Anàlisi prospectiva de la toxicitat i de l'índex terapèutic en el tractament amb irradiació externa del càncer de pròstata. Influència del factor edat.

Abstract

[cat] Introducció: El principal factor de risc per la neoplàsia de pròstata és l'edat. La presència de pacients amb edats avançades fa qüestionar la realització de tractaments pel seu benefici clínic i com generadors de toxicitat. Hipòtesi: La toxicitat en la irradiació dels pacients diagnosticats de neoplàsia pròstatica de més edat no és diferent dels més joves. Objectius: Avaluar de forma prospectiva la morbiditat de la radioteràpia en el càncer prostàtic en pacients d'edat avançada amb planificació 2-D en la pràctica clínica al Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Hospital Clínic de Barcelona. Pacients i Mètode: Cent vuitanta tres pacients foren tractats des de novembre de 1993 fins el 1999. La toxicitat es va registrar segons escala de la RTOG a nivell urinari i digestiu, avaluant-la en cada seguiment clínic a intervals de 6 mesos durant el primer any i cada any posteriorment. La dosi administrada fou de 60 Gy per postoperatoris immediats, 66 Gy per recidiva postquirúrgica i 70 Gy amb finalitat radical a dosis per fracció de 180-200 cGy. L'índex terapèutic es defineix com el quocient entre les probabilitats de presentar toxicitat i control de la malaltia. Es realitza anàlisi pel mètode de Kaplan-Meier i riscos proporcionals de Cox per cercar factors pronòstic per toxicitat i control de malaltia. Resultats: La mediana de seguiment fou de 41,8 mesos i la mediana d'edat era de 70 anys. La distribució per estadi tumoral en el diagnòstic per la totalitat dels pacients fou la següent: T1 (3,3%), T2 (38,8%), T3(56,9%), T4 (1%). La concentració de PSA del diagnòstic té una mitjana de 29,07 ng/ml. El 79,2% de pacients tenen valors de l'índex de Gleason de 5 a 7. La probabilitat d'estar lliure de progressió en tot el grup als 2 i 5 anys fou de 83,74% i 61,94% respectivament. La toxicitat produïda a nivell urològic (88 %), la toxicitat digestiva (88%) aguda grau II és la més freqüent durant el tractament. La probabilitat de presentar toxicitat urològica tardana graus II-IV en tot el grup de pacients, és de 8,3% i 21% als 2 i 5 anys, respectivament. L'antecedent quirúrgic de RTU suposa un increment en el risc de tenir toxicitat tardana urològica en l'estudi multivariant. La probabilitat de presentar toxicitat digestiva graus II-IV en tot el grup de pacients, és de 13,41% i 19,16 % als 2 i 5 anys. La presentació de toxicitat aguda grau III-IV suposa un increment en el risc de presentar toxicitat tardana grau II o superior. La dosis superior a 70 Gy es manifesta com factor pronòstic per a la toxicitat digestiva quan l'avaluació de la toxicitat es fa en el darrer control. Cinquanta-un pacients varen presentar toxicitat tardana combinada urològica o digestiva igual o superior a grau II, en quaranta pacients fou grau II, en 7 pacients grau III i finalment en 4 pacients assolí el grau IV. La probabilitat d'estar lliure de toxicitat grau II o superior seria del 76,85 % i del 66,46% als 2 i 5 anys. Conclusions. El registre prospectiu de la toxicitat posa de manifest un increment gradual de la morbiditat, majoritàriament grau II. La probabilitat de presentació de toxicitat tant urològica com digestiva grau II o superior és propera al 15% i 20 % als 2 i 5 anys respectivament. L'índex terapèutic mostra un benefici del tractament en el control de la malaltia en front de la toxicitat. S'observa un augment de l'índex en incrementar el temps de seguiment en funció de la presència de recidiva i l'aparició de la toxicitat. L'edat, inferior o superior a 70 anys, no és un factor pronòstic pel control de la malaltia ni per la toxicitat.