El consum de carn en contextos monàstics urbans. El cas de Santa Caterina de Barcelona

Abstract

[cat] L’estudi de les dietes monàstiques a la península ibèrica vist a través de l’arqueologia és un tema força ignorat i sobre el qual s’ha efectuat poca recerca. Per això, dins aquest treball es vol crear una visió més completa de l’alimentació monàstica a través de l’estudi de les restes faunístiques recuperades durant les excavacions dutes a terme al solar del monestir fetes en relació a la reforma del mercat de Santa Caterina. S’han pogut recuperar un total de 1359 restes, de les quals 1004 provenen d’estrats medievals (c. Segle XII-XV) i 355 d’estrats post-medievals (c. Segle XVI-XVII). Dins els dos períodes predominen majoritàriament els mamífers (sobretot els caprins), seguits per les aus, el peix, els mol·luscs i els rèptils. Es pot observar sobretot una alta presència de les parts més carnoses i d’individus dins l’òptim càrnic en els dos períodes però especialment en el període post-medieval. Els indicis mostren una dieta rica en carn i allunyada de la concepció de la dieta monacal com a austera i restrictiva. Aquest fet podria estar directament lligat amb la posició de Santa Caterina amb les elits polítiques i econòmiques barcelonines tant en època medieval com post-medieval i l’alta consideració de la ordre dels predicadors dins les institucions catòliques. Aquests resultats s’han pogut equiparar amb fonts sobre l’alimentació de monestirs i convents d’Europa occidental (però sobretot de Catalunya) i amb estudis arqueozoològics de monestirs i convents europeus.

[eng] The study of monastic diets in the Iberian Peninsula as seen through an archaeological perspective is a frequently ignored and poorly researched theme. In this work we seek to create a wider vision of monastic diets through the study of the animal remains of Santa Caterina of Barcelona. Here we analyse the sample of animal remains that were recovered during the archaeological excavations that took place within the grounds of the market of Santa Caterina in relation to its restoration. A total of 1359 remains were found, of which 1004 come from medieval layers (c. 12th-15th centuries) and 355 from post-medieval layers (c. XVI-XVII centuries). In both periods the bast majority of remains belong to mammals, largely caprines, with smaller amounts pertaining to poultry, fish, molluscs, and reptiles. The remains were found to mainly pertain to the meatier cuts of the animals and that these were largely in the optimal point in carcass growth rate for meat production within both periods but especially in the post-medieval period. This seemingly rich diet that appears far from the conception of monastic diets as austere and restrictive could be linked to Santa Caterina’s links to the sociopolitical elites of Barcelona in both the medieval and post-medieval period and the elevated position of the Order of the Preachers within the catholic church. These results have been compared to historical sources on the diet of monasteries and convents from western Europe (mainly Catalonia) as well as to other archaeozoological studies concerning monastic diets.