Macrodinàmica i sistemes de seguretat social

Abstract

[cat] Les reformes dels sistemes de protecció social i les retallades que, en general, han sofert les diverses institucions de l'Estat de Benestar durant la dècada dels 80 s'han justificat per raons de tipus "tècnic", basades en els resultats de les anàlisis econòmiques convencionals i oblidant que el problema econòmic clau de les societats modernes és la distribució del producte. L'anàlisi tradicional dels sistemes de pensions de la seguretat social s'ha efectuat des de dues grans famílies de models: per una banda, els del cicle vital i, per l'altra, els de transferències intergeneracionals. El model pur del cicle vital, tal com s'expressa per Modigliani-Brumberg i Ando-Modigliani prediu que la introducció d'un sistema de pensions de repartiment disminuirà l'estalvi total de l'economia i, per tant, l'stock de capital i el ritme d'acumulació, ja que es dóna un efecte de substitució entre l'estalvi privat i les pensions de la seguretat social. Si el model s'amplia per endogeneitzar l'oferta de mà d'obra tal com fa' Feldstein, aleshores un sistema de pensions acostuma a induir un adelantament de la jubilació i, per tant, a incrementar l'estalvi durant el període actiu degut a que s'allarga el període de jubilació. En aquest cas, la coexistència de l'efecte substitució de riquesa i de l'efecte de jubilació induïda porta a que l'efecte total sobre l'estalvi tingui un signe ambigu, depenent de quin fenomen predomini. En tal situació, es recurreix a l'anàlisi empírica per a tractar de resoldre la qüestió. Segons Feldstein, l'anàlisi empírica recolza que la seguretat social té un fort impacte negatiu sobre l'estalvi. En canvi, els models de transferències intergeneracionals mostren que, si hi ha altruïsme dinàstic i els individus deixen herències positives, el sistema de pensions no tindria cap efecte sobre l'estalvi ni l'acumulació de capital. Ambdós tipus de models són molt limitats degut als seus supòsits de partida extremament restrictius..Així, el postulat de certesa o previsió perfecta, la racionalitat absoluta, el marc teòric de mercats de factors i productes pefectament competitius i altres, redueixen molt l'aplicabilitat pràctica d'aquests enfocaments. Però, a més de les reserves de caire teòric, s'ha de ressaltar que hi ha nombrosos factors empJrlcs contraris a la validesa d'aquests models. Així, l'existència d'herències i la comparativament alta propensió a l'estalvi dels vells és contradictori amb el marc del cicle vital. Per altra banda, l'explicació de l'herència per raons merament egoïstes o per imperfeccions del mercat d'assegurances, així com l'evidència que es dóna una equivalència aproximada. refusen la validesa del model de transferències intergeneracionals de Barro. Finalment, els desenvolupaments teòrics associats a la información assimètrica, a la incertesa, a les dinàmiques complexes o a les interdependències multisectorials avalen la caducitat dels enfocaments convencionals des de l'òptica teòrica. Quant als estudis empírics, s'ha comprovat reiteradament que les análisis són molt sensibles a petits canvis en l'especificació. que els resultats són molt depenents de la forma de càlcul de la variable no observable "riquesa esperada de la seguretat social" i que gran part de les proves realitzades amb sèries temporals no tenen capacitat de discriminar entre diferents hipòtesis microeconòmiques. Els problemes d'agregació de les sèries de la manca de perspectiva dinàmica de les dades de secció creuada o de representativitat de les mostres en les dades de panell també dificulten que les dades siguin fiables. Finalment. la metodologia economètrica moltes vegades no considera els problemes de multicolinealitat i autocorrelació, no incorpora altres variables representatives de l'activitat pública i no considera els elements cíclics de les series ni l'estabilitat de les relacions entre variables. Com a conseqüència, l'evidència empírica és molt dispersa i no és conclusiva. Considerant totes aquestes limitacions dels enfocaments convencionals, la tesi es proposa la construcció d'un model alternatiu d'anàlisi que sigui dinàmic i d'equilibri general, capaç d'incorporar comportaments demogràfics realistes, compatible amb diferentes hipòtesis microeconòmiques de comportament de l'estalvi i/o la producció, capaç de dinàmiques inestables o complexes, que reculli el conflicte distributiu i que sigui capaç de reflectir tots aquests comportaments en la dinàmica d'acumulació. En el capítol II es desenvolupa un model de simulació demogràfica mitjançant un sistema d'equacions en diferències finites que és capaç d'incorporar especificacions complexes dels comportaments demogràfics i pot incloure la immigració o la interrelació entre l'economia i la demografia a travers d'equacions addicionals. Així mateix, es desenvolupen uns models simples de projecció de la natalitat i la mortalitat. En el capítol III es desenvolupa un model agregat de creixement cíclic, susceptible de ser desagregat i de ser especificat de forma més complexa. En el model, la producció ve determinada per la demanda, mentres que la demanda ve constituïda per la demanda de consum, que depèn del nivell de salaris i de la propensió a l'estalvi dels capitalistes. La distribució explica l'evolució de la demanda de consum ja que s'adopta la simplificació que tots els salaris es gasten i que només estalvien els capitalistes. La funció d'inversió té una especificació d'accelerador flexible més un component que la fa dependre inversament de la participació dels salaris a la renda nacional. L'oferta de treball ve determinada exògenament pel moviment natural de la població, mentres que la demanda de treball depèn del nivell de produció i de la productivitat que es considera exògena al model. De la interacció entre oferta i demanda de mà d'obra s'obté la dinàmica salarial a partir d'una corba de Phillips de tipus real on es correlacionen positivament el nivell d'ocupació i el creixement dels salaris. Degut a l'efecte dels salaris sobre la inversió i la demanda i degut a la reacció de la inversió a la dinàmica salarial, es genera una dinàmica complexa que. per valors realistes dels paràmetres adquireix un caràcter fluctuant. Es demostra que per un rang molt ample de valors realistes dels paràmetres el model genera fluctuacions cícliques acotades i estructuralment estables en un espai tridimensional ja que compleix les condicions per a aplicar el teorema de bifurcació de Hopf. L'amplitud i freqüència dels cicles resultants és del mateix ordre de magnitud que els que presenta l'economia espanyola o altres economies reals. El model s'amplia incorporant una especificació molt simple del sector financer que, sota certes condicions pot portar a sendes d'acumulació ineficients, inferiors a la taxa garantida. Així mateix, pot provocar canvis dràstics sobre l'estabilitat del model i portar-lo al col. lapse, a dinàmiques catastròfiques o, en altres casos, a l'estabilitat. També s'amplia el model mitjançant la incorporació d'un sector exterior i, finalment, d'un sector públic. La inclusió d'altres elements autònoms de la despesa obliga a ampliar la funció d'inversió i d'incloure'ls. AI mateix temps, si aquesta despesa autònoma presenta les seves pròpies fluctuacions, el sistema es veu sotmés a oscil.lacions externes i es comporta com un oscil.lador forçat. La inclusió d'un sistema públic de pensions de repartiment i d'una assegurança d'atur porta a una reducció dràstica de les fluctuacions d'origen endògen, però no afecta la taxa d'acumulació d'equilibri del sistema ni la distribució de la renda, que ve determinada per la inversió. Si no hi ha control del saldo pressupostari i es genera dèficit, la distribució pot canviar lleugerament a favor dels salaris. Les simulacions conjuntes del model demogràfic i del model econòmic no alteren cap dels resultats anteriors, amb l'excepció que, sota hipótesis demogràfiques molt adverses, si les pensions es financien amb càrrec a les quotes de la seguretat social pagades pels assalariats i els seus empleadors, caldrà que s'incrementin els tipus impositius. La simulació demogràfica mostra que, en la pitjor hipòtesi, el ratio d'actius a passius podria situar-se per sota de 1,5 dintre de 50 anys i que les quotes podrien superar el 50 % de la massa salarial bruta. Es demostra que la intervenció pública per a suavitzar el conflicte distributiu només es pot orientar cap a canvis en els condicionants institucionals de la inversió i cap el foment de la productivitat a travers del canvi tècnic.

[eng] The conventional analysis of macroeconomic effects of social security systems is far from satisfactory because his very restrictive micro-foundations and the limited scope of the analysis -stable dynamics, partial equilibrium and others-. Also, the empirical evidence is inconclusive because there are many problems with data, because the use of inadequate statistical tests and because the high sensitivity of the results to the model specification. In our doctoral dissertation we develop an aggregate dynamic general equilibrium model compatible with several different micro-foundations. The model considers the effective demand problems and the income distribution conflict. We demonstrate that the model is able to generate endogenous business cycles and other complex dynamics in a very large value range of parameters. The fluctuations on employment, income distribution, capacity utilisation and investment rate generated by the model are very similar in frequency and extent that those of the real economic systems like, for instance, the Spanish economy. The model may be extended and we incorporate complex demographic dynamics, a financial sector, an external sector, and several specifications of the public sector. It is also possible to disaggregate the model. We develop also a model for demographic projection and we apply it to the Spanish population. Finally, we simulate both the demographic and the economic models and we extract some remarkable conclusions on pension systems with ageing population: First, the slowing population growth has little impact on the GOP growth rate which depends mainly on productivity growth. Second, the pension system and the unemployment insurance have a strong stabilizing effect on endogenous fluctuations. Third, the income distribution is not affected by the pension system because it depends on the investment expenditure. Finally, we demonstrate that the main effect of ageing population is on social security taxes: in the worst demographic hypothesis and with economic recession, the payroll tax rate can rise up to 55 %.