Yourcenar, Marguerite

Abstract

Aquesta tesi té com a objecte d'estudi la traducció que Marguerite Yourcenar va fer dels 154 poemes de l'editio princeps del poeta alexandrí, Konstantinos Kavafis. És el resultat d'un exercici de lectura aprofundida del corpus kavafià i d'algunes traduccions que se n'han fet, amb l'atenció centrada en la de l'escriptora belga. Pretén constituir la personal aportació als estudis de traducció literària, i és un exemple d'interès i d'empatia semblant al que motivà la versió que ens proposem tractar. L'any 2003 en el qual se situa l'inici d'aquest treball, marcava un doble aniversari pel que fa referència a Konstantinos Kavafis (1863-1933): el dels 140 anys del seu naixement i dels 70 de la seva mort. Diversos organismes van retre homenatge al poeta d'Alexandria i, des de diversos àmbits, es va reconsiderar tant la seva obra com l'impacte que va tenir en d'altres creadors d'horitzons diversos. També era l'any del centenari del naixement de Marguerite Yourcenar a Brussel·les. L'atzar de les coincidències. Partint d'unes paraules que E. Solà va escriure al pròleg de la traducció de Kavafis feta per Carles Riba i malgrat el suposat rebuig que la traducció d'aquesta autora li hagués pogut inspirar, la nostra pròpia concepció de la traducció ens va empènyer a fixar-nos en un text que, tot i tenir com a font una obra poètica, ens és presentat en traducció-prosa (l'única traducció de Kavafis en aquest gènere), perquè desvetllava el nostre interès i ens estimulava prou per considerar-lo des d'altres òptiques i establir-ne la validesa, superant així els possibles judicis parcials de Solà i donant rellevància, precisament, al fet que l'escriptora-traductora belga hagués dedicat al poeta Kavafis una part del seu vessant professional. Però aquest document és més que l'anàlisi i la valoració crítica d'una traducció. Perquè, de la recerca esbiaixada que exigí, se'n va seguir la traducció de 4 obres ja publicades, d'una encara pendent de publicació, d'un conjunt de 8 sonets -que sortiran versificats en català i precedits d'unes notes introductòries en dos dels pròxims números de la revista Serra d'Or- i de 2 obres més encara en procés de traducció. Aquesta tesi també ha suscitat una reflexió sobre la pròpia pràctica traductiva per tal que, treballant dia rere dia per apropar-la a l'excel·lència, les pròpies traduccions puguin gaudir de la categoria de "còpia certificada" que ha d'atènyer tota traducció de qualitat. Els poemes de Kavafis tenen un interès innegable en ells mateixos, però aquest atractiu es duplica en acarar-nos a les traduccions, en prosa, de Marguerite Yourcenar. Perquè ens permeten tractar i avaluar tot un àmbit de la traducció amb l'ajut dels posicionaments teòrics de més abast al llarg de la història, en particular dels més recents. La pròpia condició d'especialistes en grec i en francès és el desencadenant de l'elecció d'aquesta anàlisi de textos, que ens introdueix en l'àmbit de la literatura comparada. En una primera part invocarem les teories i pensaments que al llarg de la història s'han anat succeint sobre traducció i que serviran de marc a les nostres argumentacions. En l'apartat de la poesia i de la seva traducció no agruparem, clarament diferenciats com en dues columnes, els partidaris de la traducció de la poesia en poesia i aquells que n'accepten la traducció en prosa, sinó que mirarem de seguir el mateix moviment pendular del temps, segons el qual determinades tradicions i determinats costums s'inicien, s'abandonen i es reprenen al cap d'uns anys de manera més o menys cíclica. Presentarem el poeta grec dins la seva pròpia tradició literària, juntament amb un esbós de la seva producció poètica i de les particularitats de la llengua que emprava, per abordar tot seguit les circumstàncies que envoltaren la vida i la producció de Marguerite Yourcenar i l'obra objecte d'estudi. Tindrem en compte els elements multifactorials que acompanyaren el "text d'arribada", sense passar per alt les motivacions que l'empenyeren a traduir Kavafis i el pes que aquesta traducció va tenir en la seva trajectòria com a escriptora. L'anàlisi de la traducció dels poemes ens permetrà desxifrar quina operació traductiva va seguir i avaluar-ne els resultats obtinguts a l'apartat de les conclusions. La finalitat del present estudi és múltiple. D'una banda, ens proposem determinar per què Marguerite Yourcenar -que no dominava el grec modern, sinó que s'havia de fer ajudar per a la comprensió d'aquesta llengua- va assumir la tasca d'anar a l'encontre d'un altre i a la recerca d'un projecte de comunicació; tractarem d'explicar com va realitzar la traducció dels poemes de Kavafis i de descobrir si veritablement la traductora Yourcenar va reeixir a transmetre als lectors francesos el singular univers poètic de Konstantinos Kavafis i en quina mesura ho va fer. Veurem com es posiciona ella davant d'aquest text, posició que pot ser diferent -o no- de l'adoptada en altres traduccions per ella abordades. Considerar el resultat del seu procés traductiu i el grau de funcionalitat d'aquesta reescriptura també forma part dels nostres objectius. I a més, a partir de la tria que l'escriptora va fer d'aquesta obra grega -que no creiem gens accidental- voldríem precisar els trets i elements que, des d'una perspectiva de gènere, Yourcenar traductora-escriptora podia tenir en comú amb Konstantinos Kavafis, així com l'aportació que la traducció dels poemes de l'alexandrí va representar en la seva pròpia creació literària posterior. Sobretot, intentarem de-mostrar que la feina d'un traductor-escriptor és diferent de la d'un només-traductor, en el sentit que aquest segon sol mantenir-se més a prop del text original que ha triat o que li ha estat encomanat, sobre el qual realitza -en el millor dels casos- una satisfactòria tasca filològica, mentre que, si un traductor és alhora -o sobretot- creador, té tendència a "escapar-se" del text primer, al qual demana, potser, que sigui el ressò d'ell mateix. El tema d'aquest treball interessa, doncs, els neohel·lenistes que treballen sobre la recepció de Kavafis, els especialistes en Marguerite Yourcenar -per les circumstàncies i els detalls que concorren en aquesta obra tan interessant- i els traductòlegs, per l'exemple de traducció d'apropiació que és el volum yourcenarià.