Els Infants com a ciutadans

Abstract

[cat] Aquesta tesi es divideix en tres parts. La primera incorpora el marc teòric i metodològic. S'analitzen els significats dels termes més centrals sobre els que versa. S'exposa el significat que es dóna al concepte d'infància i com es relaciona amb la noció de protecció i també qué s'enten per participació Es fa una incursió a la noció de ciutadania per vincular-la al propi paper que els infants tenen com a ciutadans en les societats actuals. Es fa una reflexió sobre la noció "interès superior de l'infant" per la seva vinculació amb totes les normatives i actuacions que es venen realitzant en les polítiques socials adreçades a la infància i també en matèria d'interpretació legislativa. Es presenta un ventall d'experiències existents on es mostra quin és l'estat de la qüestió en relació a iniciatives que propugnin la participació dels infants. Els fonaments metodològics sobre els que s'ha basat l'estudi han estat bàsicament de tipus etnografic i s'ha centrat en l'observació participant d'espais on els infants participen. S'han realitzat entrevistes en profunditat a adults on s'han contrastat experiències i analitzat els procesos, comportaments i sentiments que els desperta visualitzar els infants com a subjectes participants. Per a l'anàlisi i el redactat final s'ha partit del "mètode compartiu contrastant" (Glasser i Strauss, 1968) tot comparant un grup d'informacions obtingudes en un espai amb un altre grup d'informacions obtingudes en un altre espai. Es veu com encaixen les interpretacions del tema amb aquelles que s'havia obtingut dels actors estudiats, quines son les variacions entre tota la gamma de casos i estratègies que s'havien aconseguit, es realitza la seva classificació en un cos articulat de tipus i estratègies. Finalment, es presenta de manera ordenada en l'escriptura narrativa final. La segona part del treball es dedica a tota l'elaboració realitzada a partir de l'anàlisi de les dades en base a les diverses metodologies emprades. S'analitza quines són les condicions i els condicionants de la participació dels infants. Ha merescut una consideració especial l'edat, tot analitzant si aquesta influeix o no en la possibilitat de participar, i s'ha analitzat la limitació que representa el fet que els infants siguin "menors d'edat" sense capacitat d'obrar des d'una perspectiva jurídica. S'exposa quina és la visió que tenen els adults dels infants i el seu posicionament en front del fet de considerar-los com a persones a les que s'ha de tenir en compte. Es fa una anàlisi dels espais on els infants poden participar. Els espais són aquells que han pogut ésser coneguts i/o observats a partir del treball de camp. Són: la família, l'àmbit educatiu i el lleure. A causa de la riquesa del treball etnogràfic realitzat, en aquesta part, s'hi fa una exposició de l'etnografia força exhaustiva a fi i efecte de poder copsar "en directe" les diverses experiències. Aixi es fa més presents els infants amb les seves aportacions. S'inclou la valoració dels espais, per donar una petita visió sobre quines podrien ser les possibles metodologies més o menys adients per afavorir la participació dels infants. A la vegada, la plasmació de varis dels contextos etnogràfics fan possible que un altre investigador tregui les seves pròpies conclusions sobre les mateixes situacions observades. S'han modificat els noms de tots els personatges que intervenen en els relats. S'exposen les aportacions que poden fer els infants com a ciutadans. Es dedica una part a la relació dones/infants per haver-se produït sovint una relació entre els dos grups socials per no haver tingut la consideració social que els correspondria. A la tercera part, s'inclouen les conclusions, propostes i recomanacions i la bibliografía.

[eng] This thesis has the aim to identify children's participation in social life and to analyse how they can influence in new ways to participate. It exposes what is it to participate and what is children's interest to participate and what they understand as participation. Ethnography has been the main research method used as a mean to make children as much visible as possible in the process of the study. Ethnographic methodology has made possible to obtain more the understanding of "meanings" than the description of social events from the places were participation was occurring. It has been obtained as well the adult's vision with their direct contributions. The thesis is based also on research of bibliography, which has given more knowledge on the subject: Children as a social group and children as participants. The work is divided in three parts: The first one deals with the theory and the methodology that has been used and is divided in two chapters. Chapter one is dedicated to the theoretical framework. It analyses the meaning of the central subjects related to the study. In chapter two, dedicated to methodology, one can find the methodological pillars in which the study has been based. The second part exposes all the theories obtained from the data analysis. Chapter three analyses what are the conditions for children's participation. Chapter four is dedicated to analyse the places where children can participate. The spaces exposed are the ones, which have been known and/or observed from the fieldwork. The places treated are the following: family, education and free time. Due to the richness of the ethnographical work that has been done, the ethnography has been exposed in a pretty exhaustive way in order to be able to grasp "directly" the different experiences in where the researcher had the opportunity to participate. The names of all the subjects have been modified. Chapter five deals with what can be the contributions of children as citizens. The third part of the study includes the conclusions, proposals and recommendations and the bibliography.