Industrialització i caciquisme al Berguedà 1868-1907

Abstract

[cat] El caciquisme en el període de la Restauració ha estat àmpliament estudiat. Aquest fet ha permès una interpretació global, majorment a partir de l’establiment del sufragi universal (1890), amb algunes diferències geogràfiques i cronològiques. Sense qüestionar aquesta interpretació, l’estudi de la microhistòria permet aportar algunes matisacions. Aquesta tesis pretén presentar les característiques del caciquisme al Districte Electoral de Berga en el període 1868-1907. A partir de la segona meitat del segle XIX, en la segona fase de la industrialització catalana, essent insuficient el carbó autòcton, es va recórrer a l’energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Cardener. En el curs del Llobregat al seu pas per aquest Districte, sempre deprimit, s’establiren fàbriques de riu, la majoria de les quals es van beneficiar de l’estatus de colònia. Els industrials establerts es convertiren en els nous cacics que exerciren un poder absolut en tots els ordres. El frau electoral constant, fou una conseqüència d’aquest caciquisme, nou al territori, que va convertir als antics cacics en els seus agents electorals. Dominat políticament cada un d’ells el territori en el que tenien els seus interessos precisaven exercir la seva influència davant dels successius governs centrals, per la qual cosa van intervenir directament en les eleccions legislatives. Resum de les eleccions legislatives: 1876. els lliberals locals, ofereixen l’acta al general Martínez Campos que la deriva al seu col•laborador, el general Bonanza, sense eleccions; 1879. Els cacics locals tornen a presentar a Bonanza, però els germans Rosal, amb interessos fabriles, agraris, ramaders i forestals, aconsegueixen amb l’aprovació de Martínez Campos que l’acta sigui per Duran i Bas; 1891. Els locals tornen a presentar al lliberal Bonanza, però els Rosal presenten al també lliberal Marín. Fou proclamat Bonanza, però finalment l’acta va ser per Marín; 1884 i 1886, Rosal aconsegueix l’acta pel lliberal Marín amb el vot dels carlistes i clergues, integristes inclosos; 1891. Sufragi universal. Els carlistes presenten al seu cap, Llauder que obté l’acta. Rosal abandona a Marín i no intervé aparentment; 1893. L’acta és per Marín, passat ara als conservadors i presentat pels lliberals contraris a Rosal; 1896 Agustí Rosal presenta al seu germà Antoni, l’acta fou per Marín, però no va ser aprovada; 1898, els lliberals locals aconsegueixen l‘acta per Joan Ferrer Vidal, contra Rosal. L’acta tampoc fou aprovada; 1899. Enfrontament entre industrials pel traçat del ferrocarril i els interessos miners: Rosal contra L. G. Pons Enrich, recolzada per Olano. Rosal y Pons es rellevaran fins l’any 1907. En aquestes eleccions l’acta fou per Rosal; el 1901 per Pons; el 1903 per Rosal i el 1905 per Pons; 1907. Eleccions de Solaridad Catalana. El Comitè d’aquest moviment, va assignar l’acta de Berga als carlistes en la persona de Bordas i Flaquer. Antoni Rosal es va retirar i Pons va representar l’antisolidaritat. L’acta fou per Bordas. El desembre de 1909, morí prematurament Agustí Rosal Sala, conegut al seu temps com “el Gran Cacic”. El caciquisme va entrar en una nova etapa.

[eng] The aim of this thesis is to present the characteristics of caciquism in the electoral district of Berga in the period from 1868 to 1907. From the second half of the 20th century onwards, due to the insufficiency of domestic coal, they resorted to hydraulic energy from rivers Llobregat, Ter and Cardener. River factories were established along the course of river Llobregat on its way through this electoral district, always depressed, and most of them got a colony status. The industrialists became the new caciques. Electoral fraud was a consequence of caciquism. Summary of legislative elections: 1876. The local liberals offer the act to general Martínez Campos who, in turn, gives it to his partner, general Bonanza, without elections; 1879. Bonanza is put forward again by the local caciques, but Rosal brothers, who had manufacturing, agrarian, farming and forest interests, succeeded in giving the act to Durán y Bas, with Martínez Campos’ approval; 1891. The liberal Bonanza is put forward by the locals again, but Marín, also a liberal, is put forward by the Rosals. Although Bonanza was elected, the act was eventually given to Marín; 1884 and 1886, Rosal gets the act for the liberal Marín, with votes from carlists and priests, fundamentalists included; 1891. Universal suffrage. Carlists put their leader forward, Llauder, who gets the act. Rosal deserts Marín and apparently he does not intervene; 1893. Marín, who is on the conservative side now, gets the act and is put forward by the liberals, who were contrary to Rosal; 1896. Agustín Rosal puts his brother Antonio forward, Marín gets the act although it was not approved; 1898. The local liberals get the act for Juan Ferrer Vidal, against Rosal. The act was not approved neither; 1899. Conflict among industrialists over the railway line and mining interests: Rosal against L.G.Pons Enrich, supported by Olano. Rosal and Pons take turns until 1907. In these elections Rosal got the act; in 1901 Pons got it; in 1903 Rosal got it and in 1905 Pons got it; 1907. Elections in the Catalan Solidarity Party are held. The committee of this movement assigned the Berga Act to carlists, in the person of Bordas y Flaquer. Antonio Rosal disengaged and Pons represented anti-solidarity. Bordas got the act