Processos cognoscitius que intervenen en la millora de la comunicació motriu

Abstract

[spa] a) Introducció En aquest estudi s'ha examinat l'esport des d'una perspectiva psicològica. S'ha posat de relleu com esdevenen i com es poden millorar, a través d'una intervenció cognoscitiva, alguns processos comunicatius que tenen lloc a l'esport col·lectiu o sociomotor. L'estudi s'ha centrat en l'exàmen de la comunicació motriu (Parlebas, 2001) que està determinada pels processos cognoscitius superiors (Vigotski, 1996). S'ha plantejat un entrenament de la comunicació prenent com a model els entrenaments de la comunicació efectuats en el camp de la comunicació referencial (Dickson, 1981, Boada i Forns, 1997) i el model de control cognoscitiu de Flavell (1981). A partir d'aquesta base, s'han plantejat les orientacions per efectuar un entrenament de la comunicació motriu a l'esport col.lectiu. b) Plantejament del problema L'objectiu ha estat establir com a través de la intervenció sobre els processos de simbòlics o superiors del subjecte, en el que la comunicació interna dels subjectes té un paper clau, es pot actuar sobre la comunicació motriu,aconseguint un joc més adaptat. Les hipòtesis formulades fan referència a si l'entrenament aconsegueix modificar: · la complexitat de la interacció comunicativa. · la distribució de papers entre els jugadors. · la regulació de la comunicació. c) Procediment S'ha seguit un disseny quasi-experimental amb pre-test i post-test. Els subjectes tenen entre 11 i 12 anys d'edat i realitzen iniciació esportiva. L'activitat analitzada és una adaptació del bàsquet (una situació de joc de 2x2, en la que es dóna col·laboració i oposició de forma simultània). S'ha efectuat un entrenament cognoscitiu amb tècniques d'anàlisi de la tasca, role-taking i confrontació als subjectes que col·laboren en atac. Per captar el nivell i grau d'adaptació de la comunicació que s'estableix en el joc s'ha utilitzat la metodologia observacional (Anguera, 1990) i les dades obtingudes han estat sotmeses a una anàlisi seqüencial (Magnusson, 1993) per tal de detectar patrons de joc. d) Resultats i conclusions Els resultats obtinguts mostren una variació de la complexitat de la interacció: a la fase post-test es manifesta una comunicació motriu més evolucionada i més adaptada a la col·laboració. Apareix, també, una diferenciació entre la comunicació motriu amb els col·laboradors i amb els oposants. Es dóna, també, una asimetria entre les actuacions dels jugadors que col·laboren, una especialització de funcions entre els jugadors, que es pot interpretar en clau d'adaptació al joc que facilita la creació d'expectatives d'actuació i l'adopció de perspectives. Per últim, l'evolució de l'adaptació estratègica de les accions de joc dels jugadors en atac revela una tendència general a l'increment de les seqüències adaptades estratègicament i la disminució de les seqüències poc adaptades. En síntesi, podem afirmar que l'entrenament d'alguns mecanismes cognoscitius ha permès modificar el llenguatge intern dels subjectes, que actua com a eina de regulació i planificació de la comunicació, afectant d'aquesta manera a les actuacions comunicatives externes dels subjectes en el joc sociomotor. Com a conclusió podem dir que cal continuar desenvolupant el coneixement sobre el llenguatge intern. Com més en sapiguem dels seus aspectes reguladors, més podrem saber sobre la comunicació a l'esport. Per una altra banda, la pràctica esportiva és constitueix com un marc idoni per l'estudi dels processos de comunicació i per l'estudi del llenguatge intern.

[eng] This study investigated the motor communication that takes place in team sports situations. This communication is determined by higher psychological processes. The study sample comprised children on a general sports initiation program, playing 2-a-side basketball. Our aim was to establish how by intervening in the subjects' higher psychological processes, in which inner speech plays a key role, it is possible to improve motor communication, and performance in the game. Subjects were cognitively trained with a range of techniques: task analysis, role-taking and confrontation. Later, we studied the impact of this intervention on the interactional complexity of the communication, the distribution of roles and the subject's ability to regulate communication. The results show that in the post-test phase, the motor communication is more developed and adapted to the need for cooperation. We also observed an asymmetry between the actions of the team-mates, indicating a tendency towards specialization of functions that can be interpreted as an adaptive improvement. Finally, we found an evolution in the attacking players' ability for strategic adaptation. Taken together, the results indicate an improvement in the subjects' ability to regulate motor communication. Training in certain cognitive mechanisms enables subjects to modify their inner speech, which acts as an instrument of representation, metacognitive support and planning, and affects their subjects' external communications in collective play. It is important to continue developing our knowledge of inner speech. The more we know about its regulatory aspects, the more we will know about communication in sport. The sport setting is shown to be an ideal framework for the study of communicational processes and inner speech