Please use this identifier to cite or link to this item: https://dipositint.ub.edu/dspace/handle/2445/35653
Title: Etnografías de la subjetividad. Alcances filosóficos de la práctica antropológica contemporánea
Author: Álvarez Pedrosian, Eduardo
Director/Tutor: Cruz, Manuel, 1951-
Keywords: Etnografia
Subjectivitat
Antropologia filosòfica
Ethnology
Subjectivity
Philosophical anthropology
Issue Date: 13-May-2010
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [spa] La presente tesis doctoral trata sobre las problemáticas epistemológicas y ontológicas del ejercicio de la etnografía contemporánea, en particular de aquella focalizada en el análisis de los procesos de subjetivación. La primera parte refiere a la experiencia del extrañamiento, su transversalidad entre el pensamiento y el conocimiento. La segunda, se centra en la caja de herramientas del etnógrafo moderno y del contemporáneo, en las mezclas de operaciones explicativas, comprensivas e interpretativas, históricamente provenientes de corrientes y modelos de las ciencias humanas y sociales, conjugadas desde una perspectiva ecléctica. En tercer lugar, se caracterizan las etnografías como cartografías, donde operan diferentes concepciones de la verdad, y se analizan los componentes científicos, filosóficos y artísticos que se combinan en la creación de conocimiento. La cuarta parte recoge los capítulos dedicados a los horizontes epistemológicos y las líneas de fuga de esta formulación gnoseológica. El paso de los productos a los procesos, y la revisión del contexto experimental contemporáneo, da paso a la descripción de tres direcciones de desarrollo: las etnografías de la comunicación, la ciencia y la tecnología, y las provenientes de las llamadas antropologías del mundo. Por último, las conclusiones buscan poner en evidencia el rol de la etnografía en el desplazamiento general de las tradiciones filosó-ficas y científicas desde el ser al hacer, desde el sujeto hacia la subjetividad.
[cat] La present tesi doctoral tracta sobre les problemàtiques epistemològiques i ontològiques de l'exercici de l'etnografia contemporània, en particular d'aquella focalitzada en l'anàlisi dels processos de subjectivació. La primera part fa a l'experiència de l'estranyament, la seva trans-versalitat entre el pensament i el coneixement. La segona, se centra en la caixa d'eines del etnògraf modern i del contemporani, en les barreges d'operacions explicatives, comprensives i interpretatives, històricament provinents de corrents i models de les ciències humanes i socials, conjugades des d'una perspectiva eclèctica. En tercer lloc, es caracteritzen les etnografies com cartografies, on operen diferents concepcions de la veritat, i s'analitzen els components científics, filosòfics i artístics que es combinen en la creació de coneixement. La quarta part recull els capítols dedicats als horitzons epistemológicos i les línies de fuga d'aquesta formulació gnoseològica. El pas dels productes als processos, i la revisió del context experimental contemporani, dóna pas a la descripció de tres direccions de desenvolupament: les etnografies de la comunicació, la ciència i la tecnologia, i les provinents de les anomenades antropologies del món. Finalment, les conclusions busquen posar en evidència el rol de l'etnografia en el desplaçament general de les tradicions filosòfiques i científiques des del ser al fer, des del subjecte cap a la subjectivitat.
[eng] This doctoral thesis is about the epistemological and ontological problematic of contemporary ethnography exercise, particularly focused on the analysis of processes of subjectification. The first part refers to experience of estrangement, its transversality between thought and knowledge. The second focuses on the modern and contemporary ethnographer´s toolbox, in mixtures of explicative, comprehensive and interpretative operations, historically came from the currents and models of humanities and social sciences, conjugate from an eclectic perspective. Thirdly, ethnography is characterized like a cartography, where operate different conceptions of truth, and is analyzed the scientific, philosophic and artistic components. The fourth part contains chapters on epistemological horizons and lines of flight of this gnoseological formulation. The step from the products to the processes, and revision of contemporary experimental context, give way to the description of three directions of development: ethnography of communication, science and technology, and from the called world anthropologies. Finally, conclusions seek to highlight the role of ethnography on the general displacement of the philosophic and scientific traditions from the being to doing, from the subject to the subjectivity.
URI: https://hdl.handle.net/2445/35653
ISBN: 9788469422755
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
EAP_TESIS.pdf1.69 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.