“Esto me ha hecho feminista”. (Contra)narratives entorn a la violència sexual i transformació subjectiva i social en dones supervivents

Abstract

[cat] Les violències sexuals, definides des d’una perspectiva feminista com una expressió sexualitzada de les violències masclistes, tenen conseqüències heterogènies en l’autopercepció i la sexualitat de les persones que les viuen. Ara bé, la conceptualització patriarcal d’aquestes, juntament amb el relat del perill sexual, fa que quedin relegades al silenci, cosa que les naturalitza i en dificulta la identificació. En aquest treball s’analitza amb una metodologia qualitativa l’experiència subjectiva de dones joves residents a Catalunya supervivents de violències sexuals. Mitjançant la tècnica de l’anàlisi de contingut i interpretació de les entrevistes en profunditat i els exercicis d’escriptura autobiogràfica realitzats s’han explorat diferents qüestions. Primerament, per tal de traçar un imaginari col·lectiu que permeti situar el fenomen s’examinen quines són les representacions socials de les violències sexuals i, seguidament, s’estudia l’impacte corporal i sexual que tenen i també els mites i estereotips que s’hi relacionen. De manera paral·lela, es posa el focus en l’ús de la pràctica narrativa en dos aspectes: individualment, en el procés de recuperació de les violències pels beneficis que proporciona en la reparació del trauma i el malestar, i en relació amb això, col·lectivament, posant en relleu la identificació i el reconeixement que emergeixen en la interacció social i els seus efectes de transformació col·lectiva. L’anàlisi de resultats fa visibles diferents (contra)narratives entorn a les violències sexuals que permeten resignificar i ressituar els discursos que mantenen i fan possible la disciplina del terror sexual patriarcal; alhora, possibiliten com a efecte un desplaçament subjectiu dins del sistema de gènere normatiu.

[spa] Las violencias sexuales, definidas desde una perspectiva feminista como una expresión sexualizada de las violencias machistas, tienen consecuencias heterogéneas en la autopercepción y la sexualidad de las personas que las viven. Sin embargo, la conceptualización patriarcal de estas, junto con el relato del peligro sexual, hace que queden relegadas al silencio, cosa que las naturaliza y dificulta la identificación. En este trabajo se analiza con una metodología cualitativa la experiencia subjetiva de mujeres jóvenes residentes en Cataluña supervivientes de violencias sexuales. Mediante la técnica del análisis de contenido e interpretación de las entrevistas en profundidad y los ejercicios de escritura autobiográfica realizados se han explorado diferentes cuestiones. Primeramente, para trazar un imaginario colectivo que permita situar el fenómeno se examinan cuáles son las representaciones sociales de las violencias sexuales y, seguidamente, se estudia el impacto corporal y sexual que tienen y también los mitos y estereotipos que se relacionan. De manera paralela, se pone el foco en el uso de la práctica narrativa en dos aspectos: individualmente, en el proceso de recuperación de las violencias por los beneficios que proporciona en la reparación del trauma y el malestar, y en relación con esto, colectivamente, poniendo de relieve la identificación y el reconocimiento que emergen en la interacción social y sus efectos de transformación colectiva. El análisis de resultados hace visibles diferentes (contra)narrativas entorno a las violencias sexuales que permiten resignificar y resituar los discursos que mantienen y hacen posible la disciplina del terror sexual patriarcal; a la vez, posibilitan como efecto un desplazamiento subjetivo dentro del sistema de género normativo.

[eng] Sexual violence, defined from a feminist perspective as a sexualized expression of gender-based violence, has heterogeneous consequences on the self-perception and sexuality of the people who experience it. However, the patriarchal conceptualization of these, along with the account of sexual danger, leads them to be relegated to silence, which naturalizes them and makes it difficult to identify them. In this paper, we use a qualitative methodology to analyse the subjective experience of young women living in Catalonia who are survivors of sexual violence. Using the technique of content analysis and interpretation of the in-depth interviews and the autobiographical writing exercises carried out, different issues have been explored. Firstly, in order to draw a collective imaginary that allows us to situate the phenomenon, we examine the social representations of sexual violence, and then we study the corporal and sexual impact they have, as well as the myths and stereotypes that are related to them. In parallel, we focus on the use of narrative practice in two aspects: individually, in the process of recovery from violence for the benefits it provides in the repair of trauma and discomfort, and in relation to this, collectively, highlighting the identification and recognition that emerge in social interaction and its collective transformative effects. The analysis of the results makes visible different (counter)narratives around sexual violence that allow to resignify and resituate the discourses that maintain and make possible the discipline of patriarchal sexual terror; at the same time, they enable as an effect a subjective displacement within the normative gender system.