La imatge de l'home còsmic com arquetipus de la saviesa humana. (El rerafons simbòlic de la psicologia filosòfica d'Abraham Maslow)

Abstract

[cat] La tesi mostra la presència d'un rerefons simbòlic (el de la figura imaginària de l'home còsmic) en el model contemporani d' “home autorealitzat" que ens ofereix la psicologia filosòfica d'Abraham Maslow (USA, 1908-1970). Òbviament, existeix una certa “descosmització” d'aquest home universal i creador en la psicologia de Maslow, podríem dir que existeix una certa tendència a la secularització i a la psicologització que amaga el profund arrelament de l'home autorealitzat en el món simbòlic que genera les diverses imatges d'home còsmic. Per això mostrem, sota l'entramat conceptual d'una terminologia psicosocial, la presència d'una xarxa d'esquemes, imatges i símbols iaomorfes de la genèrica figura simbòlica de l'home còsmic. Aquesta figuració ens ofereix una imatge molt optimista de l'home i del seu entorn, fent palès que el sentit suprem de la funció simbòlica és l'eufemisme actuant com a “principi-esperança”, l'horitzó-de-sentit, mític, ideal. La “personalitat creadora", de Maslow, s'analitza a la llum de les mateixes línies d'interpretació simbòlica que serveixen per a llegir d'altres figuracions que són precedents històrics del genèric "home còsmic”, mostrant així determinats isomorfismes estructurals.

Què podem concloure després del trajecte que hem fet al llarg d'aquest estudi? En primer lloc, que les figuracions d'home còsmic triades com a mostra (Patañjali, Upanishads clàssics, A. Maslow) poden ser analitzades de manera central des d'una perspectiva simbòlica i a la llum de la que hem considerat la seva imatge metafòrica central. Alhora, que totes tres figuracions, tan inqüestionablement diferents i amb semàntiques filosòfiques tan diverses, poden ser llegides des d'un rerefons d'isomorfismes simbòlics que els confereix uns "mínims" comuns I la creença en una suposada naturalesa humana; l'anhel existencial -ràpidament simbolitzat- d'esdevenir una totalitat plena i harmoniosa; i la necessitat, per tal de refermar i aconseguir els dos punts esmentats, d'eufemitzar simbòlicament tot allò que hi ha a l'existència de dolor, limitació, particularitat, contingència.

Aquest objectiu simbòlic de les figuracions de l'home còsmic (que no és únic però sí el que a nosaltres ens interessa) pot ésser analitzat, en la seva realització, des d'unes línies simbòliques que hem aportat i utilitzat posant de manifest la seva fertilitat interpretadora: la línia caiguda-exaltació (que és objecte d'eufemització, perquè representa la limitació i la diferència); la línia impuls natural-activitat conscient, que és el fonament de la interiorització com a connexió amb la pròpia natura humana o potencial i que genera el predomini de les imatges del descens i en general del règim nocturn de la imaginació simbòlica; i la línia interiorització-expansió que ens mostra tota la gamma simbòlica de "l'espai de les vivències". Alhora, l'orientació de l'expansió genera l'ús d'imatges i esquemes de la imaginació simbòlica pertanyents a la verticalitat, al caràcter solar i, en general, al règim diürn de la imaginació, confirmant-nos en què el món simbòlic tendeix a relacionar-ho tot en un únic cercle significatiu, i que en això resideix la seva riquesa i la seva limitació: tendeix a la síntesi final i a la visió de conjunt.

En definitiva, al llarg del trajecte d'aquesta tesi hem vist com l'home còsmic, en tant que símbol humà per excel.lència, ens posa de manifest els següents punts:

1.- Una reflexió sobre l'àmbit simbòlic, les seves possibilitats, funcions i limitacions.

2.- Queda mostrat l'home còsmic com a projecció simbòlica del nostre anhel d'una totalitat que no som, però a la qual hi tendim.

3.- El simbolisme de l'home còsmic apunta a la transcendència, allò que no es pot nomenar ni "posar damunt la taula".

4.- En aquest món simbòlic es desenvolupa un espai imaginari, unitari i complet, on tot està relacionat i on és possible realitzar allò impossible (la utopia).

5.- Se'ns mostra un catàleg variat de maneres d'eufemitzar, posant de relleu la funció eufèmica com la funció per excel.lència de la imaginació simbòlica.

6.- En tant que horitzó utòpic de sentit, emmarca, impulsa i orienta projectes vitals, individuals o socials, d'autotransformació o/i de canvi social.

7.- Alhora, aquesta utopia és font de tota una diversitat de dissenys axiològics possibles (amb les seves implicacions filosòfiques).

8.- Ens posa de relleu que darrera els horitzons utòpics de sentit alena, no sols l'eufemisme pur, sinó també el "principi esperança". És a dir, si l'home és un "animal simbòlic" vol dir que mai no podrà/voldrà renunciar a l'esperança.

9.- La psicologia filosòfica d'Abraham Maslow és un testimoni contemporani d'aquesta tendència humana cap al valor totalitzador i els horitzons de sentit, així com cap a l'esperança i l'esforç envers la transformació o millora de l'home. Aquesta recerca de l'home autorealitzat, o universal i creatiu, conté i implica mixtificacions i paranys, però també, per què no?, esperances.

[eng] The thesis proves the presence of a symbolical background (that of the imaginary figure of the cosmic man) in the contemporary model of the "self-realized man” as shown in the psychological philosophy of Abraham Maslow {USA, 1908-1970).There is undeniably a certain "descosmiczation" of this “universal man” and creator in Maslow's psychology. We could date that there is a tendency towards secularizing and psychologizing that lies behind the symbolical world where the self-realized man is rooted, thus generating the various images of the cosmic man. We hence prove that under the conceptual framework of a psychological terminology, there lies the presence of an actual network of schemes, images and isotope symbols of the generic and symbolical figure of the cosmic man. This figure as such, casts a very optimistic picture of man and his environment, clearly showing that the ultimate meaning of the symbolical function is euphemism, acting as an "auspicious principle", the mythical and ideal perspective of meaningfulness. Maslow's "creative personality" is herein analysed by the light of the very lines of symbolical interpretation used to interpret other earlier figurations, forerunners of the generic "cosmic man”, thus showing certain structural isomorphisms.