El Trastorno Bipolar en Edad Avanzada: un análisis neuropsicológico, clínico y de funcionamiento psicosocial

Abstract

[spa] Introducción: El trastorno bipolar (TB) es una enfermedad mental crónica y recurrente caracterizada por alteraciones en el estado de ánimo alternándose episodios depresivos con episodios de (hipo)manía y con periodos de eutimia. También esta frecuentemente documentado que el TB cursa con dificultades en la función cognitiva y en el funcionamiento psicosocial. Las alteraciones cognitivas se han reconocido como un aspecto central del fenotipo de TB y están fuertemente asociadas con un peor curso y pronóstico de la enfermedad así como con dificultades en el funcionamiento psicosocial. En lo que respecta a adultos jóvenes, se ha estimado que entre el 30-60% de los pacientes con TB exhiben déficits cognitivos, principalmente en las capacidades de memoria, atención, velocidad de procesamiento y funciones ejecutivas. Sin embargo, el estudio de la neurocognición en adultos mayores es relativamente reciente y, hasta la fecha, la evidencia científica que existe sobre el rendimiento cognitivo en esta población es significativamente más reducida. A partir de esta segunda mitad del ciclo vital comienzan a suceder una serie de cambios fisiológicos, salud física, cognitivos y en el funcionamiento psicosocial que resaltan la necesidad de abordar esta población como un subtipo especial y de incentivar, por tanto, la investigación al respecto. De hecho, se ha visto que los pacientes con Trastorno Bipolar en Edad Avanzada (TBEA), entendido como personas con TB mayores de 50 años, exhiben unas características clínicas bien diferenciadas respecto a adultos más jóvenes y, debido al propio proceso de envejecimiento asociado a la edad y a la carga de la enfermedad, se trata de una población con mayor riesgo a manifestar un deterioro cognitivo. Dado que los pacientes con TBEA frecuentemente presentan mayor duración de la enfermedad, y por ende, un mayor número de episodios y de hospitalizaciones, se presupone que puedan presentar mayor carga de la enfermedad la cual, a su vez, tendría un impacto negativo mayor sobre la función cognitiva. El estudio de la neurocognición en TBEA nos permite, por un lado, conocer el rendimiento cognitivo en las últimas etapas del ciclo vital y por otro, supone una aproximación a un mejor entendimiento del curso evolutivo del perfil cognitivo conforme la enfermedad avanza. Objetivos: la presente tesis doctoral se ha realizado con la intención de describir en términos de variables clínicas, sociodemográficas, cognitivas y de funcionamiento psicosocial a un grupo de pacientes con TB mayores de 50 años en comparación con un grupo control emparejado por edad (estudios I, II y III). Se pretende también revisar sistemáticamente la literatura sobre neurocognición en TBEA y caracterizar el perfil cognitivo de este subgrupo de pacientes, en comparación con un grupo control, a través de una descripción neuropsicológica completa y exhaustiva que incluye gran número de dominios cognitivos susceptibles de verse alterados en estos pacientes (estudios I y II). Además, se tratará de identificar la existencia de heterogeneidad de los perfiles cognitivos en función de la gravedad de los déficits cognitivos (estudio II) así como de las variables clínicas y sociodemográficas asociadas a la función cognitiva (estudios I y II). Se intentará también esclarecer el impacto de la interacción de la edad con el TB sobre la función cognitiva para analizar el curso del rendimiento cognitivo a lo largo del ciclo vital adulto en función de la edad y comparar este rendimiento con un grupo control sano (estudio III). Asimismo, se pretenderá analizar el funcionamiento psicosocial en esta muestra de TBEA en comparación con un grupo control (estudio II) y detectar diferencias en función de la edad entre los grupos de TB (estudios III). Por último, se pretende adaptar el programa de Rehabilitación Funcional (FR) para pacientes mayores de 60 años con el objetivo de obtener mejoras en el funcionamiento psicosocial y cognitivo (estudio IV).

