Please use this identifier to cite or link to this item:
https://dipositint.ub.edu/dspace/handle/2445/36251
Title: | Anàlisi funcional de la regió N-terminal de l'HMG-CoA reductasa d'Arabidopsis |
Author: | Leivar Rico, Pablo |
Director/Tutor: | Campos Martínez, Narciso Boronat i Margosa, Albert |
Keywords: | Arabidopsis Isoprenoides Genètica vegetal Biosíntesi Isopentenoids Plant genetics Biosynthesis |
Issue Date: | 26-Sep-2003 |
Publisher: | Universitat de Barcelona |
Abstract: | [cat] Les plantes sintetitzen una gran varietat de compostos isoprenoides a través d'una ruta metabòlica complexa i ramificada. L'enzim HMG-CoA reductasa (HMGR) catalitza la conversió d'HMG-CoA en mevalonat, una etapa limitant de flux per la biosíntesis d'isoprenoides en el citosol-reticle endoplasmàtic (RE). En totes les espècies de plantes analitzades existeixen vàries isoformes d'HMGR codificades per petites famílies multigèniques. En el cas d'Arabidopsis, existeixen dos gens ( HMG1 i HMG2 ) que codifiquen per tres isoformes de l'enzim: HMGR1L, HMGR1S i HMGR2. Múltiples estudis suggereixen que les isoformes d'HMGR de plantes estarien implicades en la síntesi d'isoprenoides particulars. Aquest model d'especialització funcional de les isoformes d'HMGR està basat en estudis d'expressió gènica en diferents estadis del desenvolupament o en resposta a diferents estímuls. Tot i així, a l'inici d'aquesta tesi, no es tenien dades contrastades de la distribució de les isoformes d'HMGR en diferents teixits ni de la seva distribució subcel·lular. Aquest darrer aspecte era particularment interessant, doncs s'havia suggerit que l'especialització funcional de les isoformes d'HMGR podria venir determinada, en part, per diferències en la seva localització subcel·lular. Amb aquests antecedents, es va iniciar un estudi de la distribució tissular i subcel·lular de les diferents isoformes d'HMGR d'Arabidopsis. Mitjançant assaigs de western blot utilitzant anticossos generats contra el domini catalític de l'enzim, es va comprovar que les isoformes HMGR1S i HMGR1L es distribuïen de manera diferencial en teixits d'Arabidopsis, fet que es correlacionava amb els estudis previs d'expressió dels gens corresponents. Tanmateix, estudis de fraccionament subcel·lular a partir de cèl·lules de la línia T87 van demostrar que aquestes isoformes es trobaven en fraccions diferents: si bé l'HMGR1S es trobava bàsicament en una fracció que sedimenta a 16.000xg, l'HMGR1L s'enriquia en una fracció que sedimenta a 105.000xg. Estudis de localització subcel·lular emprant fusions amb la proteïna fluorescent verda (GFP) van determinar que, si bé la isoforma HMGR1S es localitza principalment en estructures vesiculars de 0.5-2 mi/m, la isoforma HMGR1L es troba exclusivament en el RE. Aquesta localització subcel·lular diferencial entre ambdues isoformes ve determinada per la presència d'una extensió N-terminal de 50 aminoàcids (1Lextra) en la isoforma HMGR1L. Per tant, la regió N-terminal citosòlica constitueix una regió que determina la localització subcel·lular de l'enzim, funció que ha de venir mediada per proteïnes que hi interaccionin específicament. Amb l'objectiu de cercar proteïnes que interaccionin amb la regió N-terminal citosòlica de l'HMGR1L, es va realitzar un crivellatge per doble híbrid d'una genoteca d'expressió d'Arabidopsis. D'aquesta manera, es van identificar les proteïnes PR2A1, PR2A2 i KLC1, i es va procedir a la seva caracterització. D'una banda, es va verificar que PR2A1 i PR2A2 eren subunitats reguladores B'' de la proteïna fosfatasa 2A (PP2A). Tanmateix, es va determinar que PR2A1 i PR2A2 interaccionaven selectivament amb la regió N-terminal citosòlica de les isoformes HMGR1L i HMGR1S, però no amb la de l'HMGR2. Finalment, es va constatar que la interacció de les isoformes HMGR1L i HMGR1S amb la PR2A1 és modulada per calci. Les dades suggereixen que la PP2A podria formar part de la cascada de senyalització subcel·lular que permetria ajustar l'activitat HMGR als estímuls ambientals i de desenvolupament. D'altra banda, es va constatar que KLC1 presentava similitud amb la cadena lleugera de quinesina de tipus I, i en conservava una estructura modular equivalent. A més, es va determinar que KLC1 interacciona amb la regió N-terminal citosòlica de la isoforma HMGR1L, però no amb la de l'HMGR1S ni l'HMGR2. També es va comprovar que la regió 1Lextra, que determina la localització de l'HMGR1L en el RE, és imprescindible per aquesta interacció. Aquest fet suggereix que KLC1 podria jugar un paper en la localització subcel·lular de la isoforma HMGR1L. En conjunt, les dades de localització subcel·lular i d'interacció amb les proteïnes PR2A1, PR2A2 i KLC1, permeten postular un model d'especialització funcional de les isoformes HMGR1S i HMGR1L en el qual la biosíntesis de mevalonat es produiria segregada en dos compartiments subcel·lulars: el RE i les estructures vesiculars, les quals constituirien un nou compartiment de biosíntesis d'isoprenoides en plantes. |
URI: | https://hdl.handle.net/2445/36251 |
ISBN: | 846886983X |
Appears in Collections: | Tesis Doctorals - Departament - Bioquímica i Biologia Molecular (Divisió III) |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
TESILEIVAR.pdf | 4.56 MB | Adobe PDF | View/Open |
Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.