La Casa de la Moneda de Barcelona. Els col•legis d’obrers i de moneders de la Corona d’Aragó

Abstract

[cat] La tesi analitza la constitució i el desenvolupament orgànic i funcional de la Casa de la Moneda de Barcelona. La cronologia de l’estudi abasta des del segle XIII, en el qual es conforma la corporació, fins a la seva dissolució arran del Decret de la Nova Planta (1716). S’incideix, sobretot, en el paper de paradigma o model de la seca barcelonina per a altres establiments monetaris de la Corona d’Aragó –València, Mallorca, Esglésies, Càller i Perpinyà–, tant des del punt de vista organitzatiu com des del punt de vista tecnològic. Amb aquesta finalitat, es ressegueixen les relacions mútues d’aquests establiments, els trasllats de personal i les seves conseqüències jurídiques i orgàniques.

L’estudi enfoca, des d’una perspectiva institucional, la realitat de la casa de la moneda en dos grans àmbits. El primer és el coneixement intern del dia a dia de la fabricació de la moneda projectada, especialment en dos organismes en cooperació simbiòtica, encara que autònoms per la seva pròpia naturalesa i missió. Es tracta, d’una banda, del Col•legi d’Obrers i de Moneders, la corporació en la qual s’emparava el personal implicat en la tasca monetària –amb el seu Capítol i la seva Cort de justícia–, i, d’altra banda, de la Casa de la Moneda o establiment monetari pròpiament dit, el taller monetari en el qual es verificava l’encunyació del numerari. El segon àmbit d’estudi és la incardinació de la seca amb les administracions reial i municipal, atès que, en diferent grau, depenia d’ambdues a nivell polític i administratiu. En tots els diferents àmbits s’analitza el personal implicat, les seves funcions, la seva organització i els processos de treball dins l’entramat orgànic.

[eng] The aim of this thesis is to analyse the role of the widow during the Late Middle Ages in the city of Barcelona and its surrounding areas and to examine also the consequences that implied the fact of losing the status of married woman from an economic, social and personal point of view. The study consists of three parts. In the first part, it is explained the legal and ideological context of widowhood in the Middle Ages. The second part is devoted to examining several characteristic aspects of the widows of Barcelona in the Late Middle Ages, by analyzing the mourning and the period immediately after the death of their husband, the testamentary dispositions of married men in relation to their wives and the difficulties they had to face when they were widowed. The third part is devoted to analyzing the possibilities of action of the medieval widows within their social context, as well as the strategies they developed in order to adapt themselves to the circumstances of their new life.