Grooming i jerarquia en macacos de Barbaria (Macaca Sylvanus). Una aplicació del model de Seyfarth

Abstract

[cat] La present tesi estudia la relació entre el “grooming” i la jerarquia, a partir de la contrastació del model de Seyfarth (1977), amb dades obtingudes mitjançant un estudi empíric en macacos de Barbaria (Macaca sylvanus) realitzat a La Vallée des Singes (França). Seyfarth va proposar un model per explicar com principis relativament simples que governen el comportament dels individus (les conductes afiliatives de grooming) poden ser utilitzats per explicar aspectes més complexos de l'estructura social (la jerarquia d'un grup). l'autor va plantejar uns components i unes funcions per determinar com els paràmetres atracció cap a individus de rang alt, atracció cap a familiars i la competència per fer grooming als companys condicionen el grooming. D'acord amb el model, les femelles són atractives segons el benefici que poden oferir. Aquesta premissa comporta que les femelles de rang més alt siguin més atractives que la resta, per la qual cosa les femelles intentaran maximitzar el temps que passen interactuant amb aquelles situades a la part alta de la jerarquia. L'autor també considera la preferència de les femelles per establir relacions de grooming amb les seves parentes, i entre les femelles de rangs propers. Els resultats obtinguts al nostre estudi, però, no són del tot coincidents amb les hipòtesis de Seyfarth. Les femelles de rang més alt no dedicaven més temps a les conductes de grooming que la resta de femelles, i tampoc realitzaven grooming més freqüentment, com proposava Seyfarth. Les dades relatives a les altres assumpcions del model indicaven una major implicació de les femelles de la part baixa de l'estructura jeràrquica, especialment, quan aquestes interactuaven amb femelles de rangs alts. Altres aspectes del comportament de grooming tampoc són consistents amb el model de Seyfarth de l'atracció per als individus de rang alt. L'estudi també va analitzar la localització de tes interaccions de grooming per comprovar si aquesta depenia de la diferència de rang de les femelles participants en la interacció. Les femelles de rangs adjacents dirigien les conductes de grooming a aquelles parts del cos no vulnerables. Tanmateix, les interaccions entre femelles de rangs allunyats no podien ser vinculades a la necessitat de protecció de les parts del cos més sensibles, ja que no es realitzaven específicament en aquestes parts del cos. La investigació realitzada ha permès contrastar el model de Seyfarth, però també s'han volgut assolir els següents objectius: 1} ampliar el coneixement de les funcions de la conducta afiliativa, 2) avançar en el coneixement dels factors que determinen la jerarquia i la funcionalitat de cada un d'ells, i 3) determinar si l'estructura jeràrquica pot estar vinculada amb alguns factors de la distribució de grooming, Els resultats obtinguts ens han dut a suggerir la necessitat d'incorporar altres paràmetres (com la mida del grup, l'edat del seus membres, i el context) al model de Seyfarth. La inclusió d'aquests paràmetres no només permetria una millor caracterització dels grups d'estudi, sinó també una millor descripció del patró de distribució de grooming dels individus del grup en qüestió. Paral·lelament, també podrien ser utilitzats com una eina per a l'avaluació de l'estat del grup, fet que milloraria el coneixement d'aquest i facilitaria la possible aplicació de mesures correctores, tant en individus mantinguts en captivitat com en grups en llibertat. Les dades recollides en la investigació realitzada i les informacions aportades han generat noves hipòtesis i incògnites a resoldre en futurs treballs.

[eng] This thesis examines the relationship between grooming and hierarchy, based on the verification of Seyfarth's model (1977), using data obtained from an empirical study on Barbary macaques (Macaca sylvanus) held in La Vallee des Singes (France). Seyfarth proposed a model to explain how relatively simple principles that govern the behavior of individuals (grooming affiliative behavior) can be used to explain more complex aspects of the social structure (the hierarchy of a group). The author suggested components and functions to determine if parameters such as attraction to high-ranking individuals, attraction to close genetic relatives and competition for grooming partners are to condition grooming behavior. According to the model, females are attractive as they can offer benefits to others. This assumption implies that high-ranking females are more attractive than others, so females will attempt to maximize the time they spend interacting with those located at the top of the hierarchy. The author also considers the females' preference for grooming their relatives and those females occupying adjacent ranks. The results obtained in our study, however, are not quite matching Seyfarth's assumptions. Highranking females didn't spend more time grooming than other females, nor grooming more frequently, as proposed by Seyfarth. Data concerning other assumptions of the model indicated a greater involvement of low-ranking females, especially when they interacted with high-ranking females. Other aspects of grooming behavior are not consistent with Seyfarth's model of rank-related attractiveness. The study also analyzed the location of grooming Interactions. We wanted to test whether this difference depended on the females' ranks involved in the interaction. Females of adjacent ranks directed grooming to those parts of the body that are not vulnerable. However, interactions between low-ranking and high-ranking females could not be linked to the need to protect the most sensitive parts of the body, since it is not performed specifically in these body parts. This research has allowed us to compare the model Seyfarth, but we also wanted to achieve the following objectives: 1) to increase the awareness of the affiliative behavior functions, 2) to gain more knowledge of the factors that determine the hierarchy and the functionality for each of them, and 3) to determine whether the hierarchical structure can be linked to some factors of grooming distribution. The results have led us to suggest the need to incorporate other parameters (such as group size, the age of its members, and the context) into Seyfarth's model. The inclusion of these parameters not only would allow a better characterization of the studied groups, but a better description of the pattern of the individuals' grooming distribution. At the same time, it could also be used as a tool to assess the state of the group, which would improve the knowledge of the group and would facilitate the application of possible corrective measures, in groups of captive or free-ranging individuals alike. The data collected in the research and the information provided have generated new hypotheses and questions to be resolved in future work.