Estudi de la vascularització cutània escrotal. Aplicació en cirurgia de reconstrucció uretral.

Abstract

[cat] L'any 1997, Gil-Vernet va descriure la tècnica del penjall escrotal biaxial depilat ("BAES-Flap") per la reconstrucció de les estenosis de la uretra masculina. El disseny d'aquest penjall, que s'eleva en la cara posterior de l'escrot, centrat en la línia mitja i mesurant 5 cm d'amplada i longitud variable en funció del segment uretral a reconstruir, es va fonamentar en les descripcions de vascularització cutània de Salmon (1936), segons les quals s'irriga a través de les dues artèries perineals superficials que es ramifiquen en múltiples branques escrotals posteriors. Però malgrat aquesta base anatòmica, existeixen algunes incògnites sobre la distribució concreta dels vasos en la pell escrotal per a poder procedir a modificacions en l'amplada i longitud del penjall sense posar en compromís la seva viabilitat vascular. Aquestes incògnites no troben resposta en els textos d'anatomia clàssica que no aporten informació suficientment rellevant des del punt de vista quirúrgic. Pel que fa a altres estudis específics sobre la vascularització d'aquesta regió, a banda dels treballs de Salmon, només existeixen les descripcions de Quartey (1997) que es refereixen a la distribució microscòpica dels vasos en els plexes subdèrmic i subcutani de les cobertes escrotals. S'ha realitzat un estudi anatòmic en 13 pelvis d'homes adults, amb prèvia injecció arterial de làtex negre, aplicant com a mètodes la dissecció dels troncs d'origen de la vascularització escrotal, la microdissecció del territori cutani, la transparentació escrotal (mètode d'Spalteholtz) i l'elevació i transparentació del penjall escrotal de Gil-Vernet. També, en un grup de 95 pacients tractats d'estenosi uretral mitjançant aquest penjall, hem valorat els resultats obtinguts després de la intervenció, als 6 mesos i a llarg plaç, establint una relació entre aquests i les longituds i amplades dels segments cutanis utilitzats. Hem determinat que la pell escrotal està vascularitzada per les artèries pudendes externes inferiors i per les artèries perineals. Cada artèria pudenda externa inferior s'introdueix a la pell de l'escrot en el punt lateral de l'arrel escrotal i es ramifica cobrint la vascularització de la totalitat de la bossa corresponent. Cada artèria perineal s'introdueix a l'escrot aplicada al costat homolateral del tabic, just sota del cos esponjós de la uretra, i realitza un recorregut cap a la base de l'arrel del penis durant el qual va desprenent branques descendents, també aplicades al tabic, que arriben a la pell de tota la lína mitja de l'escrot, des de la cara posterior i fins la cara anterior, arribant al límit de la cara ventral de l'arrel del penis. D'aquesta manera, des del punt de vista de la vascularització cutània, la pell de l'escrot es divideix en tres regions: la pell de les dues regions corresponents a les dues hemibosses escrotals i la pell de la línia mitja. Aquests territoris vasculars estan interconnectats ja que existeixen anastomosis entre les artèries cutànies escrotals de les diferents procedències. Segons aquesta distribució vascular i comprovats els resultats clínics de l'aplicació del penjall escrotal biaxial de Gil-Vernet podem afirmar que aquest penjall, pediculat bilateralment a l'artèria perineal, no té restriccions pel que fa a la seva longitud i pot ser elevat des de la cara posterior de l'escrot fins al límit de la seva cara anterior amb la base de l'arrel del penis, sempre que el tabic escrotal, per on accedeix la seva vascularització, quedi inclòs en la seva cara profunda. Pel que fa a l' amplada, la seva reducció no en compromet la viabilitat, ja que les principals artèries que el vascularitzen procedeixen de la línia mitja. A més, les anastomosis existents entre els diferents territoris vasculars de l'escrot, permeten una gran versatilitat en el seu disseny.