La por a escriure, la por a exposar-se

Abstract

Aquest treball neix de la inquietud pròpia de trobar-me en la dificultat de deixar llegir els textos literaris que he anat escrivint al llarg dels anys. Plantejo aquesta incapacitat des de diversos aspectes personals, com escriure a partir de l'experiència pròpia i, sobretot, de l'experiència de l'escriptura femenina. És a partir de l'estudi de la por a escriure que em vaig sentir plenament identificada amb els diversos problemes que les dones s'han trobat a l'hora de publicar la seva obra i, per això vaig començar a fer aquest estudi per tal de superar aquesta problemàtica. La investigació va començar amb l'estudi de la genealogia femenina pròpia, la de les dones de la meva família i descobrir que jo sóc hereva d'aquesta creativitat femenina, per a mi desconeguda fins al moment de fer el treball, en què he descobert com aquesta dificultat d'exposar l'experiència pròpia ve de lluny, de la manca d'acceptació d'aquesta experiència i en la manca d'educació de les dones que m'han precedit. He descobert que en només cent anys les dones de la meva genealogia van partir de l'analfabetisme total a la universitat com és el meu cas. Diferents generacions de dones exemplificades en la meva família que es poden extrapolar a la de totes les dones del segle XX i XXI. Vaig concloure que aquesta creativitat que posseïm es troba en elles però igual que elles encara ara no ens sentim valorades i sobretot encara no ens sentim animades a desenvolupar-la d'una manera natural.

Analitzo la meva vida, els somnis que tenia de jove i la mena de menyspreu per la meva obra personal que jo mateixa m'imposava. D'aquesta manera faig un repàs de tota la meva obra escrita, la majoria inèdita perquè creia que no tenia interès, tenia por de la crítica, però sobretot tenia por de mi mateixa. Em faltava l'autoritat femenina que les nostres mares no ens han transmès perquè sempre se'ls havia negat. Ens faltaven referents d'altres dones, d'altres escriptores i ens faltava l'ordre simbòlic de la mare que ens esperonés a ser creatives.

Així mateix en el treball faig un repàs de gairebé vint-i-cinc anys d'escrits dispersos que comprenen diaris personals, poemes, contes i una novel•la inacabada. També faig un repàs de la meva biblioteca personal, plena d'autores, de novel•listes i escriptores que em van guiar i m'estan guiant encara i que van ser els referents que m'han impedit de plegar d'escriure en molts moments que em creia que no tenia res a dir.