[cat] Introducció: El trastorn bipolar (TB) és una malaltia mental crònica i recurrent caracteritzada per alteracions de l'estat d'ànim alternant-se episodis depressius amb episodis de (hipo)mania i amb períodes d'eutimia. Així mateix, s’ha descrit freqüentment que el TB cursa amb dificultats en la funció cognitiva i en el funcionament psicosocial. Les alteracions cognitives han estat reconegudes com un aspecte central del fenotip del TB i estan fortament associades amb un pitjor curs i pronòstic de la malaltia així com amb dificultats en el funcionament psicosocial. Pel que fa als adults joves, s'ha estimat que entre el 30-60% dels pacients amb TB exhibeixen dèficits cognitius, principalment a les capacitats de memòria, atenció, velocitat de processament i funcions executives. Tanmateix, l'estudi de la neurocognició en adults grans és relativament recent i, fins ara, l'evidència científica que hi ha sobre el rendiment cognitiu en aquesta població és significativament molt més reduïda. A partir de la segona meitat del cicle vital comencen a aparèixer una sèrie de canvis fisiològics, de salut física, cognitius i en el funcionament psicosocial que ressalten la necessitat d'abordar aquesta població com un subtipus especial i d'incentivar, per tant, la investigació al respecte. De fet, s'ha vist que els pacients amb Trastorn Bipolar en Edat Avançada (TBEA), entès com a persones amb TB majors de 50 anys d’edat, exhibeixen unes característiques clíniques ben diferenciades respecte als adults més joves i, a causa del mateix procés d'envelliment associat a l'edat i a la càrrega de la malaltia, es tracta d'una població amb més risc de manifestar un deteriorament cognitiu. Atès que els pacients amb TBEA freqüentment presenten major durada de la malaltia, i per tant, un possible major nombre d'episodis i d'hospitalitzacions, es pressuposa que puguin presentar més càrrega de la malaltia la qual, alhora, tindria un impacte negatiu major sobre la funció cognitiva. L'estudi de la neurocognició a TBEA ens permet, per una banda, conèixer el rendiment cognitiu en les darreres etapes del cicle vital i, per l'altra, suposa una aproximació a una millor comprensió del curs evolutiu del perfil cognitiu a mesura que avança la malaltia. Objectius: aquesta tesi doctoral s'ha realitzat amb la intenció de descriure en termes de variables clíniques, sociodemogràfiques, cognitives i de funcionament psicosocial un grup de pacients amb TB majors de 50 anys en comparació amb un grup control aparellat per l’edat (estudis I , II i III). Es pretén també revisar sistemàticament la literatura sobre neurocognició en TBEA i caracteritzar el perfil cognitiu d'aquest subgrup de pacients, en comparació amb un grup control, a través d'una descripció neuropsicològica completa i exhaustiva que inclou un gran nombre de dominis cognitius susceptibles de trobar-se alterats en aquests pacients (estudis I i II). A més, es tractarà d’identificar l’existència d’heterogeneïtat de perfils cognitius en funció de la gravetat dels dèficits cognitius (estudi II) així com de les variables clíniques i sociodemogràfiques associades a la funció cognitiva (estudis I i II). També s'intentarà aclarir l'impacte de la interacció de l'edat amb el TB sobre la funció cognitiva per tal d’analitzar el curs del rendiment cognitiu al llarg del cicle vital adult en funció de l'edat i comparar aquest rendiment amb un grup control sa (estudi III ). Així mateix, es vol analitzar el funcionament psicosocial en aquesta mostra de TBEA en comparació amb un grup control (estudi II) i detectar diferències en funció de l'edat entre els grups de TB (estudis III). Finalment, es pretén adaptar el programa de Rehabilitació Funcional (FR) per a pacients majors de 60 anys amb l'objectiu d'obtenir millores en el funcionament psicosocial i cognitiu (estudi IV).