The Principle of Integration of the Economic, Social and Environmental Dimensions: Analysis of its Recognition and Application in International Watercourse Cooperation Regimes

Abstract

[eng] While sustainable development is a broad objective that expresses an idea of intergenerational justice, on a more practical level, it also implies the creation of linkages between sectors and regimes on the basis of concrete measures and instruments. The principle of integration – one of the widely accepted principles on which sustainable development is based – aims to ensure that economic, social and environmental dimensions are given due consideration so that development-related activities are carried out in a sustainable manner. However, despite its relevance as a key element of sustainable development, the principle of integration remains largely uncharacterised, not only in terms of its recognition as a rule of international law but also in terms of the mechanisms through which it is implemented by the States. This research aims to contribute to discussion of the recognition and application of the principle of integration of the economic, social and environmental dimensions by focusing on the specific domain of the law of international watercourses. As the object of study is of a practical nature and focuses on the development and application of the norm, crucial methodological support is provided by the use of study cases. A group of nine international basins have been analysed, on the basis that the characteristics of their cooperation regimes make them particularly valuable for assessing the principle of integration. The basins are those of the Mekong River, Danube River, Dniester River, Sava River, Senegal River, Volta River, Niger basin, Lake Chad, and the combined regime for the watercourses shared by Canada and the United States of America. The study is structured in four chapters. Chapter 1 conceptualises and determines the legal nature and content of the principle of integration and attempts to define the legal contours of this obligation under international law from the theory of sources. Chapter 2 focuses on the field of international watercourse law, determining first the extent to which the principle of integration must govern cooperation on international watercourses and second whether the legal framework established by international watercourse law is sufficiently broad to allow the principle of integration to be applied. The third and fourth chapters analyse the cooperation regimes of a set of international watercourses. Specifically, Chapter 3 analyses how legal integration is operationalised in these cooperation frameworks related to international watercourses. Chapter 4 addresses the issue of institutional integration. After defining what institutional integration entails at a theoretical level, it analyses the practices and instruments that international river basin organisations undertake to operationalise this form of integration.

This analysis leads to the conclusion that international watercourse cooperation mechanisms enabling the integration of the economic, social and environmental dimensions are generally under-utilised and represent an opportunity to more effectively pursue sustainable development. It also shows that integration currently relies to a great extent on institutional integration mechanisms, while legal integration remains largely unused and offers the greatest potential for better recognition and application of the principle of integration.

[cat] Si bé el desenvolupament sostenible és un objectiu ampli que conté una noció de justícia intergeneracional, a un nivell més pràctic també implica la creació de vincles entre sectors i règims sobre la base de mesures i instruments concrets. El principi d'integració, un dels principis àmpliament acceptats en els quals es basa el desenvolupament sostenible, pretén garantir que es tinguin degudament en compte les dimensions econòmica, social i ambiental perquè les activitats relacionades amb el desenvolupament es duguin a terme de manera sostenible. No obstant això, malgrat la seva rellevància com a element clau del desenvolupament sostenible, el principi d'integració roman en gran manera per definir, no sols en termes del seu reconeixement com a norma de Dret internacional, sinó també en termes dels mecanismes a través dels quals és implementat pels Estats. Aquesta recerca pretén contribuir al debat sobre el reconeixement i l'aplicació del principi d'integració de les dimensions econòmica, social i ambiental centrant-se en l'àmbit específic del dret dels cursos d'aigua internacionals. Atès que l'objecte d'estudi és de naturalesa pràctica i es focalitza en el desenvolupament i l'aplicació de la norma, a nivell metodològic és necessari l'ús de casos d'estudi. S'ha analitzat un grup de nou conques internacionals, sobre la base que les característiques dels seus règims de cooperació les fan particularment valuoses per a avaluar el principi d'integració. Es tracta de les conques del riu Mekong, el riu Danubi, el riu Dniéster, el riu Sava, el riu Senegal, el riu Volta, el riu Níger, el llac Txad i el règim conjunt dels cursos d'aigua compartits pel Canadà i els Estats Units d'Amèrica. L'estudi s'estructura en quatre capítols. El Capítol 1 conceptualitza i determina la naturalesa jurídica i el contingut del principi d'integració i intenta definir els contorns jurídics d'aquesta obligació en el Dret internacional públic a partir de la teoria de les fonts. El Capítol 2 se centra en l'àmbit del Dret internacional dels cursos d'aigua, determinant, en primer lloc, fins a quin punt el principi d'integració ha de regir la cooperació en els cursos d'aigua internacionals i, en segon lloc, si el marc jurídic establert pel Dret internacional dels cursos d'aigua és prou ampli com per a permetre l'aplicació del principi d'integració. Els capítols tercer i quart analitzen els règims de cooperació d'un conjunt de cursos d'aigua internacionals. En concret, el Capítol 3 analitza com s’operativitza la integració jurídica en aquests marcs de cooperació relacionats amb els cursos d'aigua internacionals. El Capítol 4 aborda la qüestió de la integració institucional, de manera que després de definir el que suposa a nivell teòric, analitza les

