Gent gran i autodeterminació, la respectem o tendim al paternalisme?

Abstract

La recerca que aquí es presenta ha estat realitzada en el marc del grau de treball social, per una estudiant de quart curs, tracta sobre l’autodeterminació de les persones grans i quina és l’actitud que prenen els treballadors socials envers aquesta, si es tendeix a un cert paternalisme o pel contrari no es fa. S’ha realitzat amb la participació de treballadors socials i persones grans del municipi de Manlleu. El principal objectiu que s’ha pretès ha estat conèixer com s’aplica aquest dret a l’autodeterminació i quins són els dilemes ètics que sorgeixen al voltant d’aquest, al mateix temps que a partir d’analitzar aquests dilemes poder veure en quina posició es situen els treballadors socials en les seves actuacions, d’igual manera que analitzar on situen els límits de la pròpia determinació de la persona, així com conèixer les mesures legals que hi ha per promoure l’autonomia i autodeterminació d’aquestes persones. Aquest estudi, de caràcter qualitatiu, s’ha realitzat a través d’entrevistes a quatre professionals i quatre persones grans que s’han escollit intencionadament, sent cada un provinent d’un servei diferent, d’igual manera que les persones grans, cada una vinculada a un d’aquests. D’aquesta manera s’ha pogut veure la importància que es dóna a aquesta autodeterminació, però que alhora de ser respectada genera certs conflictes als professionals, sobretot quan el fet de garantir-la suposa treure drets a les persones del voltant. Autodeterminar-se no significa no pensar en els altres, sinó que és a través de les dependències que existeixen procurar poder fer el que un vulgui. Així doncs, des del treball social s’ha de buscar potenciar la capacitat de la persona per determinar-se de manera informada, acompanyant-la en els processos pels que passi i buscant fer-la la impulsora del propi procés personal.