joc infantil i activitat física. Finalment, s'identifiquen diverses associacions entre els usos observats i les característiques psicoambientals dels EPO i es quantifiquen les incivilitats de tipus físic i social, sent aquestes més freqüents en els espais amb baixa SP. L'espai públic ha de garantir en termes d'igualtat l'apropiació per part de diferents col·lectius socials i culturals, de gènere i d'edat. Aquesta tesi mostra com la falta de SP és un element que dificulta l'accés als beneficis associats a l'ús dels EPO a una gran part dels seus potencials usuaris i ofereix estratègies metodològiques innovadores a les futures recerques.

[eng] Public open spaces (POS), such as public parks, gardens, and squares, contribute to urban social sustainability through the opportunities they offer for recreation, contemplation, relaxation, physical activity, and social interaction. On the other hand, perceived safety (PS), understood as the personal feeling of being a potential victim of crime, is a key factor in explaining public space avoidance. PS is a complex psychosocial phenomenon, influenced by variables related to the physical or social vulnerability of the individual in a potential situation of aggression, the severity of the consequences of the crime, processes of social influence that contribute to the representation of a certain place or group as dangerous, and psycho-environmental factors that reflect a certain level of disorder in that community. The purpose of this thesis is to provide empirical evidence about the uses of a sample of POS in Barcelona and to explore whether, depending on the level of PS, there are differences between the characteristics of the people who use them, the activities, and the psycho-environmental factors related to the place where they are located. A better understanding of the type of relationships established between people and public spaces, and how these relationships are linked to PS, is essential to design public policies that promote the use of public space and counteract existing macro-social dynamics of public space avoidance in favour of spaces for consumption perceived as safer. This research adopts a mixed methods methodological strategy. To respond to its first objective, a team of six trained observers and two data entry clerks obtained, between September and December 2010, information on the characteristics of the people who used 40 EPAs in Barcelona, the activities they carried out, and the psycho-environmental characteristics of the place where they were located. Through systematic non-participant observation, data were collected on the behaviours in their natural context of 16,209 individuals and 18,268 groups, with an estimated total population of 75,853 people. For this purpose, we used the observation and recording instrument ÉXOdES (Observational Examination of Public Spaces), created ad hoc for this research, based on a combination of field format and category systems, and tested in a pilot study (study 1). The observational data for the 40 POS studied were analysed as a whole to describe the general patterns of use of public spaces according to certain demographic variables and psycho-environmental characteristics (study 2), and also to identify gender differences in the use of public spaces (study 4). Concerning the second objective of this thesis, firstly, we explored the existence of differences between the uses and psycho-environmental characteristics of a subsample of six POS, three of them located in districts with high levels of PS, according to the Barcelona Victimization Survey (2010), and three in districts with low levels of PS (study 2). In a second phase of the fieldwork, carried out in October 2012, a second sub-sample of six POS with different levels of racial diversity, social incivilities, and homelessness was selected, and a questionnaire including a PS scale was administered to 975 people, located within and outside park boundaries, resulting in three groups of spaces according to the level of PS (low, medium and high). The latter paper (study 5) explores the relationships between PS and certain demographic variables (e.g. gender, age, race, and years of residence in the neighbourhood), observed uses of public space and its psycho-environmental characteristics, socio-economic profile of the neighbourhood, and police data on crime occurrence. The descriptive analysis of the observational data was carried out based on the frequencies of occurrence for each of the codes of the observation instrument and by applying chi-square tests and correspondence analysis. To explore the existence of regularities between the different types of POS users, observed uses, and psycho-environmental characteristics, a sequential lag analysis was performed, which was complemented in the last two studies with polar coordinates analysis, allowing the representation of the values obtained in the form of vector modules and angles to facilitate the interpretation of the results. The data obtained through the questionnaire and the relationships between PS and neighbourhood characteristics were analysed by applying Student's t-tests, ANOVA, and Scheffé. Finally, Z tests were applied to detect differences between the demographic characteristics of the residents living close to studied parks and the people observed using them. The results show that people make judgements about the safety of a given POS that are only partially adjusted to the objective probabilities of being a victim of a crime, and that are strongly linked to familiarity with the environment and the opinion about the safety at the neighbourhood level, being disadvantaged neighbourhoods those perceived as the most unsafe. Women report less PS and use POS less frequently than men, and their uses are often limited to the context of family activities and caring for others. People over 65 express more fear of crime (the emotional component of PS) than younger people, although their level of use of POS, especially for men, is higher than those observed in several studies conducted in other geographical contexts. In terms of race, we highlight the lower level of fear of crime expressed by racialised people, the under-representation of racialised women in POS, and the existence of an association between PS and the presence of racialised people in public spaces, although this seems to be mediated by social class. POS perceived safer are more inclusive and democratic, in terms of their ability to attract more women, people of different ages, and people with reduced mobility. They are also more likely to promote children's play behaviours and physical activity. Finally, several associations are identified between the observed uses and the psycho-environmental characteristics of the POS. Physical and social incivilities are also quantified, being more frequent in spaces with low PS. Public space must guarantee equal appropriation by different social, cultural, gender, and age groups. This thesis shows how the lack of PS is a crucial element that limits the access to the benefits associated with the use of POS for a large part of their potential users and offers innovative methodological strategies for future research.