Impacte de la Sindrome d'Apnea-hipoapnea Obstructiva del Son en l'obesitat greu - Impact of Obstructive Sleep Apnea in Severe Obesity

Abstract

[cat]El pacient obès mòrbid candidat a cirurgia bariàtrica (CB) és un model ideal extrem que permet estudiar la Síndrome d’apnea-hipoapnea obstructiva del Son (SAOS) i les seves conseqüències cardio-metabòliques, associades o no a la pròpia obesitat. Resulta també interessant investigar si existeix alguna manera d’optimitzar la detecció dels pacients que pateixen una SAOS greu abans de la cirurgia per agilitzar el seu maneig respiratori peri-operatori. I també falta per conèixer l’efecte de la CB sobre la resolució de la SAOS. PRIMER TREBALL: Hipòtesis: La presencia d’una SAOS se associa a un pitjor perfil metabòlic en els pacients amb obesitat mòrbida. Metodologia: Estudi prospectiu transversal de cohorts en 159 pacients inclosos de manera consecutiva en el programa de CB. La SAOS es defineix amb un índex d’apnea-hipoapnea (IAH) >=15 events/hora mitjançant una polisomnografia intrahospitalària (PSG). Les determinacions analítiques, antropomètriques i pressió arterial es van recollir el matí següent a la PSG. La síndrome metabòlica (MetS) es defineix en base als criteris modificats de la National Cholesterol Education Program Adult Treatment Panel III. Resultats: La SAOS es molt prevalent: 98% (IAH ≥5 events/h). Els pacients amb SAOS presenten més MetS que els pacients sense SAOS (70% vs 36%, p 0.001). A mesura que augmenta la gravetat de la SAOS, el perfil metabòlic progressivament empitjora. L’IAH se associa amb la majoria de components metabòlics independentment. La presencia de SAOS quasi triplica l’odds ratio de presentar MetS (2.8, 95% CI 1.3–6.2; p0.009) després d’ajustar per edat, sexe i IMC. SEGON TREBALL: Hipòtesis: En pacients candidats a CB es pot construir un model predictiu per detectar una SAOS greu basant-se en variables clíniques senzilles evitant la necessitat de realitzar un estudi reglat de son. Metodologia: igual que el primer treball. Variable dependent: SAOS greu definit com un IAH >= 30 events/hora mitjançant PSG. Variables independents potencialment predictives: antropomètriques i clíniques en el primer model i afegint dades de la pulsi-oximetria (índex de dessaturació d’oxigen >=3%, ODI3%) en el segon model. Resultats: La aplicació del model descarta el 45% dels pacients de forma ràpida i segura: el 15% amb paràmetres clínics (edat, diàmetre cintura, pressió arterial sistòlica e apnees nocturnes objectivades) i el 30% restant afegint l’ODI3%. Els valors predictius del model son: Se 91%, Sp 90%, VPP 92%, VPN 89% i precisió global 0.90 (95% CI 0.84 - 0.94). TERCER TREBALL Hipòtesis: En pacients amb obesitat mòrbida i SAOS, la pèrdua de pes post-quirúrgica no sempre determina la curació de la SAOS. Metodologia: Estudi de dades aparejades intra-subjecte: avaluar la presencia/gravetat de la SAOS pre i post-CB. Els pacients amb un IAH preCB >15 events/hora van ser revaluats 1 any post-CB (n=59). Resolució de la SAOS si IAH postCB <5events/hora i milloria si (IAH preCB – IAH postCB)/IAH preCB >= 0.5. Resultats: La pèrdua ponderal un any post-CB es relaciona amb una milloria significativa de la SAOS en la gran majoria dels pacients (88% presenten un IAH postCB <30); no obstant, la presencia d’una SAOS moderada (IAH postCB 30-15) persisteix en un 27% i la resolució completa només en un 19% (IAH postCB <5). Una reducció significativa de l’IMC postCB no reflecteix necessàriament una reducció significativa de l’IAH postCB en tots els casos. CONCLUSIONS La SAOS s’associa amb un pitjor perfil metabòlic en el pacient obès mòrbid candidat a CB independentment de l’edat, el sexe i l’adipositat central. El modelo de predicció proposat podria ser una eina inicial molt útil per detectar precoçment la SAOS greu en programes multidisciplinaris de CB. La pèrdua ponderal post-CB a l’any de seguiment suposa una milloria significativa de la gravetat de la SAOS en la majoria dels pacients. Però més de una tercera part continuen presentant una SAOS residual de caràcter lleu-moderada malgrat haver assolit la pèrdua ponderal optima.

[eng]Morbidly obese (MO) patients submitted to bariatric surgery (BS) can be an ideally extreme model to investigate the association between obstructive sleep apnea (OSA) and its cardio-metabolically consequences related or not to severe obesity. A systematic OSA screening before BS should be an optimal recommendation; however there is still no reliable way to detect this condition without an objective sleep study. It is also becoming a major healthcare challenge to better understand the specific BS outcomes on OSA severity after one-year follow-up. This thesis consists of 3 related works. The first 2 works were derived from a prospective multicentre cross-sectional study in 159 consecutive subjects before BS. OSA was defined as an apnoea/hypopnoea index(AHI) ≥15 events/hour by an overnight polysomnography. Anthropometrical, blood pressure and fasting blood measurements were obtained the morning after. Metabolic syndrome (MetS) was defined according to National Cholesterol Education Program Adult Treatment Panel III modified criteria. The first work analyzed the association between OSA and MetS regardless of severe obesity. The second work attempted to find a simple predictive model to detect those patients suffering from severe OSA before BS using clinical parameters and pulse oximeter data. The last work was obtained from a previous retrospective sleep database where 61 patients with OSA diagnosis done before BS were revaluated one year after surgery. The overall main results were the following: OSA was associated with a more severe metabolic profile in MO patients, independent of age, sex, and central adiposity and smoking. The proposed two-step predictive model based on clinical parameters +/- pulse oximeter data could be a useful first screening tool to detect those patients suffering from severe OSA before BS avoiding more complex sleep studies and optimizing sleep unit resources. Bariatric weight loss resulted in significant OSA improvement after medium-term follow-up in most patients, but some of them persisted having residual OSA although they achieved optimal weight loss.