Caracterització dels recursos geotèrmics de Catalunya. L'exemple de les aigües termals del Pirineu Català

Abstract

L¿energia geotèrmica és la calor interna de la Terra. La temperatura augmenta amb la profunditat generant un gradient tèrmic i, per tant, un flux de calor cap a l¿exterior. En determinades zones de la Terra aquest flux de calor es anormalment elevat (existència de formació de serralades, activitat volcànica, etc.). En aquestes zones amb flux de calor elevat podem trobar jaciments geotèrmics d¿alta temperatura. Per altra banda, la resta de zones de l¿escorça presenten un flux geotèrmic més baix amb possibilitats de trobar jaciments geotèrmics de baixa temperatura. Per a què aquests recursos geotèrmics puguin ser explotats han de reunir-se unes determinades condicions geològiques i econòmiques necessàries. L¿energia geotèrmica pot ser aplicada en diferents àmbits depenent del contingut de calor del fluid geotèrmic. A molt baixes temperatures pot ser utilitzada per a calefacció per a habitatges, a baixa temperatura pot ser utilitzada en els habitatges, oci o salut, per agricultura i en alguns processos industrials. I finalment a temperatures elevades s¿utilitzarà per a les esmentades anteriorment i per a tot tipus de procés industrial. Existeix una evolució en la utilització d¿aquesta energia al llarg dels anys, però no és a fins partir dels anys 60 en què es dóna un augment en la utilització d¿aquest recurs. En el cas d¿Espanya, la investigació d¿aquest tipus de recurs comença en la dècada dels 70 on es du a terme un reconeixement general, geològic i geoquímic dels indicis termals de la Península. La majoria d¿àrees geotèrmiques que es troben són de baixa temperatura, amb algunes zones concretes de temperatura mitjana. Aquests recursos són explotats parcialment en l¿actualitat i en petita intensitat. Per valorar els recursos geotèrmics a Catalunya es calcula el flux de calor a partir de la conductivitat tèrmica i el gradient geotèrmic. Aquest flux augmenta dels Pirineus a la costa amb la presència de dues anomalies, una de positiva situada en el Vallès Oriental provocada per la infiltració lenta i descàrrega ràpida de l¿aigua per les falles, i una anomalia negativa situada en la desembocadura de l¿Ebre causada per infiltració de l¿aigua que refreda les aigües termals. En el Pirineu les manifestacions termals es situen en tres nuclis, el Pirineu occidental, el Pirineu central i el Pirineu oriental. En els tres casos es troben associades als diferents massissos granítics fracturats, per on ascendeixen les aigües termals fins la superfície donant diferents composicions químiques depenent dels materials que travessen. Finalment destacar que es tracta d¿una energia ecològica, il·limitada i en el cas de Catalunya poc utilitzada. Pot existir una contaminació tèrmica si no s¿efectua una bona gestió dels residus i es pot donar l¿emissió d¿àcid sulfhídric, que en ocasions pot ser letal. Destacar que es tracta d¿una energia que pot trobar-se en moltes regions de la Terra facilitant el seu transport i per tant evitant la dependència energètica exterior.