La prosòdia del friülà en el marc de l’Atles Multimèdia de Prosòdia de l’Espai Romànic

Abstract

[cat] Aquesta tesi té dos objectius principals. El primer, que és de tipus descriptiu, és avançar en el coneixement de la prosòdia del friülà. El segon objectiu és de tipus metodològic i consisteix a proposar un sistema d’etiquetatge prosòdic automatitzat fonamentat en un procediment que fa possible reduir el risc de subjectivitat i, alhora, processar una quantitat important de dades.

Al Capítol 1, a més de detallar els objectius del treball, s’estableix el marc teòric de referència. Amb aquesta finalitat, es descriuen breuement les característiques essencials dels principals models teòrics d’anàlisi de la prosòdia, donant més espai al model Mètric Autosegmental, que és el que s’escull per a aquest treball. Finalment, s’expliquen els trets característics del projecte internacional de recerca AMPER, en el marc el qual s’insereix l’estudi del friülà que es porta a terme.

Al Capítol 2 es descriuen breument les característiques segmentals i morfosintàctiques del friülà que tenen un paper destacat a l’hora de construir el corpus d’aquesta recerca. A més, es presenta una síntesi dels treballs publicats anteriorment sobre la prosòdia del friülà.

El Capítol 3 conté la descripció de la metodologia. El primer aspecte metodològic tractat és la construcció del corpus per cada punt d’enquesta. A continuació, s’esmenten els criteris per a la tria dels informants i per a la realització dels enregistraments. Finalment, s’il•lustra el funcionament dels programes informàtics d’etiquetatge prosòdic de les frases del corpus fix d’Amper que s’han creat expressament per a aquest treball (AMPERReno, AMPERExtra i AMPEREti). La tercera d’aquestes aplicacions proporciona un etiquetatge automàtic de les estructures entonatives, de durada i d’intensitat que es fonamenta en els valors acústics obtinguts en l’anàlisi. Els nivells d’etiquetatge prosòdic són dos: el superficial, que és el més adherent a la realitat acústica, i el profund, que s’apropa a una anàlisi de tipus fonològic.

Els resultats de l’aplicació dels programes d’etiquetatge prosòdic automàtic al corpus de friülà s’il•lustren al Capítol 4. Les conclusions més destacades a les quals s’arriba són: a) que en friülà la durada vocàlica és un correlat acústic molt clar de l’accent lèxic; i b) que a la mateixa llengua les interrogatives absolutes estan caracteritzades per un tonema ascendent a tots els dialectes (L* H%), mentre que les declaratives neutres presenten, a totes les varietats, un tonema caracteritzat per una baixada entre la síl•laba pretònica i la tònica, seguida d’un ascens (que és opcional i menys marcat que el que es retroba a les preguntes totals). Al final del capítol es descriuen alguns patrons entonatius no neutres que s’han pogut trobar mitjançant les dades recollides per a aquest treball (tot i que el focus se situa, d’acord amb les normes d’AMPER, en les modalitats neutres).

El Capítol 5 proposa unes conclusions fonològiques que es poden extreure a partir de la descripció dels aspectes fonètics de l’entonació del friülà. S’estableix en primer lloc l’inventari de tons fonològics (tant dels accents tonals com dels tons de frontera). En segon lloc, s’il•lustren algunes de les regles que possibiliten preveure com els tons subjacents es realitzen en el nivell superficial. En concret, es caracteritzen els processos de truncament i de compressió tonal (que representen casos d’al•lotonia deguda al context) i, a més, es descriuen alguns casos d’al•lotonia deguda a variació lliure.

Al Capítol 6 es porta a terme una anàlisi dialectomètrica de les dades de friülà recollides en el marc d’aquest treball i, a continuació, també d’altres varietats romàniques. Aquest tipus d’anàlisi permet de destacar que el friülà, des del punt de vista entonatiu, és una llengua força compacta dialectalment i ben diferenciada de la majoria de les parles de la mateixa família lingüística.

El capítol de conclusions (Capítol 7), a més de resumir les aportacions d’aquesta recerca, inclou un esbós d’unes línies de recerca per al futur.

[eng] This dissertation has two main objectives. The first is describing the prosodic features of Friulian broad focus statements and information-seeking yes-no questions. The second objective is methodological and consists in proposing a system of automatic prosodic labeling that is capable of reducing the risk of subjectivity in prosodic analyses. Chapter 1 states the objectives of this work, establishes its theoretical framework (i.e., the Metric Autosegmental model), and explains the characteristics of the AMPER research project. Chapter 2 describes the segmental and morphosyntactic characteristics of Friulian and offers a synthesis of the literature on prosody Friulian. Chapter 3 illustrates the three prosodic labeling applications that have been created for this dissertation (AmperReno, AmperExtra and AmperEti). The third of these applications provides a labeling of intonation, duration and intensity that is based on acoustic values. The prosodic labeling provided has two levels: a superficial level, which is closer to acoustic reality, and an underlying one, that is closer to a phonological analysis. The results of the application of the abovementioned programs to the Friulian corpus are shown in Chapter 4. The most important conclusions are that: a) vowel duration in Friulian is a clear acoustic correlate of lexical stress, and b) that in all dialects yes-no questions are characterized by a L * H % nuclear configuration, while broad focus statements have a H+L* L% nuclear configuration (where the L% can be implemented as a shallow rise). Chapter 5 draws some phonological conclusions from the description of the phonetic aspects of Friulian intonation. Firstly, it describes the inventory of phonological tones (both pitch accents and boundary tones). Secondly, it describes some of the rules that allow to predict how phonological tones are realized phonetically (special attention is given to tonal truncation and compression as a result of tonal crowding). Chapter 6 carries out a dialectometrical analysis the prosodic data collected for Friulian and other Romance languages. Finally, Chapter 7 summarizes the contributions of this research and sketches an outline for future research.