Els greuges de cort a la Catalunya del segle XVI

Abstract

[cat] Hom pretén estudiar la transcendència que efectivament tenien els greuges que es presentaven a la Cort General de Catalunya a l'Edat Moderna. Si bé des dels postulats que poden considerar-se tradicionals de la historiografia -il.lustrada i romàntica-, hom els ha anat atribuint un paper Cabdal en el desenrotllament de les sessions de les diverses reunions de cort, la consulta de la documentació n'oferia un grau de divergència notable, l'estudi del qual calia no negligir. S'inicia la memòria amb la constatació que els greuges de cort catalans no són una realitat aïllada en el món europeu occidental, sinó que s'insereixen en el conjunt de mecanismes -amb funcions que podem considerar similars-que les Assemblees dels diferents territoris del món europeu occidental han anat articulant al llarg de la seva història devant de la presència de la institución monàrquica. Amb tot, s'adverteix que dintre d'aquesta gran categoria en què s'insereixen, els greuges de cort presenten trets distintius que els confereixen una fesomia pròpia. L'estudi de la Cort General com a marc institucional natural en què es plantegen els greuges permet d'analitzar els tràmits i les diferents atribucions de l'assemblea i de les vies de gràcia i de justícia de l'assemblea, que es destaquen particularment. S'analitzen les normes (constitucions i capítols de cort, sobretot) que regulen aspectes de la satisfacció dels greuges, tant si han estat compilades de les diferents edicions de les Constitucions i altres drets de Cathalunya, com si no ho han estat. Quant a aquest segon grup mereixen una atenció especial, i en són objecte d'estudi, dos tipus de documents fins ara pràcticament negligits -atès que no es publicaven- en aquelles aproximacions que s'han fet a la vida de la institució. En primer lloc, la suplicació que els estaments presenten al monarca comunicant-li els provisors que cada braç ha escollit, per tal que el monarca nomeni els seus; de l'altra, el document on ho fa, la provisió subsegüent. Endemés, és en aquest pas el punt on el monarca delega el seu poder, amb la col.laboració de la cort, per tal que els jutges de greuges coneguin de les reclamacions presentades. En segon lloc, el capítol del donatiu. Ultra delimitar el concepte de donatiu (o també servei, oferta, subsidi), l'import que es concedeix al monarca i en quins terminis ha de ser recaptat, s'estudien les relacions entre el donatiu i la legislació de la cort, i, és clar, entre el donatiu i els greuges (i, doncs, també entre la legislació i els greuges). Després d'una aproximació detallada als particulars sentenciats en les corts celebrades des del 1503 fins a 1537, s'analitza la competència per a resoldre els greuges, el concepte de greuge de cort i es delimita el concepte de greuge particular -objecte de 'l'estudi- per distinguir-lo del de greuge general, i els casos en què és o no és procedent de presentar-ne. L'estudi dels diversos tràmits que acompanyen les actuacions posterios al nomenament de la comissió de proveïdors de grueges i una aproximación als aspectes del procés que s'instrueix per a resoldre'ls, precedeixen l'estudi de la sentència de greuges. Dita sentència presenta la peculiaritat que és concebuda com una sentència única dictada conjuntament per tota la comissió de proveïdors, en cada una de les reclamacions presentades i resoltes n'esdevè un dels múltiples capítols que la formen. Es fa una anàlisi del tràmit d'execució de sentència, per comprovar la trascendència efectiva de dit instrument, la qual permet aclarir els desfasaments que es produeixen entre la publicació de la sentència i el pagament -efectiu- de les quantitats que hi eren fixades. Es clou l'estudi amb una valoració de la institució i amb la preceptiva relació de conclusions, ultra els apèndixs documentals i el repertori bibliogràfic requerits.

[eng] The purpose of the research is to analyze the institution of the "gravamina" (claims, grievances, petitions; i.e., in Catalan "greuges") presented to the king in the Catalan parliamentary assembly meetings mainly during the 16th Century, focusing the research in those claims issued by private individuals instead of those considered of general interest that lead to some types of law (i.e. the so called "Constitucions y altres drets de Cathalunya"), where are complied under the abolished dispositions section, but also in the proceedings of each assembly, as far as in every reunion it was neede to renew the commitment between the subjects and the king, and, equally, to rule the way the claims should be treated; for this purpose, it was usted the "capitol del donatiu" (the chapter of the subsidy) and the delegation of power from the king and the assembly to the commission in charge of the claims. It is also shown that the largest part of private claims is not based upon what the largest part of private claims is not based upon what we should consider "gravamina" (grievances, or claims, or petitions) in a true sense of the word, but it claims lying mainly on salary debts from king to his officers, or on similar cases related to other king's debts, instead of the type of claims that many 19th Century historians (some of them Catalan)m would have liked them to be. A short description of those "gravamina" sentenced between 1503 and 1537 can be found in chapter IV. The research has its sources and bibliography and two appendixes; the first one including the most interesting documents found related to the matter; the second one, listing all the private individuals that presented claims in the Catalan assembly during the 16th Century and reached a verdict.