pràctiques i els instruments que duen a terme els organismes internacionals de conca per a fer operativa aquesta forma d'integració. Aquesta anàlisi permet concloure que els mecanismes de cooperació internacional en matèria de cursos d'aigua que possibiliten la integració de les dimensions econòmica, social i ambiental estan en general infrautilitzats i representen una oportunitat per a impulsar més eficaçment el desenvolupament sostenible. També mostra que en l'actual pràctica dels Estats predominen els mecanismes d'integració institucional, mentre que la integració jurídica segueix en gran mesura sense utilitzar-se i ofereix, per tant, un major potencial per al reconeixement i aplicació del principi d'integració.

[spa] Si bien el desarrollo sostenible es un objetivo amplio que contiene una noción de justicia intergeneracional, a un nivel más práctico también implica la creación de vínculos entre sectores y regímenes sobre la base de medidas e instrumentos concretos. El principio de integración, uno de los principios ampliamente aceptados en los que se basa el desarrollo sostenible, pretende garantizar que se tengan debidamente en cuenta las dimensiones económica, social y medioambiental para que las actividades relacionadas con el desarrollo se lleven a cabo de forma sostenible. Sin embargo, a pesar de su relevancia como elemento clave del desarrollo sostenible, el principio de integración permanece en gran medida sin definir, no sólo en términos de su reconocimiento como norma de Derecho internacional, sino también en términos de los mecanismos a través de los cuales es implementado por los Estados. Esta investigación pretende contribuir al debate sobre el reconocimiento y la aplicación del principio de integración de las dimensiones económica, social y medioambiental centrándose en el ámbito específico del Derecho de los cursos de agua internacionales. Dado que el objeto de estudio es de naturaleza práctica y se focaliza en el desarrollo y la aplicación de la norma, a nivel metodológico es necesario el uso de casos de estudio. Se ha analizado un grupo de nueve cuencas internacionales, sobre la base de que las características de sus regímenes de cooperación las hacen particularmente valiosas para evaluar el principio de integración. Se trata de las cuencas del río Mekong, el río Danubio, el río Dniéster, el río Sava, el río Senegal, el río Volta, el río Níger, el lago Chad y el régimen conjunto de los cursos de agua compartidos por Canadá y los Estados Unidos de América. El estudio se estructura en cuatro capítulos. El capítulo 1 conceptualiza y determina la naturaleza jurídica y el contenido del principio de integración e intenta definir los contornos jurídicos de esta obligación en el Derecho internacional público a partir de la teoría de las fuentes. El capítulo 2 se centra en el ámbito del Derecho internacional de los cursos de agua, determinando, en primer lugar, hasta qué punto el principio de integración debe regir la cooperación en los cursos de agua internacionales y, en segundo lugar, si el marco jurídico establecido por el Derecho internacional de los cursos de agua es lo suficientemente amplio como para permitir la aplicación del principio de integración. Los capítulos tercero y cuarto analizan los regímenes de cooperación de un conjunto de cursos de agua internacionales. En concreto, el capítulo 3 analiza cómo se operativiza la integración jurídica en estos marcos de cooperación relacionados con los cursos de agua internacionales. El capítulo 4 aborda la

cuestión de la integración institucional. Tras definir lo que supone la integración institucional a nivel teórico, analiza las prácticas y los instrumentos que llevan a cabo los organismos internacionales de cuenca para hacer operativa esta forma de integración. Este análisis permite llegar a la conclusión de que los mecanismos de cooperación internacional en materia de cursos de agua que posibilitan la integración de las dimensiones económica, social y medioambiental están en general infrautilizados y representan una oportunidad para impulsar más eficazmente el desarrollo sostenible. También muestra que en la actual práctica de los Estados predominan los mecanismos de integración institucional, mientras que la integración jurídica sigue en gran medida sin utilizarse y ofrece por ello un mayor potencial para el reconocimiento y aplicación del principio de integración.