Observació sistemàtica de la l'interacció primerenca: Els intercanvis comunicatius i lingüístiques en díades mare-bebé

Abstract

[cat] Des d'una perspectiva sociocultural i pragmàtica del desenvolupament, la comunicació i el llenguatge s'expliquen a partir de la interdependència entre les capacitats cognitives i d'aprenentatge de l'infant i les ajudes i oportunitats que aporta l'entorn sociocultural. La investigació realitzada va tindre com a principal objectiu analitzar mitjançant la metodologia observacional els intercanvis comunicatius i lingüístics que es produeixen entre díades mare-infant durant el segon semestre de vida, per tal d'identificar patrons comportamentals estables i les seues característiques en díades adult-infant. Es va realitzar un disseny d'estudi de casos avaluatiu de baixa intensitat LAG-LOG tot aplicant-lo al context natural. Els participants experimentals van estar quatre díades mare-infant de desenvolupament normal, les edats d'aquests últims oscil.laven entre 6 i 9 mesos d'edat quan es van començar les gravacions. Com a instrument de registre es va elaborar un format de camp amb un total de nou eixos com ara, Estat emocional, Postura, Participació en la comunicació i Producció comunicativa, referits als infants i Manifestacions emocionals, Estratègies de gestió comunicativa, Recursos comunicatius emprats, Contingut del llenguatge i Estratègies impulsores del desenvolupament de la comunicació i el llenguatge, pertanyents a les mares. Aquests eixos van agrupar tot un seguit d'unitats comportamentals amb diferents nivells de concreció. El programa informàtic d'anàlisi de la interacción GSEQ de Bakeman i Quera*, ens va permetre en l'anàlisi més molecular identificar patrons interactius i valorar la seua conformació com ara, l'actuació contingent de les díades o la pressa d'iniciativa dels infants. L'anàlisi més molar, va fer emergir patrons interactius comunicatius i lingüístics on les mares utilitzen estratègies com la sobreinterpretació o la imitació i, els infants, van augmentant la freqüència del seu comportament verbal. *Bakeman, R. i Quera, V. (1995). Analysing interaction: Sequential analysis with SDIS and GSEQ. New York: Cambridge University Press. (Ed. cast.: Análisis de la interacción: Análisis secuencial con SDIS y GSEQ. Madrid: Ra-Ma, 1996). En acabar, l'anàlisi global va fer explícit que una agrupación d'unitats d'observació facilita el procés per la correspondència entre els resultats. És a dir, l'anàlisi d'un nombre inferior d'unitats formades per la reagrupació de diferents comportaments ens ha permet obtindre els mateixos resultats esmentats als anteriors nivells. A partir d'aquests resultats i en un primer intent de definir la qualitat interactiva a partir de la conformació dels patrons interactius, s'estableix una classificació que va des d'una interacción comunicativa i lingüística Óptima fins a Desajustada passant per l'Eficaç i la Correcta.

[eng] "The systematic observation of early interaction: Communicative and linguistic exchanges in mother-baby dyads". From a socio-cultural and pragmatic point of view, communication and language are explained assuming the interdependence between child's cognitive and learning abilities and the help or chances arising in the socio-cultural environment. The research made aimed to analyse communicative and linguistic exchanges by observation method, in pairs mother-child in the second six months of life. This was done in order to identify balanced behaviour models and their features as adult-child pairs. An evaluative design of low intensity for the study of cases was carried out, LAG-LOG, and it was applied to natural context. The experimental participants were four mother-child pairs with normal development between 6 and 9 months of age. The reading instrument was a field format with nine axes such as: Position or Communicative Production referred to children,(.) Communicative Achievement Strategies, Communicative Resources Used or Strategies promoting communication and language development, belonging to mothers among others. Bakeman and Quera's* computer program to analyse interaction, GSEQ, allowed us to identify interactive models, in a more molecular analysis, and to value their shape such as contingent intervention of pairs or children's turn-taking. A more molar analysis gave rise to communicative and linguistic interactive models where mothers used strategies like over interpretation or imitation, and children increased their verbal behaviour frequency. In order to finish, the global analysis made clear that putting together observation units makes easy the process for the connection between results. That is, the analysis of a lower number of units, made up to regroup different behaviours, let us achieve the same results mentioned in the previous levels. Starting from these results and at a first attempt to define the interactive quality from interactive models shape, it is established a classification which ranges from a communicative and linguistic Optimum Interaction to a Wrong One going past the Efficient and Right Ones.