Pràctiques dialògiques a l’Educació Secundària

Abstract

[cat] Aquesta tesi planteja un estudi on s’analitza de quina forma s’ha construït la trajectòria acadèmica i el Jo acadèmic de nois i noies d’un centre d’educació secundària, que implementa actuacions educatives d’èxit fonamentades en el diàleg igualitari amb tota la comunitat. L’estudi se centra en la comprensió del fracàs escolar des d’una dimensió comunitària. En aquest context recollim les evidències que mostren com el diàleg igualitari amb tota la comunitat genera un context transformador que incideix en les trajectòries educatives i el Jo de l’alumnat d’educació secundària i en la transformació del seu cos de creences quant a les seves competències acadèmiques i possibilitats de futur. L’estudi s’ha desenvolupat des de la Metodologia Comunicativa, a través d’una revisió de la literatura científica i un treball empíric de naturalesa qualitativa i comunicativa. En la realització del treball empíric s’ha pres com a context un institut d’educació secundària que és Comunitat d’Aprenentatge des del curs 2008/2009. L’institut desenvolupa actuacions educatives d’èxit fonamentades en la teoria de l’Aprenentatge Dialògic. L’institut es troba situat en un barri amb un nivell socioeconòmic baix, i acull alumnat gitano i d’origen immigrant. L’absentisme, l’abandonament prematur i la manca de graduats eren problemàtiques a les quals s’enfrontaven dia a dia al centre. Davant d’això un grup de professorat decideix impulsar el procés de transformació en Comunitats d’Aprenentatge. Actualment els resultats mostren una reducció de l’absentisme, l’augment de graduats i alumnes que accedeixen a l’educació post obligatòria, fins i tot al batxillerat. D’acord amb aquest context, hem recollit dades al camp mitjançant relats comunicatius de vida a alumnat, entrevistes en profunditat a professorat, grup de discussió amb mares i observacions comunicatives. El procés d’anàlisi ha incorporat totes les veus, tot i que ens hem centrat en les aportacions de l’alumnat de segon cicle de l’ESO per aprofundir en les seves trajectòries acadèmiques. D’alguns dels resultats obtinguts destaquem com les actuacions educatives promouen un context d’ajuda mútua, on l’alumnat que més ho necessita empra la demanda d’ajuda com a mecanisme per afrontar les dificultats i se sent més capaç acadèmicament. L’alumnat que ajuda incrementa la seva valoració i la seva autoeficàcia percebuda, ja que sent que els seus altres significatius els perceben com a bons estudiants. Un dels sistemes de suport que més ajuda a l’aprenentatge és el discurs on les persones es posicionen des del diàleg igualitari. Hem identificat tres formes en les quals el discurs actua com ajuda: el feedback en el procés d’aprenentatge, l’explicitació d’expectatives positives i la transmissió de sentit. Aquestes augmenten l’autoeficàcia percebuda de l’alumnat en relació a una tasca i incideixen en el sistema de creences sobre les seves possibilitats de futur. Les tertúlies literàries dialògiques i els grups interactius generen un espai solidari cap als seus iguals, incideixen en la seva confiança i en relació al grup. Aquestes actuacions construeixen un entorn segur per poder ser i reafirmar-se davant dels altres. El voluntariat té impacte en l’increment del seu rendiment acadèmic i promou que l’alumnat s’esforci més per tal de demostrar la seva millor versió i ser considerat pel voluntari com alumne llest i capaç. Els resultats suggereixen la necessitat d’equilibrar la dimensió disciplinar i la pedagògica a secundària. El context escolar és un espai on l’alumnat elabora qui és avui, però també qui pot arribar a ser demà en interacció amb els altres significatius. Els resultats de l’estudi ens mostren com les actuacions educatives, mitjançant el diàleg igualitari amb tota la comunitat, transformen el context educatiu, incidint en aquells suports que es donen en aquestes interaccions que influencien i condicionen les trajectòries dels nois i les noies.

[eng] This doctoral dissertation presents a study which examines how teenagers have evolved in academic terms and built their academic self in the context of a secondary education school where successful educational actions, based on an egalitarian dialogue with the community, are implemented. The study has been developed through Communicative Methodology introducing a literature review and empirical work. I have focused on a secondary school which is a Learning Community since 2008/2009. It is situated in a low SES neighbourhood and it takes in Roma and migrant students. Absenteeism, drop out and lack of graduates were some of difficulties of the school. Faced with these problems, the teachers decided to transform the school into a Learning Community. Thanks to this change, nowadays results show less absenteeism, the increase of graduates and the fact that more students access postsecondary education. In this context, I have collected data from communicative daily life stories by students of 4th grade of compulsory secondary education, from in-depth interviews with teachers, as well as from a discussion group with mothers and communicative observations. The analysis process has taken into account all voices, but I have focused on contributions by students on the last years of compulsory secondary education to examine their academic evolution in detail. Results show how successful educational actions promote a context of mutual help where students, who have learning problems, ask for help as an empowering mechanism to face difficulties to improve in their academic performance. On the other hand, those students who help others increase their own self-efficacy perception, because they feel that significant others see them as good students. Speech is one of the keys to support this learning environment in three different ways: as feedback on the learning process, as clarification of positive expectations and as logical rationalization of the whole process. As a result, students’ self-efficacy perception in relation to their tasks and the beliefs of future possibilities increase. Dialogical Literacy Gatherings and Interactive groups promote a caring meeting place between peers, which influences confidence in the self and in the group. In addition, the involvement of volunteers in the classroom raises academic achievement and it enables students to do their best in order to show that they are smart and competent in academic issues. Finally, results evidence how educational actions through an egalitarian dialogue with the community transform the educative context, particularly the support given in these interactions which influence and condition teenagers’ schooling evolution.