Recepción de los textos clásicos grecolatinos en el aula: la minificción como alternativa didáctica [TFM]

Abstract

[cat] L'interès de l'estudi sorgeix de la necessitat d'analitzar el grau d'acceptació i comprensió de minificcions que inclouen referents d’obres clàssiques grecollatines en un grup d'estudiants de secundària a Xile, amb la finalitat de determinar si la minificció pot ser una alternativa didàctica que contribueixi a la formació literària dels aprenents. S’ha utilitzat una metodologia de disseny mixt amb tendència a l'anàlisi qualitativa sobre el quantitatiu. El grup d'informants que constitueix la mostra va estar conformat per 42 estudiants, sobre els quals es van indagar les seves preferències lectores, coneixement i comprensió dels referents grecollatins dins de les minificcions, així com la seva percepció de les sessions de llenguatge, per mitjà d'instruments que es van aplicar per via web. Els resultats van desvetllar que és possible i eficaç, l'ús i treball didàctic amb minificcions a l'aula, doncs aquesta modalitat és acceptada en la mesura que és compresa. Els participants van assenyalar la importància de l'herència cultural de les obres clàssiques grecollatines encara que senten que aquestes no es vinculen amb la realitat i els seus referents immediats. Això últim va revelar la profunditat de la crisi de les humanitats que es viu a l'aula de llenguatge. Les conclusions més significatives assenyalen que les minificcions són textos complexos, pels seus recursos i referents, per als adolescents. La dificultat per comprendre-les rau en l'escàs coneixement que els adolescents posseeixen de les obres sobre les quals es basen. Així mateix els beneficis jeuen en el repte que impliquen aquests referents i en l'interès d'incrementar el seu intertext en relació amb les obres específiques incloses en les creacions minificcionals. [ES] El interés del estudio surge de la necesidad de analizar el grado de aceptación y comprensión de minificciones que incluyen referentes a obras clásicas grecolatinas en un grupo de estudiantes de secundaria en Chile, con el fin de determinar si la minificción puede ser una alternativa didáctica que contribuya a la formación literaria de los discentes. Se utilizó una metodología de diseño mixto con tendencia al análisis cualitativo sobre el cuantitativo. El grupo de informantes que constituye la muestra estuvo conformado por 42 estudiantes, sobre los que se indagó sobre sus preferencias lectoras, conocimiento y comprensión de los referentes grecolatinos dentro de las minificciones; su percepción de las sesiones de lenguaje, por medio de instrumentos que se aplicaron por vía web. Los resultados desvelaron que es posible y eficaz, el uso y trabajo didáctico con minificciones en el aula, pues la modalidad es aceptada en la medida que es comprendida. Los participantes señalaron la importancia de la herencia cultural de las obras clásicas grecolatinas aunque sienten que estas no se vinculan con la realidad general. Esto último reveló la profundidad de la crisis de las humanidades que se vive en el aula de lenguaje. Las conclusiones más significativas señalan que las minificciones son textos complejos, por sus recursos y referentes, para los adolescentes. La dificultad para comprenderlas se funda en el escaso conocimiento que poseen los adolescentes de las obras sobre las que se basan. Asimismo los beneficios yacen en el desafío que implican y el interés de incrementar su intertexto sobre las obras específicas citadas en las minificciones.

[eng] The concern of the study arises from the need to analyze the degree of acceptance and understanding about the minifictions presented to a group of Chilean high-school students. The purpose is to determine whether minifiction can be used as a didactic alternative to increase the literary education of the learners. These minifictions included referents about the Greco-Roman classics. The methodology employed was based on a mixed design model showing a tendency towards the qualitative analysis over the quantitative. The sample of the study was constituted by group of 42 students who were asked, by means of internet tools, about their reading preferences, knowledge and understanding of the Greco-Roman classics, and also asked about their perception of the language sessions. The results revealed that the use and didactic process of minifiction in the classroom is achievable and effective since the modality is accepted as far as it is understood. The participants recognized the importance of the cultural inheritance of the Greco-Roman classics, although they felt that these did not relate with the general reality. The latter informs about the depth of the crisis that humanities live in the language classroom. The most significant conclusions pointed that minifictions are seen as complex texts for the teenagers due to its resources and referents. The difficulty to understand them was based in the lack of knowledge that the students have about the texts that were introduced. Likewise, the benefits lie in the challenge that the texts imply, and therefore the interest to enhance the intertext of the specific literary classics contained in the minifictions.