Creació d’un banc del temps per a la reinserció social de les (ex)recluses

Abstract

L’estiu de 2013 vaig tenir l’oportunitat de formar part d’un projecte d’aprenentatge servei d’educació física i intervenció socioeducativa al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona. Va ser una experiència excepcional, que em va permetre compartir la realitat d’aquestes dones i que va resultar ser determinant a l’hora d’escollir la temàtica del treball de fi de grau. D’altra banda, com que al llarg dels estudis del Grau de Criminologia ha quedat palès que la situació actual del criminòleg pel que fa al seu àmbit de treball no és la més idònia, he volgut contribuir en la creació de noves vies d’aplicació d’aquesta disciplina, cercant una actuació alternativa que a la vegada contribueixi al progrés social per a un dels col·lectius més oblidats dins la presó, les dones, en un dels moments més difícils del pas per aquesta: el retorn a la llibertat. La necessitat de crear una eina per a facilitar tot aquest procés obre les portes a noves vies des d’una perspectiva innovadora. El procés de construir una nova vida després de la presó sovint és difícil, ja que implica trencar amb vells lligams i construir-ne de nous (Baskin & Sommers, 1998, citat a Alós-Moner, Esteban, Miguélez, Alcaide & López, 2011), però encara ho pot ser més quan es tracta d’un col·lectiu minoritari dins d’aquesta institució. A més, cal tenir en compte la mala conjuntura socioeconòmica actual, que afecta negativament les possibilitats d’inserció laboral d’aquelles persones que estan sota una mesura judicial (Faura & Sancho, 2011). Per tant, calen més eines que ajudin a la reinserció social i, preferiblement, amb un baix cost econòmic. En aquest sentit, el banc del temps és una eina que, sense necessitat de disposar de recursos econòmics, brinda l’oportunitat d’entrar en contacte amb una àmplia xarxa de persones i que, per tant, aplicat al col·lectiu de les (ex)recluses els pot oferir la possibilitat de crear nous vincles socials. Aquesta és una perspectiva que val la pena explorar perquè s’ha comprovat que “el suport social esdevé fonamental sobretot en el moment de sortida de la presó” (Bales & Mears, 2008, citat a Alós- Moner et al., 2011, p.21). Per tot això, el treball que plantejo proposa la creació d’un programa totalment nou per a millorar el dia a dia de les (ex)recluses en el procés de retorn a la societat, mitjançant l’intercanvi de temps i l’explotació de les habilitats personals de cadascuna. La hipòtesi de què el treball parteix és, doncs, que és possible crear un banc del temps aplicat a les (ex)recluses i que aquest banc del temps pot ser una eina eficaç per a la lluita contra l’exclusió social (Seyfang, 2003b, 2003a, 2004, citat a Gregory, 2013)...