Assimilació, resistència i canvi a la romanització en el món ilerget. (Aproximació a l’Horitzó Ibèric Tardà i les seves pervivències a les comarques de plana de les províncies d’Osca i Lleida)

Abstract

[cat] Les darreries del segle III a.C., moment de contacte directe entre els móns ilerget i romà em semblà un període força atractiu per tal de dedicar-hi la meva tesi doctoral. Una orientació de recerca afavorida per la línia que, en aquells anys, havia emprès l'Àrea d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de l'Estudi General de Lleida i, en concret, el seu projecte "Iltirda-Ilerda". La configuraciò i delimitació de la tesi es realitzà ja dintre d'aquesta Àrea amb la concessiò d'una “Beca de Formaciòn del Personal Investigador, Becas en España”, que disfrutàrem durant el trienni 1984-1986.

Va ser el nostre director Dr. Emili Junyent, el qual ens va fer veure la importància i el desconeixement de l'Horitzó Ibèric corresponent als segles de la romanització. D'aquesta manera el moment de conquesta es convertí en el principi d'una anàlisi més ambiciosa: el procés de romanització, en el seu vertent de pervivència i de canvi.

Els treballs sobre la romanitzaciò no han mancat, ni manquen, però enfocats des de l'aculturador mès que no pas des de la transformacib de l'aculturat; aviat ens adonarem que tant l'arqueologia com la història antiga manquen d'un aclariment conceptual previ dels termes emprats, molt lluny dels postulats que, per a fenòmens similars utilitza l'antropologia dels anys 80. És per aquesta raó que dedicarem un petit espai a la gestió.

De la revisió bibliogràfica passarem a l'estudi epigràfic. Durant el curs 1984/85 assistirem a les assignatures de doctorat, en concret una de les quals fou impartida pel plorat professor Dr. J. Maluquer de Motes, i que versava sobre l'epigrafia ibèrica, ens motivà a actualitzar el seu estat a la zona ilergeta, que restà incorporada a la nostra tesi, amb un panorama més esperançador per la presència de noves inscripcions.

Les fonts literàries les hem consultades desprès sota el prisma de resseguir els indigenes i la seva transformació fins on ens fos possible, per requestionar algunes fonts es basaven en hipòtesis que, més que en aquestes fonts es basaven en tòpics formats. Quelcom semblant, però més modest hem realitzat amb les fonts numismàtiques.

La visita i el coneixement directe de la majoria dels jaciments importants -seixanta dels dos-cents setze punts considerats- ens ha portat a elaborar un tempteig de distribució i de jerarquització. Som conscients que es tracta d'una primera proposta, molt limitada pels nostres medis, i que, un estudi pluridisciplinar detallat seria recomanable i obriria llums entre les boires que la nostra individual tasca comporta.

És en el terreny dels materials ceràmics on de ben segur hi podem aportar mes novetats, ja que d'un panorama desolador d'uns anys enrera, hem passat a disposar d'ingents quantitats: l'estratigrafia de La Paeria, excavada dintre del programa Iltirda-Ilerda entre 1982-1986, la urgència de l'Antic Portal de la Magdalena (1984-1987), a la ciutat de Lleida, i l'estudi que ens encoratjà de fer el Dr. Arturo Pérez sobre els materials ibèrics de Raïmat (1985, publicat al 1988) el qual, malgrat no tenir un context estratigràfic, es pot considerar un conjunt de primera meitat del s. I d.C.; tots aquests lots ens han permès d'individualitzar producccions de ceràmiques, motius i tècniques que, en alguns casos, ens han portat a identificar de similars a col.leccions locals, a velles excavacions o simplement en prospecció sobre el terreny.

Des de 1987 ens incorporàrem al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona; les facilitats que comporta una gran Universitat ens han portat a la fase final de recopilació de dades, i amb parèntesis deguts a la dinàmica certament absorbent d'alguns treballs de camp fora de la línia que aquí ens interessa, procedim a redactar-lo.