Please use this identifier to cite or link to this item:
https://dipositint.ub.edu/dspace/handle/2445/34131
Title: | Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció |
Author: | Sandín Esteban, Ma. Paz Campo Sorribas, Jaume del Massot Lafon, Ma. Inés (María Inés) Forés i Miravalles, Anna Bazoco García, José Gil Hernández, Gloria Elena Sánchez Martí, Angelina Puig Esteve, Gema Berger Sacramento, Rafael |
Keywords: | Resiliència (Tret de la personalitat) Rendiment acadèmic Emigració i immigració Educació secundària Resilience (Personality trait) Academic achievement Emigration and immigration Secondary education |
Issue Date: | Jul-2012 |
Abstract: | L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat... |
URI: | https://hdl.handle.net/2445/34131 |
Appears in Collections: | Documents de treball / Informes (Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREDI)) Documents de treball / Informes (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació) Documents de treball / Informes (Didàctica i Organització Educativa) |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
MEMORIA_CIENTIFICA.pdf | 7.37 MB | Adobe PDF | View/Open |
This item is licensed under a Creative Commons License