Limnologia de la part baixa del riu Ebre i els canals de reg: els factors físico-químics, el fitoplàncton i els macroinvertebrats bentònics

Abstract

[cat] La major part de la concentració de carboni i nitrogen que arriba al Mediterrani des de l'Ebre és en forma dissolta, mentre que en el cas del fòsfor la concentració en la forma particulada pot ser més important, especialment a l'estiu. Les diferents relacions entre les variables estudiades ens refermen que l'estacionalitat determinada per la ternpèratura i les diferències de cabal, és un dels factors més importants i de més influència, que detemlina el comportament general del riu. En els canals de reg l'aigua pateix uns canvis diferents als de l'aigua que segueix pel mateix riu. L'aigua, a mesura que travessa la xarxa de canals, perd oxigen i les formes oxidades dels nutrients baixen en concentració, incrementant les formes més reduïdes. També s'incrementa la concentració de sòlids en suspensió i la relació C:N. Una part de l'aigua dels canals arriba a llacunes litorals i és sotmesa a noves transformacions, entre d'altres una oxigenació important, un consum d'amoni fòsfor i una sedimentació del material particulat més gran de 50 m. S'han trobat 134 tàxons diferents en la comunitat del fitoplàncton de la part baixa del riu Ebre. L'alternança entre diatomees i clorofícies caracteritza la successió del fitoplàncton de la part baixa de l'Ebre al llarg del cicle anual. Les diatomees són més abundants a la tardor, primavera i principis de l'estiu mentre que les algues verdes es desenvolupen principalment a l'estiu. També hi ha una important heterogeneïtat longitudinal, determinada per les diferents característiques de cada punt, especialment la velocitat del corrent i per la influència de l'aigua de mar. L'estudi es va realitzar al llarg dels anys 1986 i 1987. Es van mesurar un conjunt de variables físico-químiques i es va estudiar la composició del fitoplàncton i la concentració de clorofil.la al llarg d'un cicle anual, i la composició del macrobentos al riu i especialment al compartiment reòfil. La regulació feta pels embassaments ha determinat un canvi en les característiques hidrològiques del riu en els darrers anys, així com el patró de descàrrega diària. La concentració de sòlids en suspensió s'ha reduit aproximadament en un 80% des de la construcció dels embassaments. L'estiatge acusat permet la formació d'una falca salada que progressa pel canal del riu aigües amunt per sota de l'aigua dolça. Aquesta falca es pot extendre uns 25 km dintre del canal del riu. Si amb cabals importants (>400 m3.s(-1))el riu és homogeni sense diferències entre les aigües de superfície i fons, a mida que el cabal és més reduït, més pot assimilar-se el funcionament del riu al d'un llac o un embassament, especialment si el cabal és inferior als 50 m3.s(- l) . En aquestes condicions es produeix un augment de la sedimentació del material inorgànic i orgànic cap el fons. La sedimentación coincideix amb l'establiment de la falca salina, l'estructura de la falca no permet la barreja en l'eix vertical i les aigües del fons queden anlades de l'atmòsfera. Amb l'aport important cap el fons de materials orgànics es produeix un consum d'oxigen que pot arribar a esgotar-se en algunes zones. Aquest perfil vertical s'observa també en altres variables amb una acumulació al fons d'amoni i fòsfor i matèria orgànica i una disminució en la concentració de nitrats. També s'observen diferències en la concentració de pigments i en el comportament de les comunitats. Aquest estudi s'ha realitzat en els darrers 60 km del riu Ebre, des de la població de Xerta fins a la desembocadura, i en els canals de reg que travessen la part dreta del delta. En el riu es van escollir cinc estacions. Segons les característiques moñològiques de la part baixa del riu, podem dividir aquest, de forma general, en dues parts. Una primera o compartiment reòfil, amb una fondària mitjana de 3m, un substrat format per còdols, pedres i sorres i una velocitat del corrent de 1 m.s(- 1) . En la segona part o compartiment estuari, comença a fer-se present la influència marina, amb fondàries superiors (de 4 a 8 m o més puntualment) i un fons de sorres i fang. El corrent és més lent i el transport vertical important. En els canals de reg es van distribuir sis estacions, cada una amb unes característiques particulars. Tant el riu com els canals són sistemes dinàmics que transporten aigua, del mateix origen, amb un flux unidireccional cap el mar en el cas del riu, i cap a les badíes els canals. Tot i que en principi es transporta la mateixa aigua, les característiques que trobem al lIarg del seu recorregut són diferents, si be al riu l'aigua segueix un curs natural des de les zones d'erosió a les de deposició aigües avall, els canals tenen un flux continu en favor de la pendent travessant diferents medis (camps d'arròs, llacunes), amb una certa producció pròpia, que modificaran les característiques inicials de l'aigua. Els objectius d'aquest treball són: 1. Estudi de la transformació dels nutrients (C, N i P) en forma dissolta i particulada de l'aigua del riu i de la que travessa la xarxa de canals de reg. 2. Estudiar el comportament del riu en la zona reòfila i estuarina. 3. Descripció de la comunitat de fitoplàncton al llarg d'un cicle anual al riu. 4. Descripció de la comunitat de macroinvertebrats del bentos del riu. La comunitat de macroinvertebrats del bentos és molt important tant en nombre d'individus com en diversitat d'espècies i biomassa, afavorida per l'alt contingut de material en suspensió i nutrients així com per la inexistència de variacions extremes degut a la regulació. S'han trobat un total de 50 tàxons a un nivell de determinación variable. El grup tròfic més abundant en la part baixa del riu Ebre és el dels fitòfags, entre els quals tenim els col.lectors, els filtradors (ja que la major part del material en suspensió és fitoplancton) i els oligoquets que majoritàriament podem considerar com a consumidors de matèria vegetal. Són també importants depredadors, propis d'una comunitat amb certa estabilitat tròfica. La presència de la falca salada disminueix el nombre d'individus i introdueix espècies pròpies d'aigües salobres.

[eng] The objectives of this memory are these: 1. The study of nutrient dynamics (C, N, P) in the river water and in the channels that irrigate the Ebro delta. 2. The study of river behaviour in the riverine and estuarine pans. 3. Description of the phytoplankton community in the river along an annual cycle. 4. Description of the benthic macroinvertebrate community description. Our study was located in the last 60 km of the Ebro River and in the irrigation channels to the south pan of the Ebro delta. When discharge is lower than 100 m3.s(- 1), a salt-water underflow appears. This produces high organic accumulation in the bottom layers. These results are registered in very low dissolved oxygen contents and high phosphorous and ammonia content in the bottom water. This process is supported by river regulation. The consumption of nutrients and oxygen is high in the irrigation channels. The oxidized forms of nutrients decrease in concentration and the reduced forms increase at the mouths of the channels. 134 phytoplankton taxa with a clear seasonal behaviour have been found in the Ebro River. The high nutrient and particulate matter content, and the lack of extreme variations in river conditions due to regulation contribute to maintaining a diverse and rich macroinvertebrate community in the river benthos. Only the salt-wedge reduces the number of individuals and introduces some brackish